Eurotúnel

Coordenaes: 51°01′00″N 1°27′00″E / 51.0167°N 1.45°E / 51.0167; 1.45
De Wikipedia
Eurotúnel
túnel internacional (es) Traducir, túnel submarino (es) Traducir y túnel ferroviario (es) Traducir
Llocalización
PaísBandera del Reinu Xuníu Reinu Xuníu
Nación constitutivaBandera de Inglaterra Inglaterra
Rexón Sureste d'Inglaterra
Condáu ceremonial Kent
Condado no metropolitano (es) Traducir Kent (en) Traducir
Coordenaes 51°01′00″N 1°27′00″E / 51.0167°N 1.45°E / 51.0167; 1.45
Eurotúnel alcuéntrase en Francia
Eurotúnel
Eurotúnel
Eurotúnel (Francia)
Historia y usu
Construction time (en) Traducir15 avientu 1987 - 20 xunu 1993
Dueñu Getlink (es) Traducir
Xestión Getlink (es) Traducir
Llargor 50 450 m
Costu 15 000 000 000 €
Crucia Canal de la Mancha
Tresporta Línea de alta velocidad Londres-Eurotúnel (es) Traducir y Línea de alta velocidad Nord (es) Traducir
Vía de tren
Anchu de vía ancho de vía estándar (es) Traducir
Llende de velocidá 160 km/h
Electrificación electrificación de ferrocarril a 25 kV CA y 50 Hz (es) Traducir
Instalaciones
Formáu por túnel ferroviario (es) Traducir y túnel carretero (es) Traducir
Web oficial
Cambiar los datos en Wikidata

L'Eurotúnel (en francés: Tunnel sous la Manche; n'inglés: Channel Tunnel) ye un túnel ferroviariu, abiertu'l 6 de mayu de 1994, que crucia la canal de la Mancha, xuniendo Francia col Reinu Xuníu.[1] Ye una importante infraestructura del tresporte internacional. La so travesía puede faese o bien en coche (pol "Shuttle") o en tren Eurostar y dura aproximao 35 minutos ente Coquelles (ciudá de Calais) en Francia, y Folkestone nel Reinu Xuníu. Ye'l tercer túnel más llargu del mundu, namái devasáu pol túnel Seikan y pol túnel del San Gotardo, y el que tien el tramu submarín más llargu del mundu.

El túnel ye esplotáu pola empresa francu-británica Eurotunnel. En 2013 algamó un volume de facturación de 1090 millones d'euros, devasando per primer vegada la cifra de 1000 millones.[2]

Carauterístiques téuniques[editar | editar la fonte]

Vista en seición tresversal del túnel a nivel de los túneles d'intercomunicación. Estos túneles (C) esisten cada 375 m. Los conductos d'aliviu de la presión d'aire (D), presentes cada 250 m, dexen que l'aire circule. El túnel de metanes (B) ye un túnel de serviciu. Los túneles A son per onde circulen los trenes normales.

El serviciu ferroviariu al traviés del Eurotúnel tien dos variantes: el tren Eurostar, pa pasaxeros, y el tren Shuttle, que tresporta camiones, automóviles y motos. El túnel tien un llargor de 50,5 km, 39 d'ellos submarinos, lo que-y fai'l segundu túnel submarín más llargu del mundu, con una fondura media de 40 metros, detrás del Túnel Seikan, que la so llargor ye de 53 km, a 240 m de fondura.

El Eurotúnel ta formáu por trés galeríes:

  • Dos túneles de 7,6 m de diámetru reservaos pal tresporte ferroviariu, unu d'ida y otru de vuelta (A).
  • Una galería de servicios de 4,8 m, preparada pa la circulación de vehículos llétricos (B).

Estos trés galeríes tán xuníes cada 375 m por otres galeríes tresversales auxiliares y de caltenimientu (C) y (D), que dexen qu'haya una corriente d'aire pa menguar la presión, evitando asina tamién l'espardimientu del fumu en casu de quema, según el choque pola resistencia aerodinámica al encruz de los trenes que circulen a 140 km/h.

Ventayes[editar | editar la fonte]

  • El tren d'alta velocidá Eurostar tarda 2 hores y 20 minutos pa dir de Londres a París, y 1 hora y 57 minutos de Londres a Bruxeles.
  • Les mercancíes mover nun tren en cuenta de ser tresportaes por camiones o ferris al traviés de la Canal de la Mancha, lo cual ta suxetu a posibles condiciones meteorolóxiques adverses o otros factores.
  • Los automovilistes entren nos trenes de transbordo y pueden permanecer nos sos vehículos o pasiar mientres el tren crucia'l túnel. Los camioneros meten el camión nos vagones, y un minibus treslláda-yos al vagón club, onde tienen asientos y un serviciu de comida.
Interior d'un vagón portacoches.

