Sant Cugat del Vallès
![]() | |||||
---|---|---|---|---|---|
![]() | |||||
| |||||
Alministración | |||||
País | ![]() | ||||
Autonomía | ![]() | ||||
Provincia | ![]() | ||||
Vegueria | Ámbitu Metropolitanu de Barcelona | ||||
Contorna | Vallés Occidental (es) ![]() | ||||
Tipu d'entidá | conceyu de Cataluña | ||||
Alcaldesa de Sant Cugat del Vallès | Mireia Ingla i Mas | ||||
Nome oficial | Sant Cugat del Vallès (ca) | ||||
Códigu postal |
ver
| ||||
Xeografía | |||||
Coordenaes | 41°28′25″N 2°05′07″E / 41.473538°N 2.085244°ECoordenaes: 41°28′25″N 2°05′07″E / 41.473538°N 2.085244°E | ||||
![]() | |||||
Superficie | 48.2 km² | ||||
Altitú | 124 m[1] | ||||
Llenda con | Barcelona, Sant Quirze del Vallès, Cerdanyola del Vallès, Sant Feliu de Llobregat, Molins de Rei, El Papiol, Castellbisbal y Rubí | ||||
Demografía | |||||
Población |
94 012 hab. (2021) - 44 197 homes (2019) - 46 809 muyeres (2019) | ||||
Porcentaxe |
0.2% 1.22% 1.67% 100% 100% d'España Cataluña provincia de Barcelona Ámbitu Metropolitanu de Barcelona Vallés Occidental (es) ![]() | ||||
Densidá | 1950,46 hab/km² | ||||
Viviendes | 126 (1553) | ||||
Más información | |||||
Estaya horaria | UTC+01:00 | ||||
Llocalidaes hermaniaes |
Alba (es) ![]() | ||||
santcugat.cat | |||||
![]() |
Sant Cugat del Vallès (Sant Cugat del Samartín de Vallés en castellanu)[2][3], ye un conceyu asitiáu na contorna del Samartín de Vallés Occidental, na provincia de Barcelona, na comunidá autónoma de Cataluña.
Tien INE de 2017. Ye'l tercer conceyu más pobláu del Samartín de Vallés Occidental dempués de les llocalidaes de Sabadell y Terrassa, y l'octavu más pobláu de la provincia de Barcelona.
89 516 habitantes según cifres oficiales delXeografía[editar | editar la fonte]

El términu municipal tien una superficie de 48,32 km² y tien un altor mediu de 124 msnm.
Ta mui cerca de Barcelona, a unos 5 km (dende'l barriu de les Planes), ente la sierra de Collserola y la sierra de Galliners. Sant Cugat parte con Barcelona, Molins de Rei, El Papiol, Rubí, Sant Quirze del Vallès (Sant Quirze del Vallès) y Cerdanyola (Cerdanyola).
Rubí | Sant Quirze del Vallès | Cerdanyola del Vallès |
Rubí | ![]() |
Cerdanyola del Vallès |
El Papiol | Molins de Rei y Barcelona | Barcelona |
Historia[editar | editar la fonte]
Escontra'l sieglu IV, nel llugar onde güei s'atopa'l monasteriu de Sant Cugat del Samartín de Vallés, yá s'atopaba una fortaleza romana, darréu conocida como Castrum Octavianum, que protexía l'encruz de la Vía Augusta cola vía d'Egara (Terrassa) a Barcino (Barcelona). La tradición cristiana asitia nesti llugar onde, nel añu 313 foi martirizado Cucuphas (Cucufato, Cugat en catalán), veníu d'África pa predicar la fe cristiana en territoriu romanu. La construcción del monasteriu nel sieglu IX contribuyó a la crecedera del pueblu mientres la edá media. A principios del sieglu XX, la llegada de los ferrocarriles de Cataluña (en 1917) indució que'l pueblu camudara'l so calter rural por unu más urbanu y branizu, cola creación de dellos nucleos de cases de veranéu. Mientres la República, ente 1936 y 1939 el nome oficial de la población foi Pins del Samartín de Vallés.[4]
Tres la Transición española, el conceyu acoyó delles instituciones importantes, como los estudios de Televisión Española en Cataluña, la sede del C.A.R. (Centru d'Altu Rendimientu), nel que s'entrenen deportistes d'élite, y la sede del Archivu Nacional de Cataluña.
