Christabel Pankhurst
Christabel Pankhurst![]() | |
---|---|
![]() | |
Vida | |
Nacimientu |
Manchester, 22 de setiembre de 1880 [1] |
Nacionalidá |
![]() |
Muerte |
Santa Monica[2], 13 de febreru de 1958 [1] (77 años) |
Sepultura | Woodlawn Memorial Cemetery |
Familia | |
Padre | Richard Pankhurst |
Madre | Emmeline Pankhurst |
Hermanos/es | |
Estudios | |
Estudios |
Manchester High School for Girls (en) ![]() Universidá Victoria de Manchester Universidá de Manchester |
Llingües falaes | inglés[4] |
Oficiu |
sufraxista, activista por los derechos de las mujeres (es) ![]() |
Premios | |
Miembru de |
Unión Social y Política de las Mujeres (es) ![]() |
![]() |
Dame Christabel Harriette Pankhurst, Orde del Imperiu Británicu 22 de setiembre de 1880-13 de febreru de 1958), foi una sufraxista y activista política nacida en Manchester, Inglaterra. Foi cofundadora de la Unión Social y Política de les Muyeres y dirixó aiciones militantes dende l'exiliu en Francia de 1912 a 1913. En 1914 foi opositora d'Alemaña na guerra. Dempués de la guerra camudar a los Estaos Xuníos, onde trabayó como evanxelista pal Movimientu Adventista Segundu.
Biografía[editar | editar la fonte]
Primeros años[editar | editar la fonte]
Christabel Pankhurst foi fía de la reconocida sufraxista inglesa Emmeline Pankhurst y del so maríu'l socialista radical Richard Pankhurst. Foi hermana de Sylvia Pankhurst y Adela Pankhurst. El so padre yera abogáu y la so madre propietaria d'un pequeñu local. Christabel ayudába-y a los so madre, que trabayaba nel rexistru de fallecimientos y nacencies na ciudá de Mánchester. A pesar de les dificultaes económiques, el so familia siempres la sofitó por que llograra los sos oxetivos.[6] La so madre finó en 1928 dexando un gran impautu en Christabel.
Activismu[editar | editar la fonte]
En 1905 Christabel Pankhurst atayó una xunta del Partíu Lliberal reclamando'l derechu de la muyer al votu. Foi arrestada xunto a la so compañera sufraxista Annie Kenney. Sicasí'l so arrestu ganó interés mediáticu, y la so madre Emmeline empezó a incentivar más arduamente el sufraxismu a raigañu del encarcelamientu de la so fía.[7]
Dempués de llograr un grau en lleis en 1906, Christabel treslladar a los cuarteles de la Unión Social y Política de les Muyeres en Londres, onde adoptó'l seudónimu "Queen of the Mob". Foi arrestada nuevamente en 1907 y en 1909. Ente 1913 y 1914 vivió en París, Francia. Tornó a Inglaterra en 1914 fuxendo de la Primer Guerra Mundial, y ellí foi arrestada nuevamente. Pankhurst empecipió una fuelga de fame, pagando solamente 30 díes d'una condena de 3 años. Al salir de prisión escribió'l llibru The Great Scourge and How to End It. Nos años siguientes siguió trabayando incansablemente polos derechos de la muyer, llogrando progresos significativos.[8][9]
Abandonó Inglaterra en 1921, y treslladóse a los Estaos Xuníos onde se desempeñó como evanxelista. Tornó al Reinu Xuníu onde se-y incluyó na Orde del Imperiu Británicu en 1936. Col advenimiento de la segunda guerra mundial, Christabel retornó a Norteamérica, pa vivir en Los Angeles, California.
Fallecimientu[editar | editar la fonte]
Christabel morrió'l 13 de febreru de 1958, a la edá de 77. El so caseru atopó'l so cuerpu ensin vida, y ensin razón aparente de la muerte. Foi soterrada en Santa Monica, California.
Na cultura popular[editar | editar la fonte]
Christabel Pankhurst foi personificada pola actriz Patricia Quinn na serie de la BBC de 1974 Shoulder to Shoulder.
Bibliografía[editar | editar la fonte]
- Christabel Pankhurst, Pressing Problems of the Closing Age. Morgan & Scott Ltd. 1924.
- Christabel Pankhurst, The World's Unrest: Visions of the Dawn. Morgan & Scott Ltd. 1926.
- David Mitchell, Queen Christabel MacDonald & Jane's Publisher Ltd. 1977 ISBN 0-354-04152-5.
- Barbara Castle, Sylvia and Christabel Pankhurst. Penguin Books, 1987 ISBN 978-0-14-008761-1.
- Timothy Larsen, Christabel Pankhurst: Fundamentalism and Feminism in Coalition Boydell Press, 2002.
Referencies[editar | editar la fonte]
- ↑ 1,0 1,1 Biblioteca Nacional de Francia. «autoridaes BNF» (francés). Consultáu'l 10 ochobre 2015.
- ↑ 2,0 2,1 Afirmao en: Oxford Dictionary of National Biography. Editorial: Oxford University Press. Llingua de la obra o nome: inglés. Data d'espublización: 2004.
- ↑ 3,0 3,1 Afirmao en: Oxford Dictionary of National Biography. Oxford Biography Index Number: 35375. Editorial: Oxford University Press. Llingua de la obra o nome: inglés. Data d'espublización: 2004.
- ↑ Biblioteca Nacional de Francia. «autoridaes BNF» (francés). Consultáu'l 10 ochobre 2015.
- ↑ URL de la referencia: http://spartacus-educational.com/Wwspu.htm.
- ↑ Fulford, Roger. Oxford Dictionary of National Biography. Oxford University Press.
- ↑ Christabel Pankhurst, Pressing Problems of the Closing Age (Morgan & Scott Ltd., 1924).
- ↑ David Mitchell, Queen Christabel (MacDonald and Jane's Publisher Ltd., 1977) ISBN 0-354-04152-5
- ↑ Barbara Castle, Sylvia and Christabel Pankhurst (Penguin Books, 1987) ISBN 978-0-14-008761-1.
Enllaces esternos[editar | editar la fonte]
Wikimedia Commons acueye conteníu multimedia sobre Christabel Pankhurst
.
- Discursu de Christabel Pankhurst de 1908