Sonchus asper

De Wikipedia
Sonchus asper
cenraya
Clasificación científica
Reinu: Plantae
División: Magnoliophyta
Clas: Magnoliopsida
Orde: Asterales
Familia: Asteraceae
Subfamilia: Cichorioideae
Tribu: Cichorieae
Subtribu: Hyoseridinae[1]
Xéneru: Sonchus
Especie: S. asper
(L.) Hill
Consultes
Royal Botanic Gardens, Kew Royal Botanic Gardens, Kew
World Flora Online World Flora online
[editar datos en Wikidata]

La cenraya[2] (Sonchus asper) ye una especie de planta yerbácea perteneciente a la familia de les asteracees. Ye orixinaria d'Europa.

Ilustración
Flor
Vista de la planta

Descripción[editar | editar la fonte]

Ye una planta añal coles fueyes espinoses y les flores marielles. asemeyáu a la del diente de lleón. Les fueyes son de color verde-azulaes, simples, llanceolaes colos márxenes ondulaos y dacuando lobulaos, cubierta d'escayos dorsales en dambos márxenes. La base de la fueya arrodia'l tarmu. Algama un altor de 180 cm. Les fueyes y el tarmu segreguen una cazumbre llechienta cuando se corten.

Distribución y hábitat[editar | editar la fonte]

La planta ye nativa d'Europa, pero tamién s'atopen n'América del Norte nos cantos de les carreteres como mala yerba (maleza). Les sos fueyes son comestibles. En Murcia prepara una ensalada con esti tipu de yerba y otres tamién considerada mala herba, pero qu'en xunto, convertir nunos de los meyores tipos d'ensalada.

Taxonomía[editar | editar la fonte]

Sonchus asper describióse por (L.) Hill y espublizóse en Herbarium Britannicum 1: 47. 1769.[3]

Etimoloxía

Sonchus: latinización del griegu sonchos, que ye'l nome d'una planta que se paez a los cardos.

asper: epítetu llatín que significa "rugoso"

Citoloxía

Númberu de cromosomes de Sonchus asper (Fam. Compositae) y táxones infraespecíficos = Sonchus asper subsp. glaucescens (Jordan) Ball: 2n=18.[4][5]

Variedaes
Sinonimia
  • Sonchus aemulus Merín
  • Sonchus asper All.
  • Sonchus asper (L.) Vill.
  • Sonchus asper Garsault
  • Sonchus australis Hort. ex Colla
  • Sonchus borderi Gand.
  • Sonchus carolinianus Walter
  • Sonchus crocifolius Hort. ex Sch.Bip.
  • Sonchus cuspidatus Blume
  • Sonchus decipiens (De Not.) Zenari
  • Sonchus eryngiifolius Sosn.
  • Sonchus eryngioides DC.
  • Sonchus fallax Wallr.
  • Sonchus ferox Wall.
  • Sonchus glaber Thunb.
  • Sonchus infestus Poepp. ex DC.
  • Sonchus oleraceus Wall.
  • Sonchus spinosus Lam.
  • Sonchus spinulosus Bigel.
  • Sonchus spinulosus Bigelow
  • Sonchus sulphureus Boiss.
  • Sonchus tibesticus Quézel
  • Sonchus umbellatus E.Mey. ex DC.
  • Sonchus viridis Zenari[6]

Ver tamién[editar | editar la fonte]

Referencies[editar | editar la fonte]

  1. Hyoseridinae en Cichorieae Portal
  2. URL de la referencia: http://www.sabencia.net/nomenclator.php.
  3. «Sonchus asper». The Plant List. Consultáu'l 18 de febreru de 2015.
  4. Error de cita: La etiqueta <ref> nun ye válida; nun se conseñó testu pa les referencies nomaes RJB
  5. Proves Cytotaxonomy of spanish plants. IV.-Dicotyledons: Caesalpinacea-Asteracea. Löve, A. & E. Kjellqvist (1974) Lagascalia 4(2): 153-211
  6. «Sonchus asper». The Plant List. Consultáu'l 18 de febreru de 2015.

Bibliografía[editar | editar la fonte]

  1. CONABIO. 2009. Catálogo taxonómico de especies de México. 1. In Capital Nat. Méxicu. CONABIO, Mexico City.
  2. Correa A., M.D., C. Galdames & M. Stapf. 2004. Cat. Pl. Vasc. Panamá 1–599. Smithsonian Tropical Research Institute, Panamá.
  3. Correll, D. S. & M. C. Johnston. 1970. Man. Vasc. Pl. Texas i–xv, 1–1881. The University of Texas at Dallas, Richardson.
  4. Cronquist, A.J. 1980. Asteraceae. 1: i–xv, 1–261. In Vasc. Fl. S.E. U. S.. The University of North Carolina Press, Chapel Hill.
  5. Cronquist, A.J. 1994. Asterales. 5: 1–496. In A.J. Cronquist, A. H. Holmgren, N. H. Holmgren, J. L. Reveal & P. K. Holmgren (eds.) Intermount. Fl.. Hafner Pub. Co., New York.
  6. Davidse, G., M. Sousa-Peña, S. Knapp & F. Chiang Cabrera. 2015. Asteraceae. 5(2): ined. In G. Davidse, M. Sousa Sánchez, S. Knapp & F. Chiang Cabrera (eds.) Fl. Mesoamer.. Universidá Nacional Autónoma de Méxicu, Méxicu.
  7. De la Barra, N. 1997. Reconstr. Evol. Paisaxe Veg. Cochabamba i–v, 1–174. Tesis, Universidá Mayor San Simón, Cochabamba.
  8. Fernald, M. 1950. Manual (ed. 8) i–lxiv, 1–1632. American Book Co., New York.
  9. Flora of China Editorial Committee. 2011. Flora of China (Asteraceae). 20–21: 1–992. In C. Y. Wu, P. H. Raven & D. Y. Hong (eds.) Fl. China. Science Press & Missouri Botanical Garden Press, Beijing & St. Louis.
  10. Flora of North America Editorial Committee, e. 2006. Magnoliophyta: Asteridae, part 6: Asteraceae, part 1. Fl. N. Amer. 19: i–xxiv, 1–579.
  11. Forzza, R. C. 2010. Llista de espécies Flora do Brasil http://floradobrasil.jbrj.gov.br/2010. Jardim Botânico do Rio de Janeiro, Rio de Janeiro.
  12. Funk, V. A., P. E. Berry, S. Alexander, T. H. Hollowell & C. L. Kelloff. 2007. Checklist of the Plants of the Guiana Shield (Venezuela: Amazonas, Bolivar, Delta Amacuro; Guyana, Surinam, French Guiana). Contr. U.S. Natl. Herb. 55: 1–584. View in Biodiversity Heritage Library

Enllaces esternos[editar | editar la fonte]