L'Ametlla del Vallès

Coordenaes: 41°40′05″N 2°15′38″E / 41.6681°N 2.26068°E / 41.6681; 2.26068
De Wikipedia
L'Ametlla del Vallès
flag of L'Ametlla del Vallès (en) Traducir Q11920375 Traducir
Alministración
País España
Autonomía Cataluña
ProvinciaBandera de Provincia de Barcelona provincia de Barcelona
Ámbitu funcional territorial Ámbitu Metropolitanu de Barcelona
Contorna Vallès Oriental
Tipu d'entidá conceyu de Cataluña
Alcalde de La Ametlla del Vallés (es) Traducir Jan Santaló i Lloret (es) Traducir
Nome oficial Ametlla del Vallès, L' (ca)[1]
Códigu postal 08480
Xeografía
Coordenaes 41°40′05″N 2°15′38″E / 41.6681°N 2.26068°E / 41.6681; 2.26068
L'Ametlla del Vallès alcuéntrase n'España
L'Ametlla del Vallès
L'Ametlla del Vallès
L'Ametlla del Vallès (España)
Superficie 14.2 km²
Altitú 281 m[2]
Llenda con Figaró-Montmany, La Garriga, Les Franqueses del Vallès, Canovelles, Santa Eulàlia de Ronçana y Bigues i Riells del Fai
Demografía
Población 9296 hab. (2023)
- 4277 homes (2019)

- 4185 muyeres (2019)
Porcentaxe 100% de Vallès Oriental
100% de Ámbitu Metropolitanu de Barcelona
0.16% de provincia de Barcelona
0.12% de Cataluña
0.02% de España
Densidá 654,65 hab/km²
Viviendes 33 (1553)
Más información
Fundación 4 xunetu 932
Estaya horaria UTC+01:00
ametlla.cat
Cambiar los datos en Wikidata

L'Ametlla del Vallès ye un conceyu de la provincia de Barcelona, Cataluña, asitiáu na contorna del Vallès Oriental. Atopar a 35 quilómetros al nordeste de Barcelona. L'Ametlla foi un tradicional centru de veranéu. Nel conceyu tamién se desenvolvieron dellos pequeños nucleos industriales en Montguit y Mas Dorca. Como patrimoniu artísticu podemos destacar la Parroquia de San Ginés Mártir, el conceyu d'estilu modernista, la Ermita de San Nicolás, y delles masías y cases pairales como Can Draper, Can Xammar de Dalt y Can Xammar de Baix.

Población[editar | editar la fonte]

Demografía[editar | editar la fonte]

  • Evolución demográfica de L'Ametlla del Vallès dende 1998 hasta 2006
1998 1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006
5.041 5.294 5.697 5.910 6.328 6.757 7.111 7.319 7.517

Xeografía[editar | editar la fonte]

  • Altitú: 281 metros.
  • Llatitú: 41º 40,1' N
  • Llargor: 2º 15,41' Y

Nucleos urbanos[editar | editar la fonte]

Otros nucleos urbanos dientro del conceyu son:

  • El Serrat de l'Ametlla del Vallès
  • La Miranda
  • El Pinar i El Portús
  • La Santa Creu
  • Sant Genís de l'Ametlla
  • les Roquetes
  • Can Camp
  • Mas Can Plandolit
  • Can Diví
  • El Maset Nou
  • Can Reixac
  • Els Turons del Vallès

Economía[editar | editar la fonte]

Anguaño ye'l tercer conceyu con más renta per capita de Cataluña, siendo namái superáu por Matadepera y Sant Cugat del Vallès.

Historia[editar | editar la fonte]

L'Orixe[editar | editar la fonte]

La primer referencia ye una nota del presbíteru mossèn Josep Mas, onde diz que nel añu 903, Emma (880?-942?), abadesa del Monesteriu de Sant Joan de Ripoll (o de les Abadeses) y fía del Conde Guifré y de Vinilda, tenía señoría sobre la parroquia de Sant Genís de l'Amigadala, nome llatinizáu de Ametlla. Otru documentu, correspondiente al Conceyu de Barcelona del añu 906, confirma'l documentu anterior, robláu pol arzobispu de Narbona, y diz textualmente: "In pago autem Vallensi Parrochiam Sancti Genessi in villa quae dicitur Amigdala". Puede creese con bastante certidume que la parroquia yá esistía, pos, nel sieglu IX.

