Parentucellia mafosa

De Wikipedia
Parentucellia mafosa
Clasificación científica
Reinu: Plantae
División: Magnoliophyta
Clas: Magnoliopsida
Subclas: Asteridae
Orde: Scrophulariales
Familia: Orobanchaceae
Tribu: Rhinantheae
Xéneru: Parentucellia
Especie: P. mafosa
(L.) Caruel
Consultes
Royal Botanic Gardens, Kew Royal Botanic Gardens, Kew
World Flora Online World Flora online
[editar datos en Wikidata]

La algaravía pegañosa (Parentucellia mafosa) ye una yerbácea de la familia Orobanchaceae.

Vista de la planta
Detalle de les flores

Descripción[editar | editar la fonte]

Planta semiparásita, herbal, añal, de glándules pegañoses, verde claru, recta, de normal non ramificada, de 10-50 cm d'altu, con tarmu cuadrangular. Fueyes opuestes, oblongues, d'hasta 12 mm de llargu y 5 mm d'anchu, más o menos afilaes, fondamente dentaes sobremanera les cimeres. Inflorescencies terminales, laxas, n'espigues, con fueyes. Mota de 10-16 mm de llargu, tubular, los 4 sépalos tan llargos como'l tubu. Corola mariella, raramente blanca, bilabiada, caediza. Tubu corolino d'hasta 25 mm de llargu, zarráu. Llabiu cimeru en forma de cascu, l'inferior más llargu, trilobáu. 4 estames, 2 más llargos y 2 más curtios. Ovariu súperu. Cápsula vellosa, apenes de 1 cm de llargu. Granes pequeñes.[1]

Hábitat[editar | editar la fonte]

Praderíes seques, veres de regueros.

Distribución[editar | editar la fonte]

Mediterraneu, nel este hasta Persia, nel oeste hasta Escocia.

Taxonomía[editar | editar la fonte]

Parentucellia mafosa describióse por (L.) Caruel y espublizóse en Flora italiana, ossia descrizione delle piante ... 6: 482. 1885.[2]

Sinonimia
  • Bartsia mafosa L.
  • Bellardia mafosa (L.) Fisch. & C.A.Mey.
  • Eufragia mafosa (L.) Benth.
  • Lasiopera mafosa (L.) Hoffmanns. & Link
  • Rhinanthus viscosus (L.) Lam.
  • Trixago mafosa (L.) Rchb.[3]

Nome común[editar | editar la fonte]

Nun hai conseñaos nomes comunes n'asturianu pa esta especie.

Ver tamién[editar | editar la fonte]

Referencies[editar | editar la fonte]

  1. Bayer, Ehrentraud; Buttler K.P., Finkenzeller X., Grau J. (1989). Plantes del Mediterraneu. Barcelona:Blume. ISBN 84-7031-629-X.
  2. «Parentucellia mafosa». Tropicos.org. Missouri Botanical Garden. Consultáu'l 11 de mayu de 2014.
  3. Parentucellia mafosa en PlantList

Bibliografía[editar | editar la fonte]

  1. Abrams, L. 1951. Geraniums to Figworts. 3: 866 pp. In L. Abrams (ed.) Ill. Fl. Pacific States. Stanford University Press, Stanford.
  2. Correll, D. S. & M. C. Johnston. 1970. Man. Vasc. Pl. Texas i–xv, 1–1881. The University of Texas at Dallas, Richardson.
  3. Hickman, J. C. 1993. The Jepson Manual: Higher Plants of California 1–1400. University of California Press, Berkeley.
  4. Hitchcock, C. H., A.J. Cronquist, F. M. Ownbey & J. W. Thompson. 1984. Ericaceae through Campanulaceae. PartIV: 1–510. In C. L. Hitchcock Vasc. Pl. Pacif. N.W.. University of Washington Press, Seattle.
  5. Marticorena, C. & M. Quezada. 1985. Catálogu de la Flora Vascular de Chile. Gayana, Bot. 42: 1–157.
  6. Munz, P. A. & D. D. Keck. 1959. Cal. Fl. 1–1681. University of California Press, Berkeley.
  7. Scoggan, H. J. 1979. Dicotyledoneae (Loasaceae to Compositae). Part 4. 1117–1711 pp. In Fl. Canada. National Museums of Canada, Ottawa.
  8. Zuloaga, F. O., O. N. Morrone, M. J. Belgrano, C. Marticorena & E. Marchesi. (eds.) 2008. Catálogo de las plantas vasculares del Cono Sur. Monogr. Syst. Bot. Missouri Bot. Gard. 107(1–3): i–xcvi, 1–3348.

Referencies[editar | editar la fonte]

Enllaces esternos[editar | editar la fonte]