Megalurus mathewsi

De Wikipedia

Les especies d'aves con nome común en llingua asturiana márquense como NOA. En casu contrariu, conséñase'l nome científicu.

Megalurus mathewsi
Estáu de caltenimientu
Preocupación menor (LC)
Esmolición menor (IUCN)[1]
Clasificación científica
Dominiu: Eukaryota
Reinu: Animalia
Filu: Chordata
Clas: Aves
Orde: Passeriformes
Familia: Locustellidae
Xéneru: Megalurus
Especie: Megalurus mathewsi
Iredale, 1911
Distribución
Sinonimia
Cincloramphus mathewsi
Consultes
[editar datos en Wikidata]

'''Megalurus mathewsi[2][3][4] ye una especie d'ave paseriforme de la familia Locustellidae endémicu d'Australia.[5][6][7]

Descripción[editar | editar la fonte]

Espécime en Queensland.

La especie ye un páxaru cantor marrón de tamañu medianu con un patrón de rayes nes sos plumes.[5] La Enciclopedia Británica describe esta ave como «monótona y vagamente similar a una calandria».[6] Tien una llinia ocular escura, llista superciliar pálida y partes inferiores con tonos claru, y la parte cimera de la cola y el obispillo ablondus. Ye un pocu más grande qu'un gorrión, una y bones el machu crez hasta unos 19 cm de llargu y ye más grande que la fema que tan solo llega a unos 16 cm.[5][8][9] Les femes del gorrión tamién escarecen del obispillo ablondu de la fema yerbera de Mathews.

Taxonomía[editar | editar la fonte]

La especie pertenez a Megaluridae, los chipes del Vieyu Mundu, una gran familia paseriforme.

La yerbera de Mathews describióse pol ornitólogu inglés Tom Iredale en 1911. Un nome xenéricu alternativu, Cincloramphus, deriva de les pallabres griegas κιγκλος (cinclus, «llavandera») y ραμφος (ramphos, «picu»),[10] ente que l'epítetu honoríficu específicu provién de Gregory Mathews.[11] El xéneru Cincloramphus foi fundíu con Megalurus siguiendo a Alström et al. (2011).[12]

Distribución y hábitat[editar | editar la fonte]

Pikedale, sur de Queensland.
Yerbera de Mathews en Victoria.

La especie ye común en toa Australia, pero ye pocu frecuente na islla de Tasmania. Créese que la distribución xeneral de la yerbera de Mathews toma aproximao 1 000 000 a 10 000 000 km².[13] M. mathewsi alcuéntrase más frecuentemente en Nueva Gales del Sur, Queensland y Australia Occidental. Cada añu, la yerbera de Mathews migra al norte mientres los meses más fríos y depués escontra'l sur nel branu pa reproducise, y de esta manera ye que de normal solo se repara nos meses más templaos.[5][3][8][14]

Comportamientu[editar | editar la fonte]

La yerbera de Mathews atrapa inseutos terrestres y otros artrópodos pequeños de los que s'alimenta. L'ave alcuéntrase en pacionales, montes abiertos cubiertos d'hierba, zones agrícoles, y mulgas que prefier como hábitat. Vive en zones poblaes por seres humanos, anque termina siendo atropelláu n'ocasiones.[5]

Fora de la dómina de reproducción, estes aves formen pequeñes bandaes d'hasta dos docenes d'individuos. Na dómina de reproducción, l'inconfundible cantar del machu escúchase casi de cutio. Emítese un garllo y curva el so llombu mientres fai vistosos «vuelos d'exhibición lentos ente los árboles. El distintivu cantar «twitchy tweedle» de la yerbera de Mathews incluyóse nos CD de Favourite Australian Birdsong.[8][15] Ensin l'ayuda del machu, la fema constrúi un fondu nial cubiertu con yerba o vexetación baxa. Tamién guara los güevos y alimenta los pitucos ella mesma.[5][6][3][16]

Referencies[editar | editar la fonte]

