Melittis melissophyllum

De Wikipedia
Melittis melissophyllum
melisa
Clasificación científica
Reinu: Plantae
Subreinu: Tracheobionta
División: Magnoliophyta
Clas: Magnoliopsida
Subclas: Asteridae
Orde: Lamiales
Familia: Lamiaceae
Subfamilia: Lamioideae
Xéneru: Melittis
L.
Especie: Melittis melissophyllum
L.
Consultes
Royal Botanic Gardens, Kew Royal Botanic Gardens, Kew
World Flora Online World Flora online
[editar datos en Wikidata]

La melisa[1] (Melittis melissophyllum) ye un xéneru monotípicu de plantes con flores perteneciente a la familia Lamiaceae.[2] La so única especie: Melittis melissophyllum L., Sp. Pl.: 597 (1753), ye orixinaria del suroeste d'Europa hasta Italia.

Ilustración
Flores
Detalle de la flor

Descripción[editar | editar la fonte]

Yerba viviega, pelosa, qu'esprende un golor prestoso. Tarmos erectos de 30-70 cm d'altor. Fueyes opuestes, más o menos ovaes. acorazonaes o truncaes na base, peciolaes, colos cantos crenaos o dentaos. Flores dispuestes en 2-6 falsos verticiloss; mota acampanáu, d'hasta 2,5 cm de llargor; corola tubular, bilabiada, de 25-40 mm, de color blancu con zones rosaes o purpúreas. Frutu formáu por cuatro nozuques que permanecen dientro del mota. Floria en primavera y branu. Ye especie bien variable.

Hábitat[editar | editar la fonte]

Alcuéntrase nos montes, sebes y llugares arenosos. N'España común nos melojares y pinares.

Distribución[editar | editar la fonte]

Oeste, centru y sur d'Europa.

Observaciones[editar | editar la fonte]

Los pastores de la Sierra de Gredos anoyen estes plantes pa faer ramos que cuelguen nes puertes y nel interior de los sos mayaes. Esiste ente ellos la creencia de qu'estorna los malos espíritus y esanicia los malos golores del interior de les cases. En medicina popular usar pa llimpiar y encarnar firíes. atribuyéronse-y tamién propiedaes diurétiques.[3]

Taxonomía[editar | editar la fonte]

Melittis melissophyllum foi descritu por Carlos Linneo y espublizóse en Species Plantarum 597. 1753.[4]

Citoloxía

Númberu de cromosomes de Melittis melissophyllum (Fam. Labiatae) y táxones infraespecíficos: 2n=36.[5][6] 2n=30.[7]

Variedaes y Sinonimia

subsp. albida (Guss.) P.W.Ball, Bot. J. Linn. Soc. 64: 71 (1971). De Cerdeña, sureste d'Europa hasta'l norte de Turquía.

  • Melittis albida Guss., Fl. Sicul. Prodr. 2: 140 (1828).
  • Melittis melissophyllum var. albida (Guss.) Nyman, Consp. Fl. Eur.: 574 (1881).
  • Melittis graeca Klokov, Bot. Mater. Gerb. Bot. Inst. Komarova Akad. Nauk S.S.S.R. 18: 187 (1957).

subsp. carpatica (Klokov) P.W.Ball, Bot. J. Linn. Soc. 64: 71 (1971). Del nordeste de los Alpes, Cárpatos y estaos del Bálticu.

  • Melittis carpatica Klokov, Bot. Mater. Gerb. Bot. Inst. Komarova Akad. Nauk S.S.S.R. 18: 213 (1957).
  • Melittis sarmatica Klokov, Bot. Mater. Gerb. Bot. Inst. Komarova Akad. Nauk S.S.S.R. 18: 207 (1957).
  • Melittis subcordata Klokov, Bot. Mater. Gerb. Bot. Inst. Komarova Akad. Nauk S.S.S.R. 18: 202 (1957).
  • Melittis carpatica var. sarmatica (Klokov) Soó, Feddes Repert. 83: 182 (1972).
  • Melittis carpatica var. subcordata (Klokov) Soó, Feddes Repert. 83: 182 (1972).
  • Melittis melissophyllum subsp. sarmatica (Klokov) Gladkova, in Fl. Evropeiskoi Chasti SSSR 3: 153 (1978).

subsp. melissophyllum. Del oeste y suroeste d'Europa hasta Italia.

  • Melissa tragi Garsault, Fig. Pl. Méd.: t. 372 (1764), opus utique oppr.
  • Melissa sylvestris Lam., Fl. Franç. 2: 401 (1779).
  • Melittis melissifolium Gilib., Fl. Lit. Inch. 1: 76 (1782), opus utique oppr.
  • Melittis grandiflora Sm., Engl. Bot. 9: t. 577 (1799).
  • Melittis melissophyllum var. grandiflora (Sm.) Nyman, Consp. Fl. Eur.: 574 (1881).
  • Oenonea melissifolia Bubani, Fl. Pyren. 1: 431 (1897).
  • Melittis hispanica Klokov, Bot. Mater. Gerb. Bot. Inst. Komarova Akad. Nauk S.S.S.R. 18: 195 (1957).
  • Melittis kerneriana Klokov, Bot. Mater. Gerb. Bot. Inst. Komarova Akad. Nauk S.S.S.R. 18: 198 (1957).[2]

Ver tamién[editar | editar la fonte]

Referencies[editar | editar la fonte]

  1. URL de la referencia: http://www.sabencia.net/nomenclator.php.
  2. 2,0 2,1 «Melittis melissophyllum». Royal Botanic Gardens, Kew: World Checklist of Selected Plant Families. Consultáu'l 6 d'abril de 2010.
  3. Luceño Garcés, M. (1998). Flores de Gredos. Ávila:Caxa d'Ávila. ISBN 84-930203-0-3.
  4. «Melittis melissophyllum». Tropicos.org. Missouri Botanical Garden. Consultáu'l 15 de setiembre de 2014.
  5. Error de cita: La etiqueta <ref> nun ye válida; nun se conseñó testu pa les referencies nomaes RJB
  6. Proves Contribution a l'étude citotaxonomique des spermatophyta du Portugal. XVIII. Lamiaceae Fernandes, A. & M. T. Leitao (1985) Mem. Soc. Brot. 27: 27-75
  7. Proves Estudios cariológicos en vexetales nemorales del CW español. II Elena Rosselló, J. A., M. A. González Zapatero & F. Navarro Andrés (1987) Stud. Bot. Univ. Salamanca 6: 159-162

Enllaces esternos[editar | editar la fonte]