Sialia sialis
Les especies d'aves con nome común en llingua asturiana márquense como NOA. En casu contrariu, conséñase'l nome científicu.
Sialia sialis ![]() | ||
---|---|---|
![]() | ||
Estáu de caltenimientu | ||
![]() Esmolición menor (IUCN) | ||
Clasificación científica | ||
Reinu: | Animalia | |
Filu: | Chordata | |
Clas: | Aves | |
Orde: | Passeriformes | |
Familia: | Turdidae | |
Xéneru: | Sialia | |
Especie: |
S. sialis (Linneo, 1758) | |
Distribución | ||
![]() | ||
![]() Distribución Mariellu = branu solamente Azul = iviernu solamente Verde = tol añu | ||
Consultes | ||
[editar datos en Wikidata] |
Sialia sialis) ye una ave qu'habita dende una amplia rexón al oriente d'América del Norte y les Bermudes hasta Hondures y Nicaragua, en zones montiegues abiertes, plantíos y güertos.
Descripción
[editar | editar la fonte]Mide en permediu 18 cm de llargor. El machu adultu ye de color azul brillante na parte cimera, ales y cola, ente que'l so gargüelu y pechu son de color castañu acoloratáu. La fema adulta tien ales y cola azul claro, pescuezu y pechu castaños y corona gris azulada. El banduyu de tolos adultos ye blancu.
Alimentación
[editar | editar la fonte]
Aproximao les dos terceres partes de la so dieta provienen de l'acción humana, principalmente cultivos y el restu son frutos monteses y inseutos como saltapraos, grillos y escarabayos, arañes, ciempiés, merucos de tierra y cascoxos. Les granes preferíes del iviernu inclúin les de cornizuleo, espín majuelo, uves, zumaque y almez de Virginia. Adicionalmente comen frutos mores, fayas, madreselves, parra de Virginia, cedru coloráu, y l'ombú. Reparen dende un puntu altu p'alcontrar la comida y depués cayen a tierra pa tomala. La migración mientres l'iviernu depende de la disponibilidad o non d'alimentos y si hai disponibles quédense arrexuntándose en bandes.

Reproducción
[editar | editar la fonte]Reproduzse nel norte dos veces al añu, nel sur del país tres veces. La fema constrúi un nial nun árbol o un simple cuévanu. Pon de trés a siete güevos de color azul, que son guara mientres 12 a 14 díes. Dambos padres alimenten a los pitucos mientres 14 a 20 díes.
El llamáu del machu inclúi nidios trinos de yeew o chir-wi o un cantar melodioso chiti WEEW wewidoo (Sibley, 2000).
Estáu de caltenimientu
[editar | editar la fonte]La población baxó dende empiezos del sieglu XX y llegó a un estáu críticu a mediaos de sieglu por cuenta de:
- Destrucción del hábitat (destrucción de campos y de los sitios de anidamiento, como árboles secos o con cuévanos).
- Usu de pesticides
- Ataque a los niales por depredadores.
Una activa rede d'entusiastes del páxaru esplegar con ésitu pa protexelos y defender los sos sitios de anidamiento. En dellos estaos el so númberu ta agora aumentando gracies a ellos. En Bermuda ta en peligru d'estinción.
Ye l'ave emblemática del estáu en Missouri y Nueva York.
Referencies
[editar | editar la fonte]- BirdLife International (2004). Sialia sialis. 2006 Llista Roxa d'Especies Amenazaes IUCN. IUCN 2006. Consultáu'l 6 May 2006.
- Sibley, David (2000). The North American Bird Guide. Pica Press. ISBN 0873403984.
Referencies
[editar | editar la fonte]Enllaces esternos
[editar | editar la fonte]
Wikimedia Commons tien conteníu multimedia tocante a Sialia sialis.
- Eastern Bluebird Information and Awareness
- Life Histories of Familiar North American Birds: Eastern Bluebird.
- Bird Life International: Eastern Bluebird - Species Factsheet.
- National Geographic News article Covers N.A. Breeding Bird Survey, birdhouses, bluebird recovery
- Photos of male and female bluebird together
- [1]
![]() |
Wikispecies tien un artículu sobre Sialia sialis. |