Sputnik 2

De Wikipedia
Sputnik 2
biosatellite (es) Traducir
Información
Fabricante RKK Energiya
Parte de Programa Sputnik
Historia
Operadores
   RKK Energiya
Acontecimientos significativos Llanzamientu espacial (3 payares 1957) (en Plataforma Gagarin (es) Traducir)
reentrada atmosférica (es) Traducir (14 abril 1958) (en Antilles)
Carauterístiques
Masa 508,3 quilogramos
Sputnik 1 Sputnik 2 Sputnik 3
Cambiar los datos en Wikidata

El Sputnik 2 foi la segunda nave espacial puesta n'órbita alredor de la Tierra, a les 02:30h UTC del 3 de payares de 1957, siendo la primer nave espacial que tresportó material biolóxico. Yera una cápsula cónica de 4 metros d'altu con una base de 2 metros de diámetru. Contenía dellos compartimientos destinaos a agospiar tresmisores de radiu, un sistema de telemetría, una unidá programable, un sistema de control de rexeneración y temperatura en cabina y presea científica. Nuna cabina sellao y separao del restu viaxaba la perra Laika, que'l so nome orixinal yera "Kudryavka".

Los datos biolóxicos y ingenieriles tresmitir por aciu el sistema telemétricu Tral_D, que podía tresmitir datos a la Tierra mientres 15 minutos per cada órbita. A bordu había dos espectrómetros destinaos a midir la radiación solar (emisiones ultravioleta y rayos X) y rayos cósmicos. El Sputnik 2 nun llevaba cámara de televisión (les imáxenes de perros del Sputnik 5 son confundíes con Laika).

La pasaxera[editar | editar la fonte]

El primer ser n'entrar n'órbita foi una perra llamada orixinariamente Kudryavka (rusu: "pequeña de pelo rizáu"), que sería conocida mundialmente como Laika debíu al nome de la so raza. Pesaba sobre 6 kg. La cabina presurizada del Sputnik 2 dexába-y tar chada o de pies y taba acolchada. Un sistema rexenerador d'aire aprovía-y d'osíxenu; la comida y l'agua atópase en forma de gelatina. Laika taba suxeta con arnés, una bolsa recoyía los escrementos, y unos electrodos monitorizaban les señales vitales. Un informe telemétricu ceo indicaba que Laika taba ximelgada pero comía. Nun había posibilidá de torna a la Tierra, por eso entamóse sacrificala dempués de 10 díes n'órbita. Sicasí, n'ochobre de 2002 revelar por fontes ruses que Laika morriera a les poques hores debíu al sobrecalentamientu y el estrés. La misión suministró a los científicos los primeros datos del comportamientu d'un organismu vivu nel mediu espacial.

Tracamundiu estauxunidense[editar | editar la fonte]

Con 508,3 quilogramos de pesu, el Sputnik II pesó unes 6 vegaes más que'l so inmediatu antecesor, el Sputnik I orixinal (de tan solo 83,6 kg). Esto causó alarma adicional nun Estaos Xuníos que yá taba ablayáu dempués del llanzamientu d'aquel primer satélite artificial y hasta'l tradicional diariu neoyorquín The New York Times llegó a conxeturar que “la Xunión Soviética podría tar utilizando dalguna nueva forma de propulsor de cohetes desconocida n'Occidente”.

En realidá, como se revelaría, tou tratar d'un tracamundiu, una y bones dambos cohetes yeren virtualmente idénticos: lo qu'en realidá asocedió foi que los soviéticos solamente apurrieren el pesu de la pequeña cápsula del Sputnik nel primer casu, al empar qu'amás incluyeron el pesu adicional de la segunda seición del cohete nel Sputnik II (el cual yera de dos etapes).[1]

Pela so parte, en respuesta a dambos Sputniks iniciales, los mesmos EE.XX. intentaríen llanzar el Vanguard el 6 d'avientu de 1957, qu'en teoría sería'l so primer satélite artificial. Sicasí, llograríen faelo efeutivamente col llanzamientu del Explorer 1, el 31 de xineru de 1958.

Referencies[editar | editar la fonte]

  1. Robert G. Kaiser, “Cómo viven los rusos”, Emecé editores, Buenos Aires, 1978, páxina 320 (Traducíu del inglés de Russia: The people and the power, Atheneum Publishers, 1976).


Predecesor:
Sputnik 1
Programa Sputnik
1958
Socesor:
Sputnik 3