Najat el Hachmi

De Wikipedia
Najat el Hachmi
Vida
Nacimientu Nador2 de xunetu de 1979 (44 años)
Nacionalidá España
Grupu étnicu afrocatalanes (es) Traducir
Estudios
Estudios Universidá de Barcelona : Lliteratura árabe
Llingües falaes castellanu[1]
catalán[2]
árabe[1]
Llingües bereberes[1]
Oficiu novelistaescritora
Premios
IMDb nm2948225
najatelhachmi.com
Cambiar los datos en Wikidata

Najat el Hachmi (2 de xunetu de 1979Nador) ye una escritora española d'orixe marroquín. Llicenciada en filoloxía árabe pola Universidá de Barcelona, llogró'l Premiu Ramon Llull de novela en 2007 por L'últim patriarca (El postreru patriarca). Con anterioridá escribiera l'ensayu, Jo també sóc catalana (2004), onde trata de la integración na cultura catalana de los inmigrantes y en 2015 ganó'l Premiu Sant Joan de narrativa. Tamién foi collaboradora en diversos medios de comunicación como Catalunya Ràdio, El 9 Nou de Vic y en La Vanguardia.

Biografía y trayeutoria lliteraria[editar | editar la fonte]

Nació na ciudá marroquina de Nador y a los ocho años treslladar a Vic onde moraba'l so padre, qu'emigró primero que ella naciera a Cataluña. En Vich creció y realizó les sos formación académica hasta llegar a la Universidá de Barcelona onde estudió filoloxía árabe.

Tamién tuvo diverses ocupaciones: emplegada de la llimpieza, cocinera, monitora de deportes y mediadora de la Delegación d'Enseñanza de Vich onde trabayaba cuando presentó en 2004 el so primer llibru: Yo tamién soi catalana.[3] Escritu en catalán y darréu traducíu al castellán, tratar d'un testu autobiográfrico nel qu'encetó en fondura la so esperiencia como inmigrante, la cuestión de la identidá y el so procesu d'enraigono en Cataluña, la llingua, la relixón, les muyeres, el sentimientu de perda escontra Marruecos y la so rellación col país d'adopción.[3]

Escribe dende los once años, de primeres como entretenimientu, pero adulces la escritura foise convirtiendo nuna vía pa enriar la molición de sentise de dos sitios al empar y nuna manera d'averar estos dos mundos a los que pertenez.

L'ésitu llegó-y en 2008 con El postreru patriarca que recibió'l Premiu Ramon Llull, el Prix Ulysse a la primer novela 2009 y foi finalista del Prix Méditerranée Étranger 2009. Nel llibru l'autora afai cuentes col machismu y la violencia de los xefes de familia fondiaos nel conservadorismu y la tradición percima de too, en contraposición cola hestoria de la so fía, moza que busca la llibertá esprendiéndose d'un legáu social que nun escoyó.[4] El llibru foi traducíu a numberoses llingües, ente elles l'inglés, francés, italianu, portugués, turcu, rumanu y árabe.[5]

En 2011 publica La cazadora de cuerpos nel que la escritora da un xiru a la so obra con una novela erótica na que rellata la hestoria d'una muyer que precisa cazar tou tipu de cuerpos inmigrantes, compañeros de trabayu, amiestes de discoteca o un revisor del tren, ente otros– pa lliberar.[6]

L'ochobre de 2012 robló, xunto con un centenar de profesionales, un manifiestu a favor del federalismu en Cataluña[7] y en 2015 sofitó a la confluencia d'izquierdes Cataluña Sí se Puede.[8]

En 2015 publicó La fía estranxera cola que llogró'l Premiu Sant Joan de novela, el tercer gallardón lliterariu meyor dotáu en catalán y que'l so argumentu centrar nel conflictu d'identidaes ente una madre y una fía.[9]

Publicaciones[editar | editar la fonte]

Bibliografía[editar | editar la fonte]

