Super Rugby

De Wikipedia
Super Rugby
Xeneral
Tipu de competición tornéu de rugbi
Deporte rugbi a 15
País Nueva Zelanda
Australia
Sudáfrica
Arxentina
Ámbitu Arxentina
Organizador Sanzar (es) Traducir
Historia
Fundación 1996
Competición
Participantes 15
Periodicidá Cada añu
Web oficial
Cambiar los datos en Wikidata

El Super Rugby, enantes conocíu como Super 15, Super 14 y Super 12, ye'l campeonatu profesional de rugbi más importante del hemisferiu sur, integráu por equipos de Nueva Zelanda, Sudáfrica, Australia y a partir del 2016 con equipos d'Arxentina y Xapón. La lliga tuvo los sos oríxenes nel Campeonatu Super 10 de 1993 onde la formaben orixinariamente diez equipos.

Nueva Zelanda, Australia y Sudáfrica apoderaron ente 1987 y 1995 les copes mundiales y tres l'apertura del profesionalismo en 1995, crearon una organización llamada SANZAR (actual denominada SANZAAR cola adhesión d'Arxentina) pa entamar, en 1996, la lliga profesional Super 12 y el Rugby Championship.

Nel añu 2016 llevar a cabu una espansión del Super Rugby ampliando'l tornéu a 18 franquicies cola inclusión de los Sunwolves xaponeses, los Xaguares arxentinos, y los Southern Kings sudafricanos, faciendo un total de: 5 d'Australia, 6 de Sudáfrica, 5 de Nueva Zelanda, 1 d'Arxentina y 1 de Xapón.

De cara a la temporada de 2018 volvió modificar el formatu del tornéu y ésti amenorgóse a 15 participantes nuevamente cola esclusión por motivos financieros[1] de los Western Force australianos y la marcha de los Cheetahs y los Southern Kings sudafricanos al campeonatu del hemisferiu norte del Pro14[2]

Historia[editar | editar la fonte]

Yera del Super 12[editar | editar la fonte]

En 1996 establezse la competencia con doce equipos participantes, tres equipos australianos, cuatro sudafricanos y cinco neocelandeses. La temporada empezó en febreru d'esi añu y remató en mayu. Ente los participantes destácase que los equipos neocelandeses y los australianos yeren equipos rexonales, esto ye, que representaben una provincia o rexón en particular, ente que los equipos sudafricanos clasificar por aciu la Currie Cup, competencia local.[3]

Wellington Hurricanes y Auckland Blues abrieron la temporada'l 1 de marzu del mesmu añu nel Arena Manawatu en Nueva Zelanda. La competencia tuvo estremada en dos fases, la fase regular, onde tolos equipos enfrentar ente sigo a ida y vuelta y la segunda fase, de play offs, onde los meyores cuatro participaben en semifinales y depués una final pa definir al campeón del certame. Auckland Blues fueron los primeros campeones, al vencer 45 a 21 a los Natal Sharks.[4] Al siguiente añu, los "Blues" retuvieron el títulu.

En 1998 enfrentáronse los Blues y los Canterbury Crusaders, estos postreros proclamáronse campeones y empezaron un ciclu de tres títulos consecutivos.

A empiezos del 2000, Sudáfrica camudó'l so modelu y decidió crear franquicies por que participen nel certame.

Primer espansión, Super 14[editar | editar la fonte]

Nel 2004 y en roblando la SANZAR un nuevu contratu televisivu decidió ampliase la cantidá de participantes amestando dos franquicies más, una sudafricana y una australiana. Tres esto, el campeonatu aumentó tamién la cantidá de partíos anque la segunda fase caltúvose igual.[5]

Esta espansión xeneró mira n'otros países del hemisferiu sur, quien esperaben tener un representante, sicasí, SANZAR decidió ampliar la lliga ente los sos miembros y nun abrir. Arxentina taba ente los planes pa la espansión, pero los costos de viaxe y la falta d'una planificación certera per parte de la IRB fueron los xustificativos pa nun amestala.[6]

Western Force per parte d'Australia y Central Cheetahs per Sudáfrica fueron los nuevos equipos n'aportar a la competencia. Dambos equipos nun tuvieron bones temporaes y remataron postreru y décimu respeutivamente. Otru cambéu foi la supuesta implementación d'un sistema de relevos pa los equipos sudafricanos, yá que surdió una nueva franquicia que pidió participar, sicasí, dichu relevu nun se dio.

