Saltar al conteníu

Llingües bantús meridionales

Esti artículu foi traducíu automáticamente y precisa revisase manualmente
De Wikipedia
Llingües bantús meridionales
Distribución xeográfica meridional
Países Bandera de Sudáfrica Sudáfrica
Bandera de Zimbabue Zimbabue
Bandera de Botsuana Botsuana
Bandera de Mozambique Mozambique
Filiación xenética

Níxer-Congu
  Volta-Congu
    Benue-Kwa
      Benue-Congu
        Bantoide
          Bantoide S
            Bantú (zona S)

              Bantú S.
Ver tamién
Idioma - Families - Clasificación de llingües
[editar datos en Wikidata]

Les llingües bantús meridionales son el mayor subgrupu de llingües bantús, que la so validez filoxenética foi investigada por Janson (1991-92).[1] Correspuéndense casi esautamente col grupu S de la clasificación de Guthrie (la única diferencia ye la esclusión shona que nun formen parte de les llingües bantús meridionales y la inclusión de les llingües makua). El grupu inclúi toles llingües bantús de Sudáfrica, Botsuana y Mozambique.

Clasificación

[editar | editar la fonte]

La siguiente da llingües bantús merdionales (el códigu ente paréntesis referir a la so posición na clasificación de Guthrie):

* Llingües oficiales

La validez de les cañes chopi y tswa-ronga nun foi verificada. Delles clasificaicones anteriores a la de Janson incluyíen a les llingües shona como una caña coordinada, xunto coles llingües nyasa y escluyíen a les llingües makua.

Comparanza léxica

[editar | editar la fonte]

Los numberales para distintes llingües bantús meridionales son:[2]

GLOSA Chopi Nguni Ronga Venda PROTO-
BANTÚ S.
ChopiGitonga SwatiXhosaZulú TswaTsonga
'1'-muémwéyòɲɛ́ɲɛ̀dwa-nʼwèŋwètʰiɦi*mwe
'2'-mbirimbìlì-ɓilímbìníɓiːli-mbirhíᵐbìr̤ímbiɾi*(m-)bɛɾi
'3'-ràrútʰárù-ʦʼâtfʼontʼátʰùtʰaːtʰo-nhárhùn̤árùtʰaru*(m-)tʰaru
'4'mùnédzìná-nɛnɛ̀ne-múnèmùnènn̪a*(mu-)nɛ
'5'nʼtʃànúlìvbàndrésiɬánuntɬʼànùɬyntlhánùⁿtlʰánùt̪ʰanu*cʰanu
'6'5+15+1-sipʰóɬôŋo/
sitfʼûpʰa
ntʼándátʰùisitʰoːpʰa5+1ʦèβú5+1*5+1
*ʦi-pu
'7'5+25+2sikʰombisasíǁʰɛ̀ŋǁɛ̀isikʰombiːsa5+2ⁿkómbó5+2*5+2
*(ʦi)-kʰomb-
'8'5+35+3sipʰɔɬɔŋɔsíb̤ɔ̀zɔ́10-25+2ⁿh̤ùŋgú5+3*5+3
'9'5+45+4lifiǀalítʰɔ̀ɓá10-15+2ᵑkájé5+4*5+4
'10'gúmílikʰúmìliʃumilîʃûmìiʃoːel miokhúmèkʰúmèfumi*kumi
GLOSA Sotho-Tswana
BirwaKgalagadiLoziNdebele
merid.
Sotho
septent.
Sotho
merid.
TswanaPROTO-
ST
'1'-tèè /
nŋwè
-ːŋwɪɲwì-ɲɛtʼeéŋoeǹŋwɛ́*ŋwe
'2'-bèdí-bɪrɪ́-βelí-ɓilipʼɛɹípedipɛ́dí*-bedi
'3'-rárò-ráːrʊ-tálù-tʰatʰotʰárotʰɑʀoráró*tʰaru
'4'-nnè-ːnɛ-nè-nɛńnɛńnɛ́*(n)nɛ
'5'-tʰánò-tʰáːnʊkètálìzóɦò-ɬanuɬánoɬɑnontɬʰánʊ́*tɬʰanu
'6'-ʦʰélélà /
rátárò
-kʲikʲáːnɪsìlèlà-tʰandatʰoʦʰéláʦɛlɑrátárʊ̄*ra-tʰaru
*-ʦʰelela
'7'-sùpá-el soːpásùpà-kʰɔmbaʃupʼasupɑsùpá*-supa
'8'-ròbèdí
(10-2)
-bútámɪbeːrí
(10-2)
5+3-ɓxunanɛseswáiʀobedi
(10-2)
ròbɛ́dí
(10-2)
*10-2
'9'-ròbónŋwè
(10-1)
-bútámowóːnʷɛ
(10-1)
5+4-tʰɔɓaseɲáneʀoboʀoŋ
(10-1)
rɔ̀bʊ̄n̄ŋwɛ́
(10-1)
*10-1
'10'-sòmèlɪʃʊ́ːmɪlìʃúmì-ʧʰumilesóme-yʃomɛlɪ̀sʊ́mɛ̄*li-ʃumi

Referencies

[editar | editar la fonte]
  1. Tore Janson (1991-92) "Southern Bantu and Makua", Sprache und Geschichte in Afrika (SUGIA) Vol. 12/13: 63-106, Rüdiger Köppe Verlag, Cologne Archiváu 2014-01-09 en Wayback Machine
  2. Bantu Numerals (E. Chan)