Lagerstroemia indica

De Wikipedia
Lagerstroemia indica
Clasificación científica
Reinu: Plantae
División: Magnoliophyta
Clas: Magnoliopsida
Orde: Myrtales
Familia: Lythraceae
Xéneru: Lagerstroemia
Especie: Lagerstroemia indica
(L.) Pers.
Consultes
Royal Botanic Gardens, Kew Royal Botanic Gardens, Kew
World Flora Online World Flora online
[editar datos en Wikidata]

Lagerstroemia indica (espumilla, árbol de Xúpiter, Xúpiter, lila de les Indies, lila del sur, crespón, frisuelu myrtle)[1] ye una especie del xéneru Lagerstroemia de la familia Lythraceae. Orixinariu de China, Xapón, Himalaya ya India. Más tarde cultivóse en casi tol continente asiáticu y más tarde n'Europa.

Detalle de la inflorescencia
Lagerstroemia indica

Descripción[editar | editar la fonte]

Lagerstroemia indica ye un árbol con frecuencia multitallo, deciduo con una amplia fronda, tope chatu, y abiertu cuando maduru. La corteza ye de desenvolvimientu prominente, llisa, rosada gris y motuda, desaposiándose cada añu. Les fueyes son pequeñes y verde escures, tornando marielles y naranxa en seronda. Les flores blanques, roses, malves, purpúreas o carmesí con pétalos rizaos, en panícules de más de 9 cm de llargor.

Cultivu[editar | editar la fonte]

Lagerstroemia indica ye resistente a xelaes, prefier sol plenu y creciendo 6 m tien una espansión de 6 metros.

Desenvolviéronse munchos híbridos y cultivares ente L. indica y L. faueri

El cultivar "Dynamite" de la espumilla.

Usos[editar | editar la fonte]

Ye una especie bien espublizada como planta ornamental, pola so xamasca decorativu y vistosu floriamientu. Ye bastante rústica, anque se desenvuelve meyor en suelos frescos y fondos, ricos en humus y arena, en sitios protexíos de les xelaes y del sol intensu.

La madera nun tener aplicaciones.

En medicina popular utilícense los raigaños en decocción pa curar aftes y dolores d'estómagu. El cocimientu de les fueyes y flores utilízase como purgante.

Multiplicación[editar | editar la fonte]

Pa la so multiplicación ye frecuente l'usu de renuevos y fraes, preferentemente en sustratu arenosu, mientres los meses de xunetu y agostu, al campu. Al añu siguiente tresplantar al viveru en tierra humífero-arenosa, hasta la próxima dómina iverniza, en que se lleven a llugar definitivu. Tamién pueden llantase granes en primavera, pero si llántense semilas n'invernaderu, les granes van poder ser llantaes na seronda.

Aguanta bien les fradadures. Les cañes son fáciles d'inxertar (tamién se producen inxertos naturales), fechu que los xardineros aprovecharon pa dar a les copes formes diverses.

Taxonomía[editar | editar la fonte]

Lagerstroemia indica describióse por (L.) Pers. y espublizóse en Journal of Botany, British and Foreign 66: 141. 1928.[2]

Sinonimia

Ver tamién[editar | editar la fonte]

Referencies[editar | editar la fonte]

  1. «Lagerstroemia indica L.» (castellanu). Infojardín. Consultáu'l 5 de mayu de 2012.
  2. 2,0 2,1 «Lagerstroemia indica». Tropicos.org. Missouri Botanical Garden. Consultáu'l 2 d'avientu de 2014.
  3. «Lagerstroemia indica». The Plant List. Consultáu'l 2 d'avientu de 2014.

Bibliografía[editar | editar la fonte]

  1. Flora, la Biblia de los Xardineros, ABC Publishing, Peracabo, NSW, Australia, 2005
  2. Biota Rioplatense IV Árboles Urbanos, L.O.L.A., 1999
  3. AFPD, 2008. African Flowering Plants Database - Base de Donnees des Plantes a Fleurs D'Afrique.
  4. CONABIO, 2009. Catálogo taxonómico de especies de México. Cap. nat. Méxicu 1.
  5. y Correa A., M. D., C. Galdames & M. S. de Stapf 2004. Catálogo de las Plantas Vasculares de Panamá. Cat. Pl. Vasc. Panamá 1.
  6. Davidse, G., M. Sousa Sánchez, S. Knapp & F. Chiang Cabrera 2009. Cucurbitaceae a Polemoniaceae. Fl. Mesoamer. 4(1): 1-855.
  7. Flora of China Editorial Committee, 2007. Fl. China Vol. 13.
  8. Hokche, O., P.E. Berry & O. Huber 2008. Nuev. Cat. Fl. Vas. Venezuela 1–860.

Enllaces esternos[editar | editar la fonte]