Nel 4 de xunetu de 932, nun actu promovíu por Emma, dar# en la consagración de la parroquia, presidida pol obispu de Barcelona, Teodorico. El documentu fai constar qu'esti actu tuvo llugar por cuenta de la súplica de la religiosísima Emma por misericordia de Dios, y roblar 25 persones de L'Ametlla, polo que se cree qu'habría unos 150 habitantes. Nél afitábense yá les llendes de la parroquia, que son casi los mesmos que los del términu municipal actual. Créese qu'a finales d'esti sieglu L'Ametlla pasó al dominiu del Condáu de Barcelona.

Nel añu 1059, el Conde de Barcelona, Ramón Berenguer I el Viejo, daba al Señor Mir Geribert les tierres que formaríen la Baronía de Montbui. Estes tierres yeren les parroquies de San Pedro de Bigas, Sant Esteve de Palaudàries, Sant Mateo de Montbuy, San Felíu de Codinas, Santa Eulàlia de Ronçana, Sant Genís de l'Ametlla, Sant Andreu de Samalús y, créese, Santa Maria de Caldes. El Castiellu de Montbui topar nel visu d'una llomba de 541 metros d'altu que s'atopa ente Sant Felíu de Codines, Bigas y Caldas de Montbui. Entá queden notables cachos de muriu d'estructura poligonal fechos con fileres de piedra inclinada que recuerden el opus spicatum.

La parroquia volvió consagrase en 1123, polo que se supón que se reconstruyó la ilesia o s'amplió (el documentu nun lu especifica). Esta consagración foi presidida pol Arzobispu de Tarragona, Oleguer. Faise referencia, tamién, como pertenencies de la parroquia, a les ermites de Sant Nicolau y de Sant Bartomeu de Montras. L'acta fai tamién referencia al Dret dels 30 passos (llei de los trenta pasos), que yera un espaciu protexíu xunto a la ilesia que se convirtió nel nucleu primitivu de la población, onde los payeses guardaben les sos colleches pa salvales de les arbitrariedaes de los Señores.

Cambéu Xurisdiccional[editar | editar la fonte]

Nun hai munches informaciones sobre L'Ametlla nel sieglu XIII. Sicasí, ye conocíu que mientres tol sieglu la parroquia de Sant Genís formó parte de la Baronía de Montbui y que taba so la xurisdicción del Señor feudal del castiellu de Montbui. Anque nun perduraron hasta nós los nomes de los barones, sí se sabe que dalgunos de los señores del castiellu de Montbui dir tamién del de la Roca del Vallès.

Tampoco hai muncha documentación polo que se refier al sieglu XIV. Unu de los pocos documentos qu'esisten trata de la demografía de L'Ametlla. Considerando los datos que nél s'atopen, puede afirmase qu'a principios de sieglu habría unos 500 habitantes y qu'alredor del 1375 yera de 300 habitantes. A mediaos de sieglu la población baxó escontra alredor de los 150 habitantes, por cuenta de la plaga de peste bubónica qu'azotó Cataluña nesos años. Tamién ye nesti sieglu cuando se topen les primeres referencies a la Verge de Puig-Graciós. La primer referencia atopar nun testamentu fecháu nel 1307 (mandáben-y 6 dineros) y nun testu de mediaos de sieglu, que diz textualmente que na ilesia de San Pablo de Montmany afata'l retablu mayor del Apóstol una imaxe de la Reina de los serafinos, María, intitulada del Puche Graciosu.