  1. BirdLife International (2012). «Megalurus mathewsi» (inglés). Llista Roxa d'especies amenazaes de la UICN 2014.3. Consultáu'l 9 de febreru de 2015.
  2. De Juana, E; Del Hoyo, J; Fernández-Cruz, M; Ferrer, X; Sáez-Royuela, R; Sargatal, J. «Nombres en castellano de las aves del mundo recomendados por la Sociedad Española de Ornitología (Undécima parte: Orden Passeriformes, Familias Muscicapidaea a Silviidae)». Ardeola. Handbook of the Birds of the World (Madrid: SEO/BirdLife) 54 (1):  páxs. 145-153. ISSN 0570-7358. https://www.seo.org/wp-content/uploads/tmp/docs/vol_54_1_once1.pdf. Consultáu'l 9 de febreru de 2015. 
  3. 3,0 3,1 3,2 «Rufous Songlark» (inglés). Birdpedia Australia. Consultáu'l 21 d'agostu de 2008.
  4. «Rufous Songlark Cincloramphus mathewsi» (inglés). Mangoverde World Bird Guide. Consultáu'l 21 d'agostu de 2008.
  5. 5,0 5,1 5,2 5,3 5,4 5,5 «Rufous Songlark» (inglés). Birds in backyards. Consultáu'l 21 d'agostu de 2008.
  6. 6,0 6,1 6,2 «Rufous Songlark» (inglés). Encyclopædia Britannica. Consultáu'l 21 y agostu de 2008.
  7. «BirdLife Species Factsheet (additional data)» (inglés). BirdLife Species Factsheet. Consultáu'l 21 y agostu de 2008.
  8. 8,0 8,1 8,2 «Rufous Songlark» (inglés). Trevor's Birding. Consultáu'l 21 d'agostu de 2008.
  9. Boles, WE; Smedley, DI (1998). «Bird in the Hand: Rufous Songlark Cinclorhamphus mathewsi» (inglés). Corella 12: 25.
  10. Liddell y Scott (1980). Greek-English Lexicon, Abridged Edition (n'inglés). Oxford: Oxford University Press. ISBN 0-19-910207-4.
  11. Jobling, James A. (2010) The Helm dictionary of scientific bird names : from aalge to zusii. Londres: Christopher Helm, páx. 243. ISBN 9781408125014.
  12. «Multilocus analysis of a taxonomically densely sampled dataset reveal extensive non-monophyly in the avian family Locustellidae». Molecular Phylogenetics and Evolution 58 (3):  páxs. 513–526. marzu de 2011. doi:10.1016/j.ympev.2010.12.012. 
  13. «Rufous Songlark» (inglés). BirdLife Species Factsheet. Consultáu'l 21 d'agostu de 2008.
  14. Tzaros, Chris; Shimba, Tadao; Robertson, Peter (2005). Wildlife of the Box-ironbark Country (n'inglés). CSIRO Publishing. ISBN 0-643-09075-4.
  15. «Favourite Australian Birdsong» (inglés). listeningearth.com.au. Consultáu'l 21 d'agostu de 2008.
  16. «Sightings: Rufous Songlark (Cincloramphus mathewsi)» (inglés). mdahlem.net. Consultáu'l 21 d'agostu de 2008.

Bibliografía[editar | editar la fonte]

  • Alström, P; Fregin, S; Norman, JA; Ericson, PGP; Christidis, L; Olsson, O (2011). «Multilocus analysis of a taxonomically densely sampled dataset reveal extensive non-monophyly in the avian family Locustellidae». Mol. Phylogenet. Evol. 58: 513-526.
  • Morcombe, M (2000). Field guide to Australian Birds. Steve Parish Publishing.
  • Serventy, VN, ed. (1982). The Wrens and Warblers of Australia. Sydney: Angus and Robertson - National Photographic Index of Australian Wildlife.
  • Simpson, K y Day, N (1999). Field guide to the birds of Australia (Sesta edición). Australia: Penguin Books.
  • Higgins, PJ; Peter, JM; Cowling, SJ, eds. (2006). Handbook of Australian, New Zealand and Antarctic Birds. 7 (Dunnock to Starlings) Part B. Melbourne: Oxford University Press.

Enllaces esternos[editar | editar la fonte]