  • ALÓS, Ernest, 2008, “Najat el Hachmi: «O la lliteratura catalana déxase contaminar o se muerre»”, Entrevista. El Periódico, sáb 2 de febreru de 2008, p. 61.
  • ---, 2015, “Najat el Hachmi, premiu BBVA Sant Joan de novela”, El Periódico.com, 16 de xunu (EN LINEA).
  • Bousfanj, Abdelkader, "Tradición y traición n'El postreru patriarca de Najat El Hachmi", MAGRIBERIA, edición especial númberos 6/7: Revista Añal d'Investigaciones Ibériques ya Iberoamericanes, Actes del IV Congresu Internacional sobre Orientalismos n'África, Asia, La Península Ibérica y Les Américas (Fez 29-30 de marzu de 2012), Fez, Facultá de Lletres y Ciencies Humanes, 2013, pp. 139-145.
  • BOUSFANJ, Abdelkader. Ente Najat El Hachmi y Said El Kadaoui Moussaoui: de la pertenencia como repulgu a la identidá como transgresión. Perspectives de la Comunicación , Universidá de la Frontera Chile - ISSN 0718-4867, [S.l.], v. 10, n. 2, p. 171-188, dic. 2017.
  • BONU ALONSO, Josefina, 2011, “Xéneru, exiliu y desterritorialidad en L'últim Patriarca de Najat El Hachmi”, en Landry-Wilfrid Miampika y Patricia Regueru Calderón (eds.), De Guinea Equatorial a les lliteratures hispanoafricanas. Madrid: Verbum, pp. 213-226.
  • CANDEL, Francesc, 1964, Els altres catalans. Barcelona, Edicions 62, 2008. Prólogu de Najat El Hachmi.
  • CASTELLÁN I SANZ, Margarida, 2011a, "La construcción de la identidá na frontera: Sandra Cisneros, Najat el Hachmi y Laila Karrouch". Actes de les Xornaes Internacionales d'Investigación en Lliteratura Infantil y Xuvenil. UCLM-CEPLI: Cuenca.
  • ---, 2011b, "Cartografies de la identitat catalana: les noves fesomies a la lliteratura catalana del s. XXI". Actes del Simposi Internacional La Lliteratura que acull: infància, immigració i llectura. UAB-Gretel: Barcelona.
  • CHAFFEE, Jessie, 2016, “An Interview with Najat El Hachmi”, Words without borders. The Online Magacín for International Literature, 30 mar (EN LINEA)
  • CORROTO, Paula, 2008, “El Hachmi diz que'l maltratu nun ye cultural”, Públicu, 07/10/2008 (EN LINEA).
  • DARICI, Katiuscia, 2017, "Lliteratura transnacional en Cataluña: La filla estrangera de Najat El Hachmi", Diablotexto Dixital 2, 2017, Universitat de València, pp. 106-134, https://ojs.uv.es/index.php/diablotexto/article/view/10139/0
  • FERNÀNDEZ I MONTOLÍ, Josep-Anton, 2016, “La permeabilitat de la lliteratura”. Conversación con Najat El Hachmi. Presenta l'actu Patrícia Gabancho. Ciclu de conferencies nel Ateneu Barcelonés, El malestar de les lletres, (EN LINEA).
  • FUENTES GONZÁLEZ, A. Daniel, 2013, “El postreru patriarca, de Najat EL Hachmi: una llectura sociolingüís¬tica”. Álabe 8, (EN LINEA).
  • GALLART I BAU, Josep, 2010, “La première génération d'écrivains d'origine amazighe dans la littérature catalane: Laila Karrouch (Nador, 1977) et Najat El Hachmi (Nador, 1979). Leur signification et valeur”, En Colloque international “Pluralité Culturelle en Afrique du Nord: de l'historique au stratégique”. Oujda (Marroc), En llinia: <http://hdl.handle.net/2072/50795>
  • MUÑOZ CARROBLES, Diego, 2015, “Najat El Hachmi, marroquín y catalana”, Quimera. Revista de lliteratura, payares, pp. 40-43.
  • OSEN O., 2009, ‘Najat El Hachmi. La vida després del Ramon Llull', Benzina 37, 2009, pp. 30-35.
  • POMAR-AMER, Miquel, 2014, “Voices emerging from the border. A reading of the autobiographies by Najat El Hachmi and Saïd El Kadaoui as political interventions”, Planeta Literatur. Journal Of Global Literary Studies 1/2014, (EN LINEA)
  • RICCI, Cristián H., 2017, “A Transmodern Approach to Afro-Iberian Literature”, en The Routledge Companion To Iberian Studies. Javier Muñoz-Basols, Laura Lonsdale y Manuel Delgado. London and New York: Routledge, pp. 583-595.
  • ---, 2014, ¡Hai moros na mariña! Lliteratura marroquina fronteriza en castellán y catalán. Madrid – Frakfurt am Mein: Iberoamericana – Vervuert.
  • ---, 2010a, “African voices in Contemporary Spain”, en MARTÍN-ESTUDILLO, Luis y Nicholas SPADACCINI, (eds.) New Spain, New Literatures. Nashville, Tennessee: Vanderbilt University Press, pp. 203-231.
  • ---, 2010b, “L’últim patriarca de Najat El Hachmi y el forjamiento d'una identidá Amazigh-catalana”, Journal of Spanish Cultural Studies, 11, 1, (2010), pp. 71-91.
  • ---, 2010c, Lliteratura periférica en castellán y catalán: el casu marroquín. Madrid: Ediciones Clásiques, Ediciones del Orto.
  • RUEDA, Ana, 2010, La torna/el realcuentru. La inmigración na lliteratura hispanu-marroquina. Madrid: Iberoamericana Vervuert.
  • SONG, Rosi H., 2014, “Narrating identity in Najat El Hachmi’s L’últim patriarca”, en AIELLO, Lucia, Joy CHARNLEY y Mariangela PALLADINO (eds.), Displaced women. Multilingual Narratives of Migration in Europe. Newcastle upon Tyne: Cambridge Scholars Publishing, pp. 45-58.
  • SOTORRA, Andreu, 2006, Entrevista con Najat El Hachmi. “L’orixe non pot ser una àncora que ens condemni a tar sempre nel passat”, Estris, vol. 147, xineru-febreru 2006, pp. 15-18, (EN LINEA).
  • VIDAL CLARAMONTE, Ma Carmen África, 2012, “Jo també sóc catalana: Najat El Hachmi, una vida traducida”, Quaderns. Revista de Traducció 19, pp. 237-250, (EN LINEA).

