Llingües bantús meridionales

De Wikipedia
Llingües bantús meridionales
Distribución xeográfica meridional
Países Bandera de Sudáfrica Sudáfrica
Bandera de Zimbabue Zimbabue
Bandera de Botsuana Botsuana
Bandera de Mozambique Mozambique
Filiación xenética

Níxer-Congu
  Volta-Congu
    Benue-Kwa
      Benue-Congu
        Bantoide
          Bantoide S
            Bantú (zona S)

              Bantú S.
Ver tamién
Idioma - Families - Clasificación de llingües
[editar datos en Wikidata]

Les llingües bantús meridionales son el mayor subgrupu de llingües bantús, que la so validez filoxenética foi investigada por Janson (1991-92).[1] Correspuéndense casi esautamente col grupu S de la clasificación de Guthrie (la única diferencia ye la esclusión shona que nun formen parte de les llingües bantús meridionales y la inclusión de les llingües makua). El grupu inclúi toles llingües bantús de Sudáfrica, Botsuana y Mozambique.

Clasificación[editar | editar la fonte]

La siguiente da llingües bantús merdionales (el códigu ente paréntesis referir a la so posición na clasificación de Guthrie):

* Llingües oficiales

La validez de les cañes chopi y tswa-ronga nun foi verificada. Delles clasificaicones anteriores a la de Janson incluyíen a les llingües shona como una caña coordinada, xunto coles llingües nyasa y escluyíen a les llingües makua.

Comparanza léxica[editar | editar la fonte]

Los numberales para distintes llingües bantús meridionales son:[2]

GLOSA Chopi Nguni Ronga Venda PROTO-
BANTÚ S.
Chopi Gitonga Swati Xhosa Zulú Tswa Tsonga
'1' -mué mwéyò ɲɛ́ ɲɛ̀ dwa -nʼwè ŋwè tʰiɦi *mwe
'2' -mbiri mbìlì -ɓilí mbìní ɓiːli -mbirhí ᵐbìr̤í mbiɾi *(m-)bɛɾi
'3' -ràrú tʰárù -ʦʼâtfʼo ntʼátʰù tʰaːtʰo -nhárhù n̤árù tʰaru *(m-)tʰaru
'4' mùné dzìná -nɛ nɛ̀ ne -múnè mùnè nn̪a *(mu-)nɛ
'5' nʼtʃànú lìvbàndré siɬánu ntɬʼànù ɬy ntlhánù ⁿtlʰánù t̪ʰanu *cʰanu
'6' 5+1 5+1 -sipʰóɬôŋo/
sitfʼûpʰa
ntʼándátʰù isitʰoːpʰa 5+1 ʦèβú 5+1 *5+1
*ʦi-pu
'7' 5+2 5+2 sikʰombisa síǁʰɛ̀ŋǁɛ̀ isikʰombiːsa 5+2 ⁿkómbó 5+2 *5+2
*(ʦi)-kʰomb-
'8' 5+3 5+3 sipʰɔɬɔŋɔ síb̤ɔ̀zɔ́ 10-2 5+2 ⁿh̤ùŋgú 5+3 *5+3
'9' 5+4 5+4 lifiǀa lítʰɔ̀ɓá 10-1 5+2 ᵑkájé 5+4 *5+4
'10' gúmí likʰúmì liʃumi lîʃûmì iʃoːel mio khúmè kʰúmè fumi *kumi
GLOSA Sotho-Tswana
Birwa Kgalagadi Lozi Ndebele
merid.
Sotho
septent.
Sotho
merid.
Tswana PROTO-
ST
'1' -tèè /
nŋwè
-ːŋwɪ ɲwì -ɲɛ tʼeé ŋoe ǹŋwɛ́ *ŋwe
'2' -bèdí -bɪrɪ́ -βelí -ɓili pʼɛɹí pedi pɛ́dí *-bedi
'3' -rárò -ráːrʊ -tálù -tʰatʰo tʰáro tʰɑʀo ráró *tʰaru
'4' -nnè -ːnɛ -nè -nɛ ńnɛ ńnɛ́ *(n)nɛ
'5' -tʰánò -tʰáːnʊ kètálìzóɦò -ɬanu ɬáno ɬɑnon tɬʰánʊ́ *tɬʰanu
'6' -ʦʰélélà /
rátárò
-kʲikʲáːnɪ sìlèlà -tʰandatʰo ʦʰélá ʦɛlɑ rátárʊ̄ *ra-tʰaru
*-ʦʰelela
'7' -sùpá -el soːpá sùpà -kʰɔmba ʃupʼa supɑ sùpá *-supa
'8' -ròbèdí
(10-2)
-bútámɪbeːrí
(10-2)
5+3 -ɓxunanɛ seswái ʀobedi
(10-2)
ròbɛ́dí
(10-2)
*10-2
'9' -ròbónŋwè
(10-1)
-bútámowóːnʷɛ
(10-1)
5+4 -tʰɔɓa seɲáne ʀoboʀoŋ
(10-1)
rɔ̀bʊ̄n̄ŋwɛ́
(10-1)
*10-1
'10' -sòmè lɪʃʊ́ːmɪ lìʃúmì -ʧʰumi lesóme -yʃomɛ lɪ̀sʊ́mɛ̄ *li-ʃumi

Referencies[editar | editar la fonte]

  1. Tore Janson (1991-92) "Southern Bantu and Makua", Sprache und Geschichte in Afrika (SUGIA) Vol. 12/13: 63-106, Rüdiger Köppe Verlag, Cologne [1]
  2. Bantu Numerals (E. Chan)