Túnel de base de San Gotardu

Coordenaes: 46°36′00″N 8°45′54″E / 46.6°N 8.765°E / 46.6; 8.765
De Wikipedia
Túnel de base de San Gotardu
Gotthard-Basistunnel (en)
túnel de una línea ferroviaria de alta velocidad (es) Traducir, megaproyeutu de tresporte y Túnel de base (es) Traducir
Llocalización
Estáu federáu Suiza
Cantón Cantón d'Uri
Coordenaes 46°36′00″N 8°45′54″E / 46.6°N 8.765°E / 46.6; 8.765
Túnel de base de San Gotardu alcuéntrase en Suiza
Túnel de base de San Gotardu
Túnel de base de San Gotardu
Túnel de base de San Gotardu (Suiza)
Historia y usu
Dueñu Ferrocarriles Federales Suizos (es) Traducir
Xestión Ferrocarriles Federales Suizos (es) Traducir
Orixe del nome Paso de San Gotardo (es) Traducir
Llargor 57,09 km
Crucia Macizo de San Gotardo (es) Traducir
Tresporta Ferrocarril de San Gotardo (es) Traducir
Vía de tren
Anchu de vía ancho de vía estándar (es) Traducir
Llende de velocidá 249 km/h
Electrificación Electrificación ferroviaria de 15 kV de CA (es) Traducir
Web oficial
Cambiar los datos en Wikidata
El nuevu Túnel de base San Gotardo xunto col Túnel de base Zimmerberg formen la parte norte de la exa San Gotardo del proyeutu Alptransit (mariellu: túneles principales - colloráu: trazaos ferroviarios anteriores - númberos: añu de finalización).
Esquema del túnel (en verde: escavación direición).
Ruta.

El túnel de base de San Gotardo, meyor traducíu como túnel baxu de San Gotardo (pa estremalo del anterior, que ta 600 m más arriba), ye un túnel ferroviariu so los Alpes en Suiza. Con un llargor de 57,09 km y un total de 151,84 km de túneles y galeríes, ye'l túnel ferroviariu más llargu y fondu del mundu. La perforación concluyó'l 15 d'ochobre de 2010[1] y foi inauguráu oficialmente'l 1 de xunu de 2016.[2][3]

La obra, con un costu de 12 000 millones de francos suizos,[4] consta de dos túneles separaos polos qu'escurre una vía en cada unu. Ye parte del proyeutu suizu AlpTransit, tamién conocíu como New Railway Link through the Alps (NRLA), que coles mesmes inclúi los túneles de Lötschberg y Monte Ceneri ente los cantones suizos de Berna y Valais.

Los túneles tienen la finalidá de facilitar el pasu de los Alpes y establecer una ruta direuta apta pa trenes d'alta velocidá. El tiempu anterior de viaxe de casi cuatro hores ente Zúrich y Milán amenorgar a dos hores y media.

Les boques del túnel tán cerca de les ciudaes d'Erstfeld (cantón de Uri) (norte) y Bodio (cantón del Tesinu) (sur).

Xeneralidaes[editar | editar la fonte]

La ruta al traviés del pasu de San Gotardo ye, dende va munchos sieglos, una de les más importantes pa travesar los Alpes na exa norte-sur d'Europa. El tránsitu per esta ruta aumentó de manera esponencial dende 1980, y les carreteres y trazaos ferroviarios llegaron a la saturación de tráficu.

Con cuenta de solucionar estos problemes y de llograr un mediu más rápidu de cruciar los Alpes, los votantes suizos decidieron construyir esti túnel al traviés del Macizu de San Gotardo a una cota 600 m más baxa que la del túnel ferroviariu anterior.

Pol trazáu ferroviariu anterior los trenes de mercancíes teníen llindáu'l pesu a un máximu a 2.000 t, usando dos o trés llocomotores. Col nuevu túnel, los trenes de mercancíes d'hasta 4.000 t pueden travesar los Alpes ensin llocomotores adicionales y los trenes de pasaxeros pueden circular hasta a 250 km/h amenorgando sensiblemente los tiempos de viaxe de los percorríos tresalpinos.

Construcción[editar | editar la fonte]

La empresa encargada de la construcción foi AlpTransit Gotthard, so la direición del inxenieru Leonardo Rondi, que p'amenorgar a la metá'l tiempu previstu empezó les obres dende cuatro puntos distintes (finalmente fueron cinco) coles mesmes, allugaos en Erstfeld, Amsteg, Sedrun, Faido y Bodio.

Construyóse un sistema de túneles con dos tubos principales de vía única, coneutaos cada 325 m aproximao por túneles de serviciu. Los trenes pueden camudar de túnel en dalguna de los dos "estaciones multifuncionales" baxu Sedrun y Faido, qu'alluguen equipos de ventilación ya infraestructura téunica y sirven como paraes d'emerxencia y rutes d'evacuación pa casos d'emerxencia.

L'accesu a la "estación multifuncional de Sedrun" ye un túnel casi planu d'un quilómetru de llargor dende'l valle onde s'atopa la ciudá de Sedrun. Por ello esiste un proyeutu llocal de tresformar la estación nuna parada oficial de trenes llamada Porta Alpina.

