Sylvia Pankhurst

De Wikipedia
Sylvia Pankhurst
Vida
Nacimientu Manchester5 de mayu de 1882[1]
Nacionalidá Bandera del Reinu Xuníu Reinu Xuníu
Residencia Manchester
Bow (es) Traducir
Woodford Green (en) Traducir
Imperio etíope (es) Traducir
Chelsea
Llingua materna inglés
Muerte Adís Abeba27 de setiembre de 1960[1] (78 años)
Sepultura Catedral de la Santísima Trinidad (es) Traducir[2]
Familia
Padre Richard Pankhurst
Madre Emmeline Pankhurst
Pareyes Silvio Corio
Fíos/es
Hermanos/es
Estudios
Estudios Manchester High School for Girls (en) Traducir
Manchester Metropolitan University (en) Traducir
Manchester School of Art (en) Traducir
(1898 - 1903)
Universidad Real de Arte (es) Traducir
(1904 - 1906)
Llingües falaes inglés[4]
Oficiu antimperialista, periodista, activista polos derechos de les muyeres, editora, oil painter (en) Traducirsufraxista
Emplegadores Workers' Dreadnought (es) Traducir
New times & Ethiopia news (es) Traducir  (1936 –
Trabayos destacaos Holloway brooch (en) Traducir
Premios
Miembru de Unión Social y Política de las Mujeres (es) Traducir[5]
East London Federation of the Suffragettes (en) Traducir[6]
Liga Internacional de Mujeres por la Paz y la Libertad (es) Traducir[7]
Creencies
Partíu políticu Partíu Comunista de Gran Bretaña (hasta 1921)[2]
Cambiar los datos en Wikidata

Estelle Sylvia Pankhurst (5 de mayu de 1882Manchester – 27 de setiembre de 1960Adís Abeba) foi activista del movimientu sufraxista nel Reinu Uníu, antimperialista, antimilitarista, feminista y socialista con idees llibertaries.

Biografía[editar | editar la fonte]

Sylvia nació'l 5 de mayu de 1882 en Mánchester, Inglaterra. Fía d'Emmeline Pankhurst, fundadora de la Unión Social y Política de les Muyeres en favor del sufraxismu y de Richard Marsden Pankhurst, abogáu y autor de la Llei de la propiedá de la muyer casada de 1884.[8]

Al pie de les sos hermanes asistió a Manchester High School for Girls. En 1900 ganó una beca pa estudiar nel Royal College of Art pa siguir la so formación como artista.[9]

Tuvo una rellación col anarquista italianu Silvio Corio, de la cual nació'l so únicu fíu, Richard Pankhurst, autor de delles obres sobre ella y d'Etiopía.[10]

Finó n'Addis Abeba, Etiopía, el 27 de setiembre de 1960.[11]

Actividá política y social[editar | editar la fonte]

Xunto cola so madre Emmeline y la so hermana Christabel, dirixeron el movimientu en favor del votu femenín en Gran Bretaña. En 1903 fundaron la Unión Social y Política de les Muyeres (WSPU), entamando en Londres movilizaciones d'hasta 400.000 muyeres, terminaben amburando ilesies y tiendes. Foi a la cárcel como munches de les sos compañeres, enfrentándose a los xueces con fuelgues de fame, sei y suañu. Sylvia Pankhurst taba convencida de que'l sufraxismu yera solu unu de los aspeutos de la enorme llucha pola llibertá y la xusticia política.[12]

Les sufraxistes protestaron en favor de la so causa, pero nun llograron nenguna respuesta del gobiernu, polo que tomaron aiciones violentes empobinaes a la propiedá, pero non a les persones. Por cuenta de esto ente 1909 y 1914, miles de muyeres fueron encarcelaes y anque munches d'elles fixeron fuelga de fame, alimentar a encomalo yá que elles taben dispuestes a sufrir pola causa que taben defendiendo.[12]

En 1911 publicó Historia del movimientu de muyeres sufraxistes y a partir d'ellí, víense les diferencies que tenía cola so madre, yá que Sylvia nun sofitaba la guerra, porque yera una muyer pacifista y socialista. En 1912 empecipia una campaña ente les muyeres trabayadores del este de Londres, que tamién arreyaba a los sos fíos pa lluchar poles sos demandes.[13]

Al españar la Primer Guerra Mundial en 1914 surde la disputa cola so madre. Sylvia taba en contra del gobiernu qu'unviaba a los trabayadores a lluchar contra trabayadores del restu de países en guerra. La so madre yera patriota británica y ella una internacionalista pacifista. Alloñar de la organización WSPU y entama l'Exércitu de Muyeres pola paz, dende entós militando nel Partíu Llaborista. Ellí crea un periódicu pa muyeres trabayadores llamáu L'Acorazáu de les Muyeres (n'homenaxe al acorazáu Potemkin de la Revolución Rusa de 1905). Dende entós Sylvia dedicar a percorrer los barrios obreros pa entamar a les muyeres por que lluchen polos sos derechos, ente que'l movimientu Sufraxista demandaba suspender les sos protestes pa sofitar al país na Guerra. Entendía que'l feminismu tenía conexón col restu de formes de opresión, cola falta d'empléu, educación, la comida mala, una pésima sanidá, la vida precaria y d'esplotación a la que la clase obrera yera sometida. La llucha feminista tenía de faese al traviés del socialismu.[12]

Sylvia sofitó la revolución rusa de 1917, visitó la URSS y al tornar a Inglaterra foi encarcelada 5 meses por ser pro-comunista. En 1918 el votu femenín foi aprobáu pero solu pa les muyeres mayores de 30 años. Denunció que'l votu taba llindáu a les muyeres de clase alta, polo qu'en 1919 ye encarcelada mientres seis meses.[13]