Como otres poblaciones de Cataluña, Sant Cugat del Samartín de Vallés tien una peña de castellers propios de la ciudá, els Gausacs.
Símbolos[editar | editar la fonte]
- «Escudu embaldosado cortáu: 1º de gules, dos llaves pasaes en sotuer colos dientes escontra riba y mirando pa escontra fora, la d'oru en banda y la d'argén en barra, resaltaes d'un monasteriu de púrpura zarráu de argén; y al 2º, d'oru, cuatro palos de gules. Por timbre una corona mural de ciudá.»[5]
Foi aprobáu'l 27 d'abril de 2001. Apaez nel escudu un monasteriu benedictín, en representación del monasteriu de Sant Cugat, principal edificación del conceyu. La ciudá creció alredor del monasteriu, y tenía la so propia parroquia, la de San Pedro de Octaviano (Sant Pere d'Octavià), polo que figuren los dos llaves de San Pedro tres la imaxe del monasteriu. Los cuatro palos de gules sobre campu d'oru recuerden los privilexos reales que fueron concedíos al llugar, como la posibilidá de celebrar feries y un mercáu selmanal.
Demografía[editar | editar la fonte]
Na primer década del sieglu XXI Sant Cugat creció cerca de 30.000 habitantes. Nel añu 2000 cuntaba con 52.654 habitantes empadronaos, ente qu'en 2010 la so población ye de 81.901 habitantes, 11.600 d'ellos estranxeros.
La población española creció, pero coles mesmes la población de nacionalidá estranxera tamién creció notablemente. Nel 2000 representaba'l 4,4% de la so población y en 2012 el 13,3%.[7] D'estos 11.070 estranxeros el 46% ye procedente d'América Llatina.
Población estranxera por nacionalidaes | |
---|---|
Bolivia | 9,7% |
Ecuador | 9,2% |
Francia | 8,6% |
Italia | 7,9% |
Alemaña | 6,7% |
Marruecos | 5,1% |
Reinu Xuníu | 4,8% |
Colombia | 3,8% |
Arxentina | 3,4% |
Paraguay | 3,1% |
Perú | 2,6% |
Restu del mundu | 35% |
Distritos[editar | editar la fonte]
Sant Cugat del Samartín de Vallés ta formáu por cinco distritos. Sant Cugat nucleu, Mirasol, Valldoreix, La Floresta y Les Planes.
El distritu de Les Planes ta estremáu en dos, una parte perteneciente a Sant Cugat y l'otra a Barcelona, al distritu de Sarriá-Sant Gervasi.
Llista de población por distritos:
Distritu | Habitantes (2017) |
---|---|
60 627 | |
Mirasol |
14 774 |
Les Planes | 1290
|
La Floresta | 4553
|
Valldoreix | 8272
|
Fonte: INE |
Llugares d'interés[editar | editar la fonte]

- Monasteriu de Sant Cugat. Románicu. Sieglu IX
- Ermita de Sant Midir. Románicu. Sieglu X
- Ermita de Sant Adjutori. Románicu. Sieglu X
- Torre negra. Románica. Sieglu XII
- Ponte de Can Vernet. Góticu. Sieglu XIV
- Casa Armet. Modernista. Añu 1898
- Casa Lluch. Modernista. Añu 1906
- Mercáu de Pere San. Modernista. Añu 1911
Economía[editar | editar la fonte]
El Conceyu de Sant Cugat del Samartín de Vallés a 31/12/2014 tenía una delda de 63.929.682,76€. La delda a 31/12/2009 xubía a 68.432.789,05€, ente qu'en 2011 xubía a 77.481.754,89€, el máximu a que llegó mientres la crisis económica. El periodu mediu de pagu del Conceyu n'ochobre de 2015 foi de 22,85 díes.