Nel 2007, y en vistes a la Copa del Mundu d'esi añu, dellos xugadores neocelandeses nun compitieron de manera regular colos sos respeutivos equipos. Nesa temporada dar por primer vegada una final ente equipos sudafricanos, onde los Bulls ganaron a los Sharks.

Segunda espansión, Super Rugby con 15 franquicies[editar | editar la fonte]

El cambéu más grande que surdió na competencia dar pal 2011, Australia tendría un equipu participante más y el tornéu pasaría a apostase en conferencies, ampliando tamién la fase final. Toos estos cambeos llevaron al Melbourne Rebels a ingresar a la competencia y asina cada país taba representáu pola mesma cantidá d'equipos(5 equipos cada país). Amás, al tar estremáu en conferencies, cada país aseguraba un representante na segunda fase, y amestáronse dos más equipos nella, que aportaben por aciu la tabla xeneral.[7]

Tercer espansión. Super Rugby con 18 franquicies[editar | editar la fonte]

Pa la temporada 2016, SANZAAR anunció que se sumaríen 3 equipos, y llegaríase a un total de 18 participantes. Esta espansión incluyía sumar nuevos países a la competición, tales como, Arxentina, Canadá, Estaos Xuníos, Xapón y otros países d'Asia.[8][9] A la temporada se comfirmó qu'a les 15 franquicies que yá apostaben el tornéu se sumarian Southern Kings de Sudáfrica, una franquicia arxentina dependiente de la UAR, y un equipu a confirmar.[10]

Méses más tarde, SANZAR confirmó que la última franquicia sería o un equipu de Xapón o Singapur, "Sunwolves", y al ser estos dos los únicos países comenenciudos en tener una franquicia[11] el 25 d'ochobre de 2014 confirmóse que la plaza perteneceria a Xapón. La decisión tuvo como fuerte base una mayor rellación histórica del país col deporte y amás ésti va ser sede del mundial de 2019.[12]

Ente los motivos de la espansión taba'l fechu d'esistir una sesta franquicia sudafricana en condiciones de participar, y amestar una franquicia Arxentina yá que, últimamente, les franquicies sudafricanas taben teniendo bien males resultancies, como los Lions, penúltimos en 2011 y postreros en 2008, 2010 y 2012.[13]

El tornéu va estremar en dos grupos, que de la mesma se subdividen en dos conferencies cada unu:

  • Grupu Sudáfricano
    • Conferencia Sudáfrica 1
    • Conferencia Sudáfrica 2
  • Grupu Australasia
    • Conferencia Australia **

Conferencia Nueva Zelanda

El grupu Sudafricano tuvo dos conferencies de cuatro equipos caúna, nuna participó la franquicia arxentina (Xaguares) y na otra la franquicia xaponesa (Sunwolves). Nel grupu de Australasia, les conferencies d'Australia y Nueva Zelanda integrar por 5 franquicies caúna.

Hubo partíos d'ida y vuelta contra los equipos de la mesma conferencia, y ente equipos d'una conferencia de los dos conferencies del mesmu grupu. Dempués de completar la etapa regular de les conferencies, llegaba una fase de playoffs a partir de cuartos de final. La final sería entós ente'l ganador de «Sudáfrica» y el ganador de «Australia-Nueva Zelanda».[14][15][16][17]

Actualidá. Super Rugby amenorgáu a 15 franquicies[editar | editar la fonte]

Na edición 2018 produciéronse cambeos considerables nel formatu del tornéu, amenorgándose la cantidá d'equipos de 18 a 15, y tamién la cantidá de grupos o conferencies, de cuatro a trés. De cara a la temporada de 2018 volvió modificar el formatu del tornéu y ésti amenorgóse a 15 participantes nuevamente cola esclusión por motivos financieros[1] de los Western Force australianos y la marcha de los Cheetahs y los Southern Kings sudafricanos al campeonatu del hemisferiu norte del Pro14[2]

Formatu de competición[editar | editar la fonte]

Fase regular

Los 15 equipos arrexuntar xeográficamente en tres conferencies de cinco equipos cada unu:

  • La Conferencia Australia inclúi los cuatro equipos australianos y l'equipu xaponés;
  • La Conferencia Nueva Zelanda inclúi a los cinco equipos neocelandeses;
  • La Conferencia Sudáfrica inclúi los cuatro equipos sudafricanos y l'equipu arxentín.

