República Democrática de Madagascar

Coordenaes: 18°56′S 47°31′E / 18.93°S 47.52°E / -18.93; 47.52
De Wikipedia
República Democrática de Madagascar
(de 1975 a 1992)
República
Bandera de Madagascar Escudu de Madagascar
Himnu nacional Ry Tanindraza nay malala ô
Alministración
País Madagascar
Capital Antananarivu
Forma de gobiernu Estáu socialista
Llingües oficiales malgaxe
francés
Xeografía
Coordenaes 18°56′S 47°31′E / 18.93°S 47.52°E / -18.93; 47.52
Superficie 587041 km²
Demografía
Economía
Moneda Franco malgache (es) Traducir
Cambiar los datos en Wikidata

La República Democrática de Madagascar,[1] oficialmente República Democrática Malgax (en idioma malgax: Repoblika Demokratika Malagasy), tamién conocida como Segunda República de Madagascar, foi un Estáu socialista d'África, esistente ente 1975 y 1992.

Surdida tres una transición militar provocada por revueltes estudiantiles contra'l gobiernu de Philibert Tsiranana (la Primer República), la República Democrática rexir polos principios de la planificación económica, la non alliniación y la "malgachización" de Madagascar.

Transición militar ya ideoloxíes revolucionaries[editar | editar la fonte]

La transición militar de Gabriel Ranamantsoa en Madagascar, que foi neutral ya inclusiva, atopó series dificultaes pa dirixir el país por causa de la fonda división ideolóxica del gobiernu. Esto favoreció que Ranamantsoa, d'idees conservadores, dimitiera del so cargu y aportara a la presidencia Richard Ratsimandrava, qu'hasta entós exerciera como Ministru del Interior. Ratsimandrava, que yera unu de los oficiales más nuevos del Exércitu malgax, teorizaba sobre un socialismu "a la malgax" al que llamaba fokolona. Con tou, Ratsimandrava foi asesináu namái una selmana dempués de tomar posesión como xefe d'Estáu, nunes circunstancies qu'entá güei nun fueron esclariaes.[2]

El direutoriu militar que gobernaba'l país, temporalmente presidíu pol xeneral Gilles Andriamahazo, tresformóse al poco tiempu nel Conseyu Supremu de la Revolución, qu'empezó a impulsar idees nacionalista, socialista y anticolonialistes, que apoderaron la opinión pública del país mientres la década de 1970.

El Conseyu nomó entós como presidente al capitán de fragata Didier Ratsiraka,[3] qu'exercía hasta'l nomamientu como Ministru d'Asuntos Esteriores.[4] Una nueva Constitución d'inspiración socialista, según una Carta de la Revolución Malgax foi espublizada y esplicada al traviés d'un pequeñu llibru (similar al Llibru Coloráu en China o al Llibru Verde na Libia de Muammar el Gaddafi) que se llamó Boky Mena, fueron sometíos a referéndum y aprobaos pol pueblu malgax.

La nueva Constitución entró a valir el 21 d'avientu de 1975, Ratsiraka foi escoyíu presidente pa un mandatu de 7 años y el Parllamentu foi restablecíu cola creación de l'Asamblea Nacional Popular (cámara baxa) y el Conseyu Supremu de la Revolución (cámara alta), amás de la reinstauración del cargu de Primer Ministru. Con tou, la República Democrática de Madagascar foi proclamada'l 30 d'avientu del mesmu añu.

El socialismu "a la malgax"[editar | editar la fonte]

L'actividá política de Madagascar quedó amenorgada llegalmente al Frente Nacional pa la Defensa de la Revolución (FNDR), un frente popular qu'arrexuntaba a toles organizaciones allegaes a la nueva vía del gobiernu. La Constitución afirmaba:

Les actividaes polítiques nel senu de la República Democrática de Madagascar van exercese puramente dientro del FNDR. (...) Namái los partíos revolucionarios que figuren nel FNDR van tar autorizaos a desenvolver dafechu les sos actividaes polítiques.
Constitución de la República Democrática de Madagascar (1975)

Asina, el FNDR yera ideológicamente plural, similar a lo qu'asocede na actualidá en Siria col Frente Nacional Progresista.

Empezó tamién a llevase a cabu una política de tercermundismo y aproximamientu a países socialistes como la XRSS o Corea del Norte, principalmente, pa faer de contrapesu al enorme pesu que Francia, antigua potencia colonial, caltenía en África.

Sicasí, la grave situación económica del país acabaría faciendo que Ratsiraka solicitara l'ingresu de Madagascar nel Fondu Monetariu Internacional (FMI) y retomar de les negociaciones col Club de París a mediaos de la década de 1980. Coles mesmes, en 1988 empezó un procesu p'adoptar el pluripartidismo y poner fin, de facto, a la esperiencia socialista na isla.

Transición al capitalismu y el pluripartidismo[editar | editar la fonte]

Nel contestu del colapsu del llamáu Bloque del Este de principios de la década de 1990, surdió en Madagascar un movimientu llamáu les Fuercies Vives, con fuertes influencies de la Iglesia Católica. Esti movimientu surdió en mayu de 1991 y demandaba un cambéu radical de la Constitución de 1975. Albert Zafy, líder de les Fuercies Vives, y el presidente Ratsiraka llegaron a un alcuerdu'l 30 d'ochobre de 1991.[5]

Tres esto, empecipióse una transición escontra una república parllamentaria y pluripartidista, que remató n'agostu de 1992 cola instauración d'una nueva Constitución y la proclamación de la Tercer República.[6]

Ver tamién[editar | editar la fonte]

Referencies[editar | editar la fonte]

Enllaces esternos[editar | editar la fonte]