Sant Cugat cunta con grandes empreses dientro del so conceyu como TVE Cataluña, Banco Sabadell, Hewlett-Packard, Catalana Occidente, Adidas, Nespresso y les farmacéutiques Boehringer Ingelheim, Ferrer y Hoffmann-La Roche,más conocida cómo Roche, según la sede social de Grifols. El sector norte ye onde s'atopen la mayoría d'empreses de Sant Cugat, yá que ta constituyíu como Parque Empresarial Can Sant Joan. Tamién cunta con zones industriales como Can Magí o Can Calopa, anque nun son comparables a los grandes y estensos polígonos industriales de Rubí, Sabadell o Terrassa.
Sant Cugat xunto a les sos ciudaes vecines Rubí y Cerdanyola del Samartín de Vallés formen el denomináu Catalonia Innovation Triangle (CIT). Los trés ciudaes xunir nun proyeutu pa señalizar de manera conxunta y unificada los polígonos industriales y les zones d'actividá económica de los trés llocalidaes. Trabayar de forma conxunta nestos conceyos p'ameyorar l'accesu, la promoción y el desenvolvimientu económicu d'esta zona del Samartín de Vallés Occidental, que cunta con 26 polígonos industriales y unes 10.000 empreses.
Sant Cugat cuenta con un parque empresarial de 2.700 empreses y más de 50.000 llugares de trabayu.
Comunicaciones[editar | editar la fonte]
Ferrocarril[editar | editar la fonte]
Plantía:FFCC/CAT Ferrocarriles de la Xeneralidá de Cataluña Línea Barcelona-Samartín de Vallés
- Plantía:FFCC/CAT Barcelona-Pl. Cataluña - Terrassa
- Plantía:FFCC/CAT Barcelona-Pl. Cataluña - Sabadell
- Plantía:FFCC/CAT Barcelona-Pl. Cataluña - Sant Cugat/Rubí
Plantía:FFCC/CAT Cercanía Barcelona de Renfe Operadora
Sant Cugat cuenta con 8 estaciones de la línea Barcelona-Samartín de Vallés de FGC: Les Planes, La Floresta, Valldoreix, Sant Cugat, Mirasol, Hospital Xeneral, Volpelleres y San Juan.
Y namái una de Renfe Operadora: Sant Cugat del Samartín de Vallés.
Autobús[editar | editar la fonte]
- Sant Cugat
- L1: Mirasol - Nucleu - Riega de Ferrussons
- L2: Nucli - Colomer - Riega de Ferrussons
- L3: Les Planes - La Floresta - Estación FGC Sant Cugat
- L4: La Floresta (Bus Barriu)
- L5: Les Planes (Bus Barriu)
- L6: Can San Juan - Can Magí - Can Calders
- L7: Rbla. del Celler - Coll Favá - Volpelleres - Can San
Juan *L8: Esade - Estación FGC Sant Cugat
- L9: Rbla. del Celler - Volpelleres - Centru Comercial
- L10: Rbla. del Celler - Can Trabal
- L11: Mirasol - Turó de Can Mates
- VDX1: FGC Valldoreix - Ruiseñor – Monmany
- VDX2: FGC Valldoreix – Colonia Montserrat - Mas Fuster – Monmany
- VDX3: FGC Valldoreix - Rbla. Verdaguer - Can Casulleres - Ruiseñor
- Sant Cugat con otros conceyos
- A4: Sant Cugat - Cerdanyola - Barcelona *A6:
Sant Cugat - Barcelona (pola Rabassada) - Pl. Lesseps
- B7: Rubí - Sant Cugat - Cerdanyola
- B8: Sant Cugat - Rubí – Terrassa - San Quirico
- MB3: La Floresta-Molins de Rei
Carretera[editar | editar la fonte]
Sant Cugat atópase travesada por trés autopistes, l'AP-7, la B-30, que circula paralela a l'anterior y la C-16, los conocíos túneles de Vallvidrera que dexen llegar hasta'l centru de Barcelona fácilmente. Tamién ta comunicada con Barcelona pela carretera de la Rabassada o la carretera de Vallvidrera .
Dende l'autopista AP-7 puede aportase por ensame de salíes yá que arrodia práuticamente tol norte del conceyu.