Nel procesu d'escavación, morrieron nueve trabayadores.[2]

Datos relevantes[editar | editar la fonte]

  • Llargor: 57.104 m (túnel esti) y 57.017 m (túnel oeste)[5]
  • Llargor total de túneles y galeríes: 151,84 km
  • Diámetru de cada unu de los tubos de vía única: 8,83-9,58 m
  • Distancia ente túneles tresversales de camín: ca. 325 m
  • Sobrecarga máxima: 2 450 m (en Piz Vatgira)
  • Entamu de la construcción: 1993 (sondeos), 1996 (preparación) y 2003 (escavación)
  • Finalización de la obra (previsión a 2007): 2010 (escavación) y 2016 (inauguración)
  • Costo total: US$ 10.300 millones[6](proyeutáu). Costo real de más de US$ 12 mil millones.[2]
  • Trenes diarios: 200-250
  • Volume de roca escavada: 24 millones de t (13,3 millones de )
  • Númberu de máquines tuneladores (TBM): 4

Progresu de la obra[editar | editar la fonte]

Añu Mes Total completáu % del total de 151,82 km
2004 Xunetu 52,34 km 34,1%
2005 Xunu 74,59 km 48,6%
2006 Xunu 94,10 km 61,3%
Avientu 102,07 km 66,6%
2007 Xunu 103,67 km 67,6%
Ochobre 105,01 km 68,6%
2008 Xineru 106,80 km 69,6%
Marzu 108,00 km 70,4%
Mayu 109,90 km 71,7%
2009 Febreru 125,40 km 81,8%
Setiembre 137,30 km 90,4%
2010 Marzu 143,80 km 94,7%
15 d'ochobre 149.10 km 98,7%
2011 Marzu 151.26 km 99,6%
Abril 151,70 km 99,91%
Mayu 151,75 km 99,94%
Xunu 151,82 km 99,99%
Xunetu 151.82 km 100%[7]

Especificaciones[editar | editar la fonte]

  • Llargor:[5]
    • Túnel occidental: 57,017 km (35,428.721 mi)
    • Túnel del Este: 57,104 km (35,482.781 mi)
  • Llargor total de tolos túneles y pozos: 151,840 km (94,349.00 mi)
  • Diámetru de cada unu de los tubos de vía única: 8,83–9,58 m (29,0–31,4 pies)
  • Distancia ente túneles tresversales de camín: ca. 325 m (1,066 ft)
  • Máxima sobrecarga: 2,450 m (8,040 ft) (en Piz Vatgira)
  • Entamu de la construcción: 1993 (parafuses de sondéu), 1996 (preparaciones), 2003 (escavación mecánica).
  • Fin de la construcción: 2016.
  • Puesta en marcha: Mayu 2016.
  • Costo total: CHF 9740000000[8] (US $ 10,1 mil millones hasta 2010).
  • Los trenes per día: 220-260[9]
  • Sistema d'electrificación: 15 kV, 16,7 Hz.
  • Normes de seguridá: Los requisitos de seguridá sobre'l material rodante van ser similares a otros túneles suizos llongures, como posibilidá d'anular el frenu d'emerxencia. Esto ta en contraste cola túnel de la Mancha que tien delles regles de seguridá que riquen los trenes única a la midida.
  • Importe de la roca escavada: 28.200.000, (31,100,000 tonelaes curties; 27,800,000 tonelaes llargues)[10] 13.300.000, l'equivalente a 5 pirámides de Giza).
  • Númberu de tuneladores (TBM): Cuatro tuneladores Herrenknecht d'agarre - número de la máquina S-210 y S-211 operáu en direición norte dende Bodio a Faido y Sedrun y fueron moteyaos ' 'Sissi' 'y' 'Heidi' ', respeutivamente; Máquines S-229 y S-230 operaos en direición sur dende Erstfeld a Sedrun y yeren conocíos como Gabi I y Gabi II .
    • Llargor total: 440 m (1,440 ft) (incluyíos los equipos de reserva).
    • Pesu total: 3.000 tonelaes.
    • Potencia: 5 MW.
    • Max. escavación diaria: 25–30 m (82–98 pies)(n'escelentes condiciones de la roca).
    • Llargor total d'escavación por aciu tuneladora: sobre 45 km (28 mi) (per cada tubu).
    • Fabricante: Herrenknecht, Schwanau, Alemaña.
Los portales norte y sur nun mesmu día de primavera.

Ver tamién[editar | editar la fonte]

Referencies[editar | editar la fonte]

  1. «Terminada so los Alpes suizos la perforación del túnel más llargu del mundu»., AFP, 15 d'ochobre de 2010, consultáu'l mesmu día.
  2. 2,0 2,1 2,2 «World's longest and deepest rail tunnel to open in Switzerland». Consultáu'l 1 de xunu de 2016.
  3. Error de cita: La etiqueta <ref> nun ye válida; nun se conseñó testu pa les referencies nomaes elpaisinauguracion
  4. «[350 Millionen Mehrkosten am Neat-Südportal» (alemán). Tagesanzeiger.ch. Consultáu'l 3 de xunu de 2016.
  5. 5,0 5,1 «Project data – raw construction Gotthard Base Tunnel». Lucerne, Switzerland: AlpTransit Gotthard Ltd. Consultáu'l 28 de mayu de 2017.
  6. «Swiss create world's longest tunnel». BBC News. 15 d'ochobre de 2010. https://www.bbc.co.uk/news/world-europe-11548845. Consultáu'l 15 d'ochobre de 2010. 
  7. «Gotthard Base Tunnel: Driving complete». Lucerne, Switzerland: AlpTransit Gotthard AG (23 de marzu de 2011). Consultáu'l 16 de payares de 2011.
  8. «Switzerland has its record-breaking tunnel». swissinfo.ch (15 d'ochobre de 2010). Consultáu'l 12 de payares de 2011.
  9. «AlpTransit Gotthard - New traffic route through the heart of Switzerland». AlpTransit (May 2012). Consultáu'l 4 de xunu de 2016.
  10. «Experience in Spoil Management on Conclusion of Excavations for the Gottard Base Tunnel». Lucerne, Switzerland: AlpTransit Gotthard AG (2 de marzu de 2011). Consultáu'l 15 de payares de 2011.

Enllaces esternos[editar | editar la fonte]