La fase regulase consta de 18 feches que s'apuesten en 19 selmanes, de les cualos na primera solo compiten equipos de la conferencia sudafricana y na Nᵘ16 (1 al 3 de xunu) solo compiten equipos de les conferencies australiana y neoceolandesa. Cada equipu queda llibre en dos feches y tien d'apostar 16 partíos:

  • ocho contra cada unu de los demás equipos de la so mesma conferencia (local y visitante);
  • cuatro contra distintos equipos de la conferencia australiana;
  • cuatro contra distintos equipos de la conferencia neocelandesa.

Puntuación

Pa ordenar a los equipos na tabla de posiciones va puntuar según los resultaos llograes.

  • 4 puntos per victoria.
  • 2 puntos per empate.
  • 0 puntos per derrota.
  • 1 puntu bonus por ganar faciendo 3 o más tries que'l rival.
  • 1 puntu bonus por perder por siete o menos puntos de diferencia.

Eliminatories

Los equipos ganadores de caúna de les conferencies clasifiquen automáticamente pa los cuartos de final. Los otros cinco llugares correspuenden a los cinco equipos meyor clasificaos na tabla xeneral qu'axunta a los trés conferencies.[18]

Nos cuartos de final, los trés ganadores de conferencia y el cuartu meyor allugáu son anfitriones de los partíos, esto ye, xueguen de llocal la primer ronda de la fase final. van enfrentar colos equipos allugaos del 5.° al 8.° puestu, de tal manera en que'l meyor clasificáu s'enfrente al peor clasificáu, y asina.[18]

Los ganadores de cuartos de final van avanzar a les semifinales, onde'l mayor cabeza de serie ye llocal y enfrenta al de menor posición. El ganador de les semifinales pasa a la final, na sede del equipu de mayor cabeza de serie.

L'equipu ganador de la final proclámase campeón.

Equipos participantes[editar | editar la fonte]

  1. Amás va utilizar l'Estadiu Nacional de Singapur.

Historial de campeones[editar | editar la fonte]

Añu Cant. d'equipos Final Semifinalistes
Campeón Resultancia Subcampeón 1ᵉʳ semifinalista 2ᵘ semifinalista
1996 12 Blues 45 – 21 Natal Sharks Reds Blue Bulls
1997 Blues 23 – 7 Brumbies Hurricanes Natal Sharks
1998 Crusaders 20 – 13 Blues Natal Sharks Highlanders
1999 Crusaders 24 – 19 Highlanders Reds Stormers
2000 Crusaders 20 – 19 Brumbies Highlanders Cats
2001 Brumbies 36 – 6 Sharks Cats Reds
2002 Crusaders 31 – 13 Brumbies Waratahs Highlanders
2003 Blues 21 – 17 Crusaders Hurricanes Brumbies
2004 Brumbies 47 – 38 Crusaders Stormers Chiefs
2005 Crusaders 35 – 25 Waratahs Bulls Hurricanes
2006 14 Crusaders 19 – 12 Hurricanes Waratahs Bulls
2007 Bulls 20 – 19 Sharks Crusaders Blues
2008 Crusaders 20 – 12 Waratahs Sharks Hurricanes
2009 Bulls 61 – 17 Chiefs Hurricanes Crusaders
2010 Bulls 25 – 17 Stormers Crusaders Waratahs
2011 15 Reds 18 – 13 Crusaders Blues Stormers
2012 Chiefs 37 – 6 Sharks Crusaders Stormers
2013 Chiefs 27 – 22 Brumbies Crusaders Bulls
2014 Waratahs 33 – 32 Crusaders Brumbies Sharks
2015 Highlanders 21 – 14 Hurricanes Waratahs Brumbies
2016 18 Hurricanes 20 – 3 Lions Chiefs Highlanders
2017 Crusaders 25 – 17 Lions Hurricanes Chiefs
2018 15

Referencies: Arxentina - Australia - Nueva Zelanda - Xapón - Sudáfrica

Palmarés[editar | editar la fonte]

