Llingües xermániques
El xermánicu ye ún de los tueros llingüísticos con más falantes dientro del indoeuropéu.
Índiz
Carauterísticas xenerales[editar | editar la fonte]
Carauterízase pol pasu del acentu llibre indoeuropéu a la primera sílaba radical y por camudar delles consonantes indoeuropees nun procesu fonéticu-fonolóxicu conocíu pol nome de primera mutación consonántica.
Na primera mutación consonántica:
1.Les oclusives sordes orixinales tórnanse en fricatives sordes en xermánicu: Indoxermánicu */p/, */t/, */k/ (> */ph/, */th/, */kh/) > Xermánicu /f/, /þ/, /h/
- /p/ > /f/: llatín. pater, poru: alemán Vater, inglés father, danés far
- /t/ > /þ/: llatín tres, poru: inglés three
- /k/ > /h/: llatín cord-, poru: alemán Herz, inglés heart
2.Les consonantes */b/, */d/, */g/ > xermánicu /p/, /t/, /k/
- /b/ > /p/: llatín baculum, poru: alemán Pegel
- /d/ > /t/: llatín decem, poru: inglés ten, danés ti
- /g/ > /k/: llatín gula, poru: alemán Kehle
Dialeutos xermánicos[editar | editar la fonte]
El tueru xermánicu ta xebráu en tres grupos de llingües:
Xermánicu nórdicu[editar | editar la fonte]
Dientro d'esti grupu débese solliñar el xermánicu nórdicu occidental (col islandés y el feroés), y el xermánicu nórdicu oriental (col suecu, el danés y el noruegu). Esti últimu amuesa dos variantes, el Bokmål o noruegu de base danesa y el Nynorsk o noruegu de base dialeutal occidental (por agora pertenciente al xermánicu nórdicu oriental).
Llingües xermániques nórdiques:
Xermánicu occidental[editar | editar la fonte]
Ye'l grupu con más falantes, pues inclúi l'inglés y l'alemán. D'un llau puen estramase l'inglés, el frisiu, el neerlandés o holandés (col afrikaans) y el baxu alemán y d'otru l'altu alemán (col yiddish), que sufrió la segunda mutación consonántica).
Llingües xermániques occidentales:
- Xermánicu occidental
- Altu alemán
- Baxu alemán
- Plattdeutsch (baxu alemán n'Alemaña)
- Neerlandés
- Xermánicu occidental insular
Xermánicu oriental[editar | editar la fonte]
Anguaño estinguíu. Yera'l grupu del góticu y del xépidu.
Llingües xermániques orientales:
Tabla de comparanza ente les llingües xermániques:
| Inglés | Inglés escocés | Afrikaans | Neerlandés | Alemán | Yiddish | Góticu | Islandés | Feroés | Suecu | Danés |
| Apple | Aiple | Appel | Appel | Apfel | עפּל (Epl) | Aplus | Epli | Súrepli | Äpple | Æble |
| Board | Buird | Bord | Bord | Brett | Baúrd | Borð | Borð | Bord | Bræt | |
| Book | Beuk | Boek | Boek | Buch | בוך (Buḫ) | Bóka | Bók | Bók | Bok | Bog |
| Breast | Breest | Bors | Borst | Brust | ברוסט (Brust) | Brusts | Brjóst | Bróst | Bröst | Bryst |
| Brown | Broun | Bruin | Bruin | Braun | Bruns | Brúnn | Brúnt | Brun | Brun | |
| Day | Day | Dag | Dag | Tag | טאָג (Tog) | Dags | Dagur | Dagur | Dag | Dag |
| Die | Dee | Sterf | Sterven | Sterben | Diwan | Deyja | Doyggja | Dö | Dø | |
| Enough | Eneuch | Genoeg | Genoeg | Genug | גענוג (Genug) | Ga-nóhs | Nóg | Nóg | Nog | Nok |
| Give | Gie | Gee | Geven | Geben | געבן (Gebn) | Giban | Gefa | Geva | Giva/Ge | Give |
| Glass | Gless | Glas | Glas | Glas | גלאָז (Gloz) | Gler | Glas | Glas | Glas | |
| Gold | Gowd | Goud | Goud | Gold | גאָלד (Gold) | Gulþ | Gull | Gull | Guld | Guld |
| Hand | Haund | Hand | Hand | Hand | האַנט (Hant) | Handus | Hönd | Hond | Hand | Hånd |
| Head | Heid | Kop | Hoofd/Kop | Haupt/Kopf | קאָפּ (Kop) | Háubiþ | Höfuð | Høvd/Høvur | Huvud | Hoved |
| High | Heich | Hoog | Hoog | Hoch | הױך (Hoyḫ) | Háuh | Hár | Høg/ur | Hög | Høj |
| Home | Hame | Huis | Thuis | Heim | הײם (Heym) | Háimóþ | Heim | Heim | Hem | Hjem |
| Hook | Heuk | Haak | Haak | Haken | Krókur | Haken | Hake | Hage | ||
| House | Hoose | Huis | Huis | Haus | הױז (Hoyz) | Hús | Hús | Hús | Hus | Hus |
| Many | Mony | Menige | Menig | Mehrere | Manags | Margir | Nógv | Många | Mange | |
| Moon | Muin | Maan | Maan | Mond | Ména | Tungl | Máni | Måne | Måne | |
| Night | Nicht | Nag | Nacht | Nacht | נאַכט (Naḫt) | Nahts | Nótt | Nátt | Natt | Nat |
| No | Nae | Nee | Nee | Nein/Nö | נײן (Neyn) | Né | Nei | Nei | Nej | Nej |
| Old | Auld | Oud | Oud | Alt | אַלט (Alt) | Sineigs | Gamall | Gamal/Gomul | Gammal | Gammel |
| One | Ane | Een | Een | Eins | אײן (Eyn) | Áins | Einn | Ein | En/ett | En |
| Ounce | Unce | Ons | Ons | Unze | Únsa | Uns | Unse | |||
| Snow | Snaw | Sneeu | Sneeuw | Schnee | שנײ (Šney) | Snáiws | Snjór | Kavi | Snö | Sne |
| Stone | Stane | Steen | Steen | Stein | שטײן (Šteyn) | Stáins | Steinn | Steinur | Sten | Sten |
| That | That | Dit | Dat | Das | דאָס (Dos) | Þata | Þetta | Hatta | Det | Det |
| Two | Twa | Twee | Twee | Zwei/Zwo | צװײ (Ẓvey) | Twái | Tveir | Tveir | Två | To |
| Who | Wha | Wie | Wie | Wer | װער (Ver) | Has | Hver | Hvør | Vem | Hvem |
| Worm | Wirm | Wurm | Worm | Wurm | װאָרעם (Vorem) | Maþa | Maðkur, Ormur | Ormur | Mask, Orm | Orm |