Clima[editar | editar la fonte]
- Temperatura media añal: 14,2 ºC
- Temperatura medio mes de xineru: 6,7 ºC
- Temperatura medio mes d'agostu: 22,9 ºC
- Agües añales: 600 mm
Distinciones[editar | editar la fonte]
- Vila Florida[8]
Alministración[editar | editar la fonte]
Mandatu | Nome del alcalde | Partíu políticu |
---|---|---|
1979–1983 | Ánxel Cases | ![]() |
1983–1987 | Oriol Nicolau | ![]() |
1987–1991 | Joan Aymerich Aroca | ![]() |
1991–1995 | Joan Aymerich Aroca | ![]() |
1995–1999 | Joan Aymerich Aroca | ![]() |
1999–2003 | Lluís Recoder Miralles | ![]() |
2003–2007 | Lluís Recoder Miralles | ![]() |
2007–2011 | Lluís Recoder Miralles (2007-2010) Mercè Conesa (2010-2011) |
![]() |
2011–2015 | Mercè Conesa | ![]() |
2015–Actualidá |
Mercè Conesa |
![]() |
Actual distribución del Conceyu
Partíos políticos nel Conceyu de Sant Cugat del Samartín de Vallés | ||
![]() |
Partíu Demócrata Européu Catalán (PDeCAT) | |
![]() |
Candidatura d'Unitat Popular- CAV - Poble Actiu (CUP-CAV-PA) | |
![]() |
Ciutadans - Partit de la Ciutadania (C's) | |
![]() |
Esquerra Republicana de Catalunya - Moviment d'Esquerres - Acord Municipal (ERC-MES-AM) | |
![]() |
Iniciativa per Catalunya Verds - Esquerra Unida i Alternativa - Entesa (ICV-EUiA-Y) | |
![]() |
Partit dels Socialistes de Catalunya - Candidatura de Progres (PSC-CP) | |
![]() |
Partit Popular (PP) |
Educación[editar | editar la fonte]
Institutos[editar | editar la fonte]
- IES Angeleta Ferrer i Sensat
- IES Arnau Cadell
- IES Leonardo da Vinci
- IES Joaquima Pla i Farreras
- IES Centre d'Alt Rendiment Esportiu (CAR)
Escueles[editar | editar la fonte]
Públiques (Infantil y primaria)
- CEIP Pi d'en Xandri
- CEIP Joan Maragall
- CEIP Collserola
- CEIP Pins del Vallès
- CEIP Catalunya *
CEIP Ferran i Clua
- CEIP Turó de Can Mates
- CEIP La Floresta
- CEIP L'Olivera
- CEIP Gerbert d'Orlhac
- CEIP Ciutat d'Alba *
CEIP La Mirada Privaes alcordaes (Infantil, primaria y secundaria)
- Avenç
- Thau
- Santa Isabel
- Pureza de María *
Pinar de La nuesa Señora * La Farga
- Viaró
Privaes (Infantil, primaria y secundaria)
- Àgora Sant Cugat International School
- European International School of Barcelona *
Públiques (Escuela d'idiomes)
- Escuela Oficial d'Idiomes (EOI) de Sant Cugat del Samartín de Vallés
a tiempu parcial
- La Hoshuko Barcelona Educación Xaponesa/Escuela d'Educación Xaponesa en Barcelona (バルセロナ補習校 Baruserona Hoshūkō), una escuela xaponesa a tiempu parcial, lleva a cabu les sos clases nel edificiu del Colexu Xaponés de Barcelona.[9]
Universidaes[editar | editar la fonte]
- Universitat Internacional de Catalunya Campus Sant Cugat
- Escola Tècnica Cimeru d'Arquiteutura del Vallès ETSAV - UPC
- ESADE Business School Campus de Sant Cugat
- Escueles Universitaries Gimbernat y Tomàs Cerdà Campus de Sant Cugat
Ciudaes hermanaes[editar | editar la fonte]
Sant Cugat del Samartín de Vallés ta hermanada con:
Alba na rexón d'El Piamonte n'Italia.[10]
La Haba, Estremadura n'España[