Esisten unes puertes ente cada vagón que se retiren pa poder dexar la carga y circulación de coches dende la cola de primeres de los trenes, en dos altures. Estes puertes ciérrense nel momentu en que el tren ta cargáu y vuélvense a abrir pa la descarga.

Construcción[editar | editar la fonte]

Perfil xeolóxicu a lo llargo del túnel según foi construyíu. Na mayor parte del so llargor, los túneles traviesen un estratu de creta marga.

Les máquines tuneladores utilizaes pa escavar el túnel fueron construyíes por franceses y británicos. Con una forma cilíndrica, la máquina tuneladora lleva delles cuchielles («dientes») montaes na so parte frontal. Los dientes tán fechos d'un metal desaxeradamente duro y al xirar van enfusando nel terrén, creando l'espaciu por que la máquina pueda siguir avanzando. La furadora emplegada nel Eurotúnel tenía 8,78 m de diámetru y 200 m de llargor, con un pesu total de 11 000 tonelaes. Ye capaz d'enfusar en munchos tipos de terrenes, dende los blandios a los predresos, avanzando 20 km ensin interrupción.

La creación de túneles rique una sólida comprensión de la xeoloxía y la seleición de los meyores estratos de roca al traviés del cual faer el túnel. Les carauterístiques del túnel de la Mancha inclúin:

  • Tiza nos cantiles a entrambos llaos de la canal que contién falles importantes.
  • Cuatro estrato xeolóxicos, sedimentos marinos previstos 90-100 con tiza en superior y mediu percima de la tiza más baxa llixeramente permeable y finalmente impermeables y un estratu arenosu.
  • una capa de tiza azul (francés: craie bleue) nel terciu inferior más baxu paeció presentar el meyor mediu de faer túneles. La tiza ye inda relativamente de bona escavación con fuercia dexando un mínimu sofitu y tien un conteníu de magre de 30-40 % qu'apurre impermeabilidad a l'agua soterraño.

Sociedá concesionaria[editar | editar la fonte]

Allugamientu y conexones.

La construcción del túnel foi financiada por sociedaes privaes, ensin intervención estatal, en cuenta de la concesión de la so esplotación hasta 2052. Un estudiu realizáu en 1984 por bancos franceses y británicos consideraba vidable'l proyeutu. El gobiernu británicu, dirixíu por Margaret Thatcher, oponer al financiamientu públicu del proyeutu, postura alcordada col gobiernu francés nel Tratáu de Canterbury.

El costu foi de 16 000 millones d'euros. Les dificultaes de coordinación ente empreses contrataes y subcontrataes y la dificultá téunica del proyeutu alzaron considerablemente los costos.

Eurotunnel ye una sociedá privada concesionaria del proyeutu. Xestiona'l tresporte ferroviariu, cobrando peaxe a les compañíes ferroviaries qu'utilicen el túnel y esplotando colos sos propios medios el tráficu de mercancíes y pasaxeros. La demanda foi menor de lo previsto debíu, principalmente, a les compañíes aérees de baxu costu. Sobre una previsión de 30 millones de viaxeros y 15 millones de tonelaes añales de mercancíes, en 2013 tresportáronse 18,8 millones de viaxeros y 19 millones de tonelaes de mercancíes, cuntando los trenes (10,1 y 1,3, respeutivamente) y los tresbordadores.

Entrada d'otros operadores[editar | editar la fonte]

Tres el cambéu de la normativa de seguridá per parte de la Channel Tunnel Safety Authority (CTSA) pa trenes de viaxeros nel Eurotúnel, aldericada (16/11/2009) colos fabricantes y operadores,[3] esta dio en xunu de 2013 a la operadora alemana DB la Parte B del Certificáu de Seguridá, que reconoz que se dispón d'un Sistema de Xestión de Seguridá que satisfai la normativa comuñal pa esti tramu, esto ye, que cumple los trámites de seguridá y organización, lo cual faculta a DB a poner servicios pol Eurotúnel con cualquier material homologado.[4] Esto nun tien nada que ver cola supuesta homologación de los trenes Velaro D yá que, amás, les pruebes d'evacuación nel Eurotúnel, realizaes n'ochobre de 2010, llevar a cabu con un ICE 3M, el mesmu que foi espuestu na estación londinense de St. Pancras.[5] La Parte A del certificáu confirma que la Empresa Ferroviaria dispón d'un Sistema de Xestión de Seguridá que satisfai les normes y requisitos europeos y nacionales, de forma harmonizada nel conxuntu del sistema ferroviariu européu; ente que la Parte B confirma l'aplicación de dichu Sistema de Xestión de Seguridá pa circular por una determinada infraestructura (un percorríu puntu a puntu per una llinia). El Certificáu tien una validez de cinco años, anovable por periodos socesivos iguales, siempres que se cumplan les condiciones normatives esixíes pa la so otorgamiento.[6]

