Magán

De Wikipedia
Blue globe icon.svgMagán
Magán, Ayuntamiento.jpg
Bandera de Magán.svg Escudo de Magán.svg
Alministración
PaísFlag of Spain.svg España
AutonomíaBandera de Castiella-La Mancha Castiella-La Mancha
ProvinciaBandera de la provincia de Toledo.svg provincia de Toledo
Tipu d'entidá conceyu d'España
Alcalde de Magán (es) Traducir Enrique Julián Hijosa García
Nome oficial Magán (es)
Códigu postal
Xeografía
Coordenaes 39°57′36″N 3°55′55″O / 39.96°N 3.9319444444444°O / 39.96; -3.9319444444444Coordenaes: 39°57′36″N 3°55′55″O / 39.96°N 3.9319444444444°O / 39.96; -3.9319444444444
Magán alcuéntrase n'España
Magán
Magán
Magán (España)
Magán.png
Superficie 29 km²
Altitú 697 m
Llenda con Villaluenga de la Sagra, Villaseca de la Sagra, Mocejón, Olías del Rey y Cabañas de la Sagra
Demografía
Población 3875 hab. (2022)
- 1786 homes (2019)

- 1758 muyeres (2019)
Porcentaxe 0.01%
0.18%
0% d'España
Castiella-La Mancha
provincia de Toledo
Densidá 133,62 hab/km²
Más información
Estaya horaria UTC+01:00
magan.es
Cambiar los datos en Wikidata
Ficheru:Magán, Conceyu.jpg
Conceyu de Magán

Magán ye un conceyu español de la provincia de Toledo, na comunidá autónoma de Castiella-La Mancha.

Toponimia[editar | editar la fonte]

El términu "Magán" paez derivase d'un antropónimo a raigañu del afayu de delles inscripciones llatines.[1] Palombar propón el raigañu Mac- que se derivaría de *mak-, 'crecer', presente en llegües celtes, griegu, llatín y xermánicu.[2]

Xeografía[editar | editar la fonte]

El conceyu asítiase «nun baxu abellugáu de los vientos del Y.»[3] Pertenez a la contorna de La Sagra y llinda colos términos municipales de Cabañas de la Sagra, Villaluenga de la Sagra, Villaseca de la Sagra, Mocejón y Olías del Rey, toos de Toledo.

El nome de Magán, ye d'orixe Iranín. Na actual situación de la villa, atopábase un castiellu de caballeros-sacerdotes sufies denomináu "Magán" (podríamos dicir equivalentes a los monxos caballeros templarios). Esti castiellu foi conquistáu poles tropes de García Ibañez, que proveniente de los montes ástur-lleoneses, xunir a les tropes d'Alfonsu VI en tomar de Toledo. García Ibañez recibió'l so mayoralgu col nome de Magán (testos históricos consultaos na Biblioteca Nacional pol autor d'estes llinies: Julio Ignacio Magán).

Historia[editar | editar la fonte]

D'orixe romanu, tendría gran importancia mientres el medievu pola so cercanía a Toledo.

De los tiempos de la dominación musulmana queden, al norte de la llocalidá, les ruines d'una fortaleza que paez ser árabe, y nun cuetu, al este, los restos d'un castiellu de la mesma dómina. Tres el fracasu de los almorávides na conquista de Toledo en 1114, Magán y otres llocalidaes vecines sufrieron les represalies d'estos exércitos.

Nel sieglu XIII dalgunes de les tierres del conceyu fueron donaes a la Orde de Monfrag, dempués fundida na de Calatrava.

A mediaos del sieglu XIX tenía 200 cases y el presupuestu municipal xubía a 12.000 reales de los cualos 7.000 yeren pa pagar al médicu y 1.600 al secretariu.[3]

Alministración[editar | editar la fonte]

Alcaldes dende les eleiciones de 1979
Llexislatura Nome Partíu
1979-1983 Lluis del Ordi Martín Union de Centro Democratico (logo).svg UCD
1983-1987 Lluis del Ordi Martín Alianza Popular (logo, 1983-89).svg AP
1987-1991 Lluis del Ordi Martín PP PP
1991-1995 Jesús Aranda Muñoz PP PP
1995-1999 Jesús Aranda Muñoz PP PP
1999-2003 Jesús Aranda Muñoz PP PP
2003-2007 Jesús Aranda Muñoz PP PP
2007-2011 Jesús Aranda Muñoz PP PP
2011-2015 Enrique Julián Hijosa García PP PP
2015-2019 Mª del Carmen Pedraja Nieto Partíu Socialista Obreru Español PSOE
2019- n/d n/d

.


Demografía[editar | editar la fonte]

Na siguiente tabla amuésase la evolución del númberu d'habitantes ente 1996 y 2006 según datos del INE.

Evolución demográfica de Magán
1996199819992000200120022003200420052006
1,0811,1221,1271,1371,1631,2271,3171,5001,6621,989
(Fonte: INE [Consultar])

NOTA: La cifra de 1996 ta referida a 1 de mayu y el restu a 1 de xineru.

Gráfica d'evolución demográfica de Magán ente 1900 y 2014
Fonte Institutu Nacional d'Estadística d'España - Ellaboración gráfica por Wikipedia

Monumentos[editar | editar la fonte]

  • Ilesia de Santa Marina
    Ilesia parroquial de Santa Marina, d'estilu mudéxar-renacentista del sieglu XVI. Planta de tres naves sobre ocho columnes de piedra.[4]

Fiestes[editar | editar la fonte]

  • Últimu fin de selmana de xunetu: Virxe del Carmen.
  • 18 de xunetu: Santa Marina.
  • Penúltima fin de selmana d'agostu. Purísima Concepción.

Referencies[editar | editar la fonte]

  1. García Sánchez, Jairo Javier (Toledo, 2004). Toponimia mayor de la provincia de Toledo (zones central y oriental). Institutu provincial d'investigaciones y estudios toledanos. páx. 215, ISBN 84-95432-05-6.
  2. Palombar Lapesa, Manuel (Madrid 1960). Antroponimia prerromana, páx. 359. CSIC. Enciclopedia Llingüística Hispánica I, páxs. 347-387.
  3. 3,0 3,1 Madoz, Pascual (1845-1850), Diccionario geográfico-estadístico-histórico de España y sus posesiones de Ultramar, 16 tomos, Madrid: Establecimiento literario-tipográfico de P. Madoz y L. Sagasti .
  4. «Diputación de Toledo». Consultáu'l 18 d'agostu de 2016.

Enllaces esternos[editar | editar la fonte]