Foi fundadora del Partíu Comunista de Gran Bretaña, sofitó la revolución española nos años 30 y tamién sofitó a la población xudía escorrida pol réxime nazi n'Alemaña.[12]

En 1936 creó'l periódicu New Times & Ethiopia News, yá que s'empezar a interesar n'Etiopía porque fuera invadida pola Italia fascista de 1935. Nesti periódicu cuntaba a los sos llectores acontecimientos d'Europa y del norte d'África.[11]

Dempués de la Segunda Guerra Mundial, emigró a Etiopía y ayudó en dellos proyeutos sociales. Recaldó fondos pal primer hospital universitariu d'Etiopía. Convertir n'amiga y conseyera del emperador etíope Haile Selassie.[11]Lluchó contra la ocupación italiana a Etiopía.

En 1954 treslládase definitivamente a Addis Abeba al pie del so fíu y ellí funda la revista Ethiopia Observer, que informaba mensualmente sobre la vida y el desenvolvimientu d'Etiopía.[11]

En 1955 publica Ethiopia: A Cultural History,[14] onde afiguró la so investigación sobre l'arte y la cultura d'esi país.

Fina en 1960 en Addis Abeba. El so legáu inclúi la organización de los trabayadores, l'enfrentamientu a la guerra imperialista, la pasión pola Revolución rusa, la llucha pola más fonda igualdá y por una sociedá llibre de toa opresión.[12]

Premios y reconocencies[editar | editar la fonte]

Referencies[editar | editar la fonte]

  1. 1,0 1,1 Biblioteca Nacional de Francia. «autoridaes BNF» (francés). Consultáu'l 10 ochobre 2015.
  2. 2,0 2,1 URL de la referencia: https://www.wcml.org.uk/our-collections/activists/sylvia-pankhurst/. Data de consulta: 17 agostu 2023.
  3. 3,0 3,1 3,2 URL de la referencia: https://www.sylviapankhurst.com/about. Data de consulta: 17 agostu 2023. Error de cita: La etiqueta <ref> ye inválida; el nome «cabc3d6de614c02e51a4f1caa181f31ff7441d26» ta definíu delles vegaes con distintu conteníu
  4. Biblioteca Nacional de Francia. «autoridaes BNF» (francés). Consultáu'l 10 ochobre 2015.
  5. URL de la referencia: https://www.sylviapankhurst.com/about, . Data de consulta: 17 agostu 2023.
  6. URL de la referencia: https://www.sylviapankhurst.com/about, . Data de consulta: 17 agostu 2023.
  7. URL de la referencia: https://spartacus-educational.com/WpankhurstS.htm. Data de consulta: 17 agostu 2023.
  8. THE PANKHURST FAMILY:http://www.sylviapankhurst.com/about_sylvia_pankhurst/the_pankhurst_family.php
  9. (n'inglés) Sylvia Pankhurst and the art of suffrage | Apollo Magacín. Apollo Magacín. 7 de marzu de 2018. https://www.apollo-magazine.com/sylvia-pankhurst-and-the-art-of-suffrage/. Consultáu'l 17 de marzu de 2018. 
  10. Moorhead, Joanna (12 de setiembre de 2015). «‘It was like time travel. It reminds you just how courageous the suffragettes were'» (inglés). Consultáu'l 17 de marzu de 2018.
  11. 11,0 11,1 11,2 11,3 11,4 Jeffrey, James (18 de xunu de 2016) (n'inglés). Sylvia Pankhurst's Ethiopian legacy. BBC News. http://www.bbc.com/news/world-africa-36322972. Consultáu'l 17 de marzu de 2018. 
  12. 12,0 12,1 12,2 12,3 12,4 Murillo, Celeste (en castellanu). legáu-de-Sylvia-Pankhurst-en-la llucha sufraxista El legáu de Sylvia Pankhurst na llucha sufraxista. La Izquierda Diariu. http://www.laizquierdadiario.com/El legáu-de-Sylvia-Pankhurst-en-la llucha sufraxista. Consultáu'l 17 de marzu de 2018. 
  13. 13,0 13,1 Murillo, Celeste (en castellanu). Sylvia Pankhurst: Sufraxu, guerra y revolución. La Izquierda Diariu. https://www.laizquierdadiario.com/Sylvia-Pankhurst-Sufragio-guerra-y-revolucion. Consultáu'l 17 de marzu de 2018. 
  14. Ullendorff, Edward (ochobre de 1956). «Ethiopia: A Cultural History. By Pankhurst Sylvia. Woodford Green, Essex: Lalibela House, 1955. Pp. xxxviii + 747. 164 plates. 37s. 6d.». Africa 26 (4):  p. 414. doi:10.2307/1156679. ISSN 0001-9720. 
  15. «Sylvia Pankhurst: Honorary Ethiopian - BBC Radio 4» (inglés). Consultáu'l 17 de marzu de 2018.
  16. Planet, Lonely (n'inglés). Tomb of Sylvia Pankhurst in Addis Ababa, Ethiopia. Lonely Planet. https://www.lonelyplanet.com/ethiopia/addis-ababa/attractions/tomb-of-sylvia-pankhurst/a/poi-sig/1433537/355289. Consultáu'l 17 de marzu de 2018. 

Bibliografía[editar | editar la fonte]

PALOMO CERMEÑO, Eva. Sylvia Pankhurst, sufraxista y socialista. Madrid: Biblioteca Añil Feminista, 2015. ISBN 9788494295232