Darréu, la UKBA (The UK Border Agency) esplicó que nun va haber controles fora de los actuales (Lille, París y Bruxeles), y que nun-y gusta la suxerencia de DB de que los controles fáiganse a bordu de los trenes. Pela so parte, SNCF ta doblando la capacidá de la zona de control de pasaportes na estación de Lille-Europe.[7] Tres estes noticies, amás de les dificultaes pa homologar los Velaro D inclusive n'Alemaña, DB aparcó los sos planes pa llegar a Londres, siquier nesta década.[8]

Eurostar anunció un serviciu hasta Marsella pa 2015[9] que va riquir una parada de 1h 43m en Lille (sentíu Londres) pal control d'equipaxes y pasaportes.[10]

Volume de tráficu[editar | editar la fonte]

Gráficu qu'amuesa la evolución de los distintos tipos de tráficu.
(Miles) Viaxeros Tonelaes Coches Autocares Camiones Envaloráu en danzadera Total Total Trenes de
06/05/94 14/11/94 01/06/94 22/12/94 26/06/95 25/07/94 Viaxeros Tonelaes Viaxeros Tonelaes mercancía
1995 2.920 1.350 1.223 23 391 3.987 5.082 6.907 6.432
1996 4.995 2.784 2.077 58 519 7.475 6.747 12.470 9.531
1997 6.004 2.925 2.319 65 256 8.344 3.327 14.348 6.252
1998 6.308 3.141 3.351 96 705 12.173 9.161 18.481 12.302
1999 6.593 2.865 3.260 82 839 11.392 10.904 17.985 13.769
2000 7.130 2.947 2.784 79 1.133 10.092 14.731 17.222 17.678
2001 6.947 2.447 2.530 75 1.198 9.293 15.571 16.240 18.018
2002 6.603 1.464 2.336 72 1.231 8.669 16.004 15.272 17.468
2003 6.315 1.744 2.279 72 1.285 8.527 16.703 14.842 18.447
2004 7.277 1.889 2.101 63 1.281 7.752 16.656 15.028 18.545
2005 7.454 1.588 2.047 77 1.309 8.149 17.014 15.604 18.602
2006 7.858 1.569 2.022 67 1.296 7.695 16.851 15.553 18.421
2007 8.261 1.214 2.142 65 1.415 7.925 18.391 16.186 19.605
2008 9.113 1.239 1.907 56 1.254 6.964 16.306 16.078 17.545 2.718
2009 9.220 1.181 1.917 55 769 6.941 10.000 16.161 11.181
2010 9.529 1.128 2.125 57 1.089 7.542 14.158 17.071 15.286
2011 9.680 1.325 2.263 56 1.263 7.873 16.423 17.553 17.748 2.388
2012 9.912 1.227 2.424 59 1.465 8.391 19.043 18.303 20.271 2.325
2013 10.133 1.364 2.481 65 1.363 8.749 17.717 18.882 19.081 2.547
2014 10.398 1.648 2.572 63 1.440 8.922 18.723 19.320 20.371 2.900
2015 10.399 1.421 2.557 58 1.484 8.702 19.289 19.101 20.709 2.421
TOTAL 163.050 38.461 48.717 1.364 22.985 175.558 298.801 338.608 337.262

Fonte: Eurotunnel

La primer columna representa'l númberu de viaxeros en trenes Eurostar, la sesta y la séptima columna representen una estimación oficial sobre'l tresporte en trenes lanzadera.

Incidentes por quemes[editar | editar la fonte]

Dellos son los incidentes d'esta naturaleza qu'asocedieron nel Eurotúnel. Dende la so inauguración produciéronse cuatro quemes:

  • El primeru asocedió en payares de 1996, cuando un camión amburóse provocando la corte del túnel mientres dellos meses.
  • El segundu d'ellos tuvo llugar n'agostu de 2006, pol mesmu motivu, pero esta vegada ensin causar dañu dalgunu.
  • Otru producióse'l 11 de setiembre de 2008, por un tren de carga amburáu, atayando tol tráficu y el serviciu de pasaxeros.
  • Finalmente, el postreru de les quemes conocíes hasta'l momentu produció'l 17 de xineru de 2015, cuando un camión amburar nel estremu francés del túnel. L'accidente obligó a cerrar el Eurotúnel tol día.

Ver tamién[editar | editar la fonte]

Referencies[editar | editar la fonte]

Enllaces esternos[editar | editar la fonte]