Prunus persica

De Wikipedia
Prunus persica
pescal
Clasificación científica
Reinu: Plantae
División: Magnoliophyta
Clas: Magnoliopsida
Orde: Rosales
Familia: Rosaceae
Subfamilia: Amygdaloideae
Tribu: Amygdaleae
Xéneru: Prunus
Especie: P. persica
(L.) Stokes, 1812 non Batsch, 1801[1]
Consultes
Royal Botanic Gardens, Kew Royal Botanic Gardens, Kew
World Flora Online World Flora online
[editar datos en Wikidata]
Piescu, crudu
Tamañu de porción
Enerxía 42 kcal 175 kJ
Carbohidratos 9.54 g
 • Zucres 8.39 g
 • Fibra alimentaria 1.5 g
Grases 0.25 g
Proteínes 0.91 g
Agua 88.87 g
Retinol (vit. A) 16 μg (2%)
Tiamina (vit. B1) 0.024 mg (2%)
Riboflavina (vit. B2) 0.031 mg (2%)
Niacina (vit. B3) 0.806 mg (5%)
Vitamina B6 0.025 mg (2%)
Vitamina C 6.6 mg (11%)
Vitamina E 0.73 mg (5%)
Vitamina K 2.6 μg (2%)
Calciu 6 mg (1%)
Fierro 0.25 mg (2%)
Magnesiu 9 mg (2%)
Fósforu 20 mg (3%)
Potasiu 190 mg (4%)
Sodiu 0 mg (0%)
Cinc 0.17 mg (2%)
% de la cantidá diaria encamentada p'adultos.
Fonte: Piescu, crudu na base de datos de nutrientes del USDA.
[editar datos en Wikidata]

La pescal[2] (Prunus persica) ye un árbol de la familia Rosaceae, del xéneru Prunus. El so nome ye pescal (o piescal) y el so frutu ye'l piescu.

Orixe y etimoloxía[editar | editar la fonte]

Ye un árbol orixinariu d'Afganistán, China ya Irán. Los romanos lleváronlu a Occidente que lu tomaron como orixinariu de Persia y asina lu denominaron. Esta denominación, «persica» —usada nes sos vieyes denominaciones xenériques o específiques (Prunus persica, Amygdalus persicus, Persica vulgaris, ...)— persiste en dellos nomes populares ibéricos como, por exemplo, piescu (asturianu), Pexegueiro (gallegu), presseguer (catalán), albérchigo (el pérsico) o bresquilla/fresquilla (por metátesis de «persquilla») en Andalucía.

Tipos de piescu[editar | editar la fonte]

  • Romanu, piescu grande y sabrosu

Referencies[editar | editar la fonte]

Enllaces esternos[editar | editar la fonte]