Actualizáu hasta temporada 2017

Clasificación por franquicies
Equipu Títulos 2do puestu Semifinales Perdíes Cantidá de Temporaes
Crusaders 8 4 5 22 (dende 1996)
Blues 3 1 2 22 (dende 1996)
Bulls 3 0 4 22 (dende 1996)
Brumbies 2 4 3 22 (dende 1996)
Chiefs 2 1 3 22 (dende 1996)
Waratahs 1 2 4 22 (dende 1996)
Hurricanes 1 2 6 22 (dende 1996)
Highlanders 1 1 4 22 (dende 1996)
Reds 1 0 3 22 (dende 1996)
Sharks 0 4 4 22 (dende 1996)
Lions 0 2 2 (como Cats) 19 (1998-2012, dende 2014)
Stormers 0 1 4 20 (dende 1998)
Cheetahs 0 0 0 12 (2006-2017)
Western Force 0 0 0 12 (2006-2017)
Rebels 0 0 0 7 (dende 2011)
Southern Kings 0 0 0 3 (2013, 2016 y 2017)
Xaguares 0 0 0 2 (dende 2016)
Sunwolves 0 0 0 2 (dende 2016)

Referencies: Arxentina - Australia - Nueva Zelanda - Xapón - Sudáfrica

Clasificación por países
País Títulos 2do puestu Semifinales perdíes Con representación
Bandera de Nueva Zelanda Nueva Zelanda 15 9 20 dende 1996 (22 temporaes)
Bandera de Australia Australia 4 6 10 dende 1996 (22 temporaes)
Bandera de Sudáfrica Sudáfrica 3 7 14 dende 1996 (22 temporaes)
Bandera d'Arxentina Arxentina dende 2016 (2 temporaes)
Bandera de Xapón Xapón dende 2016 (2 temporaes)

Ver tamién[editar | editar la fonte]

Referencies[editar | editar la fonte]

  1. 1,0 1,1 https://www.rugby.com.au/news/2017/08/11/06/11/force-gone-as-aru-wins-arbitration
  2. 2,0 2,1 https://www.marca.com/rugby/2017/08/03/5982f033268y3y49648b45f4.html
  3. sanzarrugby.com. «About Super Rugby» (inglés). Consultáu'l 27 de xunu de 2014.
  4. rugby365.com. «Super Rugby finals down the years» (inglés). Consultáu'l 27 de xunu de 2014.
  5. rugbytime.com. «La espansión del Super 12 a un Super 14 va ser tou un boom». Consultáu'l 27 de xunu de 2014.
  6. cordobaxv.com.ar. «abrir-les puertes-a-arxentina/ SANZAR finalmente nun abrir les puertes a Arxentina». Consultáu'l 27 de xunu de 2014.
  7. Neil Hughes. «SANZAR Announces the Expansion of Super 14 Rugby» (inglés). Consultáu'l 27 de xunu de 2014.
  8. rugbytime.com. «El Super Rugby busca incluyir nuevos países en 2016».
  9. rugbytime.com. «La SANZAR estudia cambeos nel Super Rugby pal 2016».
  10. Diariu La Capital. «equipu arxentín-en-el-Super-rugby-20140220-0046.html Un equipu arxentín nel Super rugby».
  11. uar.com.ar. «Asia integrar al certame». Consultáu'l 24 de xunetu de 2014.
  12. espn.com.ar. «so-franquicia-en-el-super-rugby-2016 Xapón va tener la so franquicia nel Super Rugby 2016». Consultáu'l 25 d'ochobre de 2014.
  13. theroar.com. «Super Rugby expansion: Arxentina yes, South Africa non» (inglés). Consultáu'l 27 de xunu de 2014.
  14. ESPN Scrum.com. «N'Australia informaron cómo sería'l nuevu Super Rugby».
  15. Mundu D. «tornéu-super-rugby-y-los pumas-xugaren-el-championship-hasta-2018 Arxentina va participar del Tornéu Súper Rugby y Los Pumas van xugar el Championship hasta 2018».
  16. ESPN Scrum.com. «Super Rugby 2016, una realidá p'Arxentina».
  17. ESPN Scrum.com. «El suañu cumplíu: Arxentina nel Super Rugby». Consultáu'l 20 de xunu de 2014.
  18. 18,0 18,1 «Sanzaar confirm super 15 tournament 2018». Super XV. Consultáu'l 9 d'abril de 2017.

Enllaces esternos[editar | editar la fonte]