Sieglu XV[editar | editar la fonte]

El sieglu XV foi caóticu. Hubo guerra civil ente'l Rey Joan II y les corporaciones catalanes de la dómina (Xeneralidá y Conseyu de Cientu), y una revolución social (la revuelta de los Remensas). El Rei solucionó'l problema social cola Sentencia de Guadalupe, que modificaba les condiciones de tratu ente los señores, propietarios de les tierres, y los llabradores; y dalgunos d'ellos pasaron a ser escorríos (en L'Ametlla foi Jaume Plantada). En 1490 hubo un cambéu de xurisdicción en L'Ametlla, cuando la Baronía de Montbuy pasó, pol Privilexu de la Entrega, a la xurisdicción del Conseyu de Cientu de Barcelona, pasando a formar el so propiu Gobiernu (el Consell de la Baronía), que tardó a funcionar correutamente. Esti Consell taba formáu por un alcalde (batlle), 8 rexidores (jurats), un mayordomu (clavari) y dieciséis prohomes, y llamóse-y el Conseyu de los 26.

Sieglu XVI[editar | editar la fonte]

El sieglu XVI siguió col enclín marcáu nel sieglu XV, que les sos consecuencies fueron fenómenos como'l bandolerismo. Hai de solliñar un eleváu númberu de muertes violentes (nel añu 1580 hubo 5) mientres tol sieglu en L'Ametlla, considerando que la población nunca degoló los 200 habitantes. Un factor d'interés ye que'l términu destacar pola so gran cantidá de cases de llabranza aisllaes, lo que facilitaba los delitos de los bandoleros. La cabeza de la llucha contra'l bandolerismo fueron Miquel Puigllunell, como cabeza de la decena parroquial, y Jaume Draper, como xeneral del Somatén del Consell de la Baronía, destináu a "escorrer los lladrones y homes de mala vida". Cada parroquia apurrió 10 homes debidamente entrenaos.

El Fin de la Baronía[editar | editar la fonte]

El sieglu paez qu'empezó abondo sele. El meyor exemplu foi la fiesta qu'hubo en 1610, que ye a partir de cuando en L'Ametlla esisten dos patrones: Sant Genís de Roma (comediante) y Sant Genís d'Arlés (notariu), que la so reliquia entá se caltién. Pero los odios de la revuelta llabradora de los sieglos anteriores nun encarnaren, como se demostró'l 25 d'agostu (festividá de Sant Genís) de 1635 col asesinatu de Jaume Plantada de Xammar, que les sos families (la natural y la política) yeren les más influyentes na dómina.

En 1637 tiense constancia de la intervención de la Inquisición en L'Ametlla, y fala de la Escomunión Mayor de Francesc Draper, que, según paez, nun cumpliera les obligaciones que se-y atribuyíen nin de corresponder a delles lletres de conminación.

En 1640 producir en Cataluña la Guerra de los Segadores, qu'enfrentó a les instituciones catalanes al centralismu español. Les repercusiones notáronse inclusive nos pueblos más insignificantes del país. El pueblu nun se vio afeutáu direutamente pola revuelta, anque se sabe qu'en L'Ametlla agospiáronse compañíes de soldaos franceses y compañíes de soldaos castellanos.

A too esto siguió una dómina de bonanza en L'Ametlla, que les families más adineraes del pueblu aprovecharon pa construyir grandes masías. Les más importantes remodelaciones de la dómina facer nel Mas Draper, los dos Mas Xammar (unu d'ellos tresformáu en 1908 por M. J. Raspall a instancies de Joan Millet i Pagès, hermanu de Lluís Millet i Pagès, cofundador y direutor del Orfeón Catalán) y el Mas Plantada. Otra bona muestra d'esta bonanza fechar en 1679, cuando decide construyise una nueva ilesia, siendo rector de la parroquia Mosén Joan Santmartí, llegáu a L'Ametlla en 1670.