Premios[editar | editar la fonte]

Referencies[editar | editar la fonte]

  1. 1,0 1,1 1,2 Afirmao en: catálogu de la Biblioteca Nacional Checa. Identificador NKCR AUT: pna20211127719. Data de consulta: 1r marzu 2022.
  2. Biblioteca Nacional de Francia. «autoridaes BNF» (francés). Consultáu'l 10 ochobre 2015.
  3. 3,0 3,1 «Presentació de "Jo també sóc catalana" a La Tralla» (catalán). Consultáu'l 6 d'agostu de 2016.
  4. País, Ediciones La fecha=2 de febreru de 2008. «Entrevista | "Intenté alloñar d'unos oríxenes que forguen"» (castellanu). Consultáu'l 6 d'agostu de 2016.
  5. «Najat El Hachmi | Planeta de Llibros» (castellanu). Consultáu'l 6 d'agostu de 2016.
  6. Razón, La. «Najat El Hachmi: «Escribí sobre sexu pa desmontar los tópicos»». Consultáu'l 6 d'agostu de 2016.
  7. «Un centenar de professionals d'esquerres signen pel federalisme i contra la independència». Consultáu'l 6 d'agostu de 2016.
  8. «Catalunya Sí que es Pot s'erigeix en "alternativa" al "model d'Artur Mas"». Consultáu'l 6 d'agostu de 2016.
  9. BARCELONA, ERNEST ALÓS / (16 de xunu de 2015). «Najat el Hachmi, premiu BBVA Sant Joan de novela». Consultáu'l 6 d'agostu de 2016.

Enllaces esternos[editar | editar la fonte]


Predecesor:
Gabriel Janer Manila

Premiu Ramon Llull de novela

2008
Socesor:
Carles Casajuana Palet