Pero llegó la Guerra de Socesión (1700-14) y que, cola entronización de los Borbones, Cataluña sufrió grandes consecuencies polítiques y béliques. A nivel de L'Ametlla cabo destacar, en 1709, la muerte de Joan Puigllunell, según delles fontes a manes de partidarios de los Borbones, anque se desconoz con certidume. L'Ametlla, al ser feudataria del Conseyu de Cientu y como tol Términu de la Baronía de Montbui, allinióse a favor de les autoridaes catalanes. Pero la guerra perdióse y, con motivu del Decretu de Nueva Planta (1716), los órganos de Gobiernu catalanes sumieron y, tamién, les instituciones que dependíen d'éstos, como la Baronía de Montbui, anque siguió esistiendo "extraoficialmente". L'Ametlla pasó a depender del Correximientu de Mataró y de l'Alcaldía Mayor de Granollers. Los cargos del Conseyu yeren decidíos pol Correxidor de Mataró, y solíen ser individuos allegaos al nuevu réxime. Los documentos oficiales pasaron a ser redactaos en castellán.

A partir del 1730, la parroquia pasó a alministrar los sos propios ingresos y ente 1701 y 1711 edificóse'l Santuariu de Puig-Graciós, onde s'instaló la imaxe mariana qu'hasta entós taba na parroquia de Montmany.

Millet Park (Mas Xammar de Dalt) Mientres el sieglu XVIII, una de les prerrogativas que perdieron los pueblos de la Baronía de Montbui foi l'alministración de xusticia, polo que cualquier pleitu tenía que ser xulgáu en Granollers, Mataró o Barcelona según la importancia d'este. Tamién foi un sieglu onde la inflación foi bien importante, como lo demuestra que'l trigu y la cebada amontaríense de preciu alredor d'un 290%. A finales d'esti sieglu, por causa de la Revolución francesa, empiecen a apaecer apellíos d'orixe francés nel pueblu, fechu que demuestra la llegada d'inmigrantes del país vecín.

Sieglu XIX[editar | editar la fonte]

A principios del sieglu XIX, la parroquia de San Felíu de Codinas constituyir en Villa Real y abandonó la Baronía, polo que L'Ametlla ganó enforma pesu nesta organización, como lo demuestra la medría de xente del pueblu qu'entró nos órganos de gobiernu de la Baronía. Ente 1808 y 1814, Cataluña foi ocupada poles tropes de Napoleón. La mayoría del país alzar contra l'invasor na guerra de la independencia española, pero tamién esistieron lluches contra los grandes propietarios. Nun hai documentación, sicasí, que demuestre estos fechos nos pueblos de la Baronía.

L'Ametlla como Conceyu[editar | editar la fonte]

El 23 de xunetu de 1835 publicóse un Decretu Real que decretaba la disolución de les instituciones medievales y obligaba a les sos parroquies a constituyise en conceyos independientes. El 24 d'ochobre de 1835, los mayores contribuyentes de L'Ametlla axuntar pa escoyer el primer Conceyu Particular de L'Ametlla. L'aplicación túvose que retardar por cuenta de la I Guerra Carlista, que nesos años azotaba'l país. El primer Conceyu constituyóse oficialmente'l 27 de xineru de 1843.

Adulces la situación foi ameyorando, anque hubo ciertos tropezones, como la plaga de filoxera qu'azotó los viñeos que daquella se cultivaben nel conceyu.

Delles muestres de les meyores que se producíen fueron la concesión del estancu (1832, abiertu dos años dempués), el reló públicu adosáu al campanariu (1857), el serviciu de cartería adscritu a la estafeta de la Garriga (1858), la Hermandá de San Sebastián (Germandat de Sant Sebastià) (1862) y el suministru d'agua vivo a los principales llares (1890). A mediaos del sieglu XIX ameyoraron les comunicaciones gracies a la carretera trazada pola Diputación (l'antigua N-152 y actual C17) y los dos llinies de ferrocarril (Barcelona-Granollers en 1854 y Barcelona-Sant Joan de les Abadesses en 1857).

Sieglu XX[editar | editar la fonte]

Col sieglu XX llegaron les primeres families de braniantes, lo que provocó una crecedera urbanística que foi modelando'l pueblu tal que lu conocemos anguaño, con un aire señorial y de ciudad jardín, y dexando un notable legáu arquiteutónicu modernista y post-modernista. El primer foresteru que decidió afincase en L'Ametlla foi'l doctor Grífols, que construyó la so casa delantre del qu'agora ye'l parque. Destacar la creación de la Societat Coral Lo Lliri (1904), la inauguración de la Sala-Teatre y el Café (1906), el primer serviciu telefónicu (1910), la enerxía llétrica (1915) y el Fútbol Club l'Ametlla (1924).La Dictadura de Primo de Rivera del 1923 al 30 y la Segunda República Española pocu afectaron a esta crecedera.

Dempués llegó la Guerra Civil Española (1936-39), coles sos turbies remortines, como l'asesinatu de de dos de los miembros más representativos de la Xunta xestora que s'encargaba de L'Ametlla. Mientres estos años el conceyu acuñó delles monedes, como les de 25 céntimos (de latón), o les de 50 céntimos y una peseta (d'aluminiu). La Ilesia foi convertida nel centru de distribución del Sindicatu Agrícola que funcionó mientres la dómina. Tamién s'establecieron los mercaos selmanales de los miércoles y qu'anguaño se celebren los vienres.

Na dómina franquista cabo destacar la construcción d'un parvulario, la urbanización del Passeig, l'abertura de la farmacia (1949), la biblioteca (1954), les nueves campanes parroquiales (1956), el parque municipal (1957), les piscines de Can Arenys (1961) y el serviciu llétricu a Puig-Graciós (1970).Pa intentar solucionar los problemes d'agua, construyéronse mines y, inclusive, un banzáu, iniciatives toes d'escasu ésitu por cuenta de la orografía y que podemos atópase na zona del Pla del Verder. Como diz Eugeni Xammar, con trés cuartos de sieglu fueron abondos por que naciera, creciera y fixérase un centru de veranéu.

Munchos d'estos primitivos braniantes afitaron anguaño la so residencia en L'Ametlla.

De la dómina de la transición y los sos años posteriores cabo destacar el gran aumentu de población (oficial) qu'hubo, de los 1431 habitantes de 1970 a los 7111 de 2004. Tocantes a infraestructures cabo señalar l'accesu a L'Ametlla dende la C17 y el centru comercial y d'ociu Sant Jordi.

Símbolos[editar | editar la fonte]

L'escudu de L'Ametlla definir pol siguiente blasón:

«Escudu losanjado partíu y semitruncado: 1º de sinople, una almendra d'oru; 2º d'argén, una cruz plena de gules; 3º d'oru, 4 palos de gules. Por timbre una corona mural de pueblu.»[3]

Foi aprobáu pol conceyu'l 21 de xunu de 1989 y publicáu nel DOGC el 28 del mesmu mes. L'almendra (ametlla en catalán) ye un símbolu parlante y la cruz y los cuatro barras faen referencia al fechu de que'l pueblu foi «cai de Barcelona».

Eleiciones municipales[editar | editar la fonte]

  • Resultáu de les eleiciones municipales del añu 2003.
Partíu Votos Conceyales
PSC-PM 860 (26,28%) 4
LLAÍN'A 715 (21,85%) 3
CiU 524 (16,01%) 2
L'AIA 437 (13,35%) 2
GRA 317 (9,69%) 1
GIAV-ERC-AM 221 (6,75%) 1
PP 139 (4,25%) 0
  • Resultáu de les eleiciones municipales del añu 2007.
Partíu Votos Conceyales
PSC-PM 1083 (35,64%) 6
CiU 840 (27,64%) 4
L'AIA 393 (12,93%) 2
GRA 190 (6,25%) 1
ERC-AM 174 (5,73%) 0
PP 139 (4,57%) 0
ICV-EUiA-EPM 113 (3,72%) 0

Referencies[editar | editar la fonte]

  1. Afirmao en: Llista de Conceyos y los sos Códigos por Provincies a 1 de xineru de 2019. Data d'espublización: 8 febreru 2019. Editorial: Institutu Nacional d'Estadística.
  2. URL de la referencia: http://www.idescat.cat/pub/?id=aec&n=925&t=2016.
  3. Municat, l'escudu de la Ametlla (en catalán)

Enllaces esternos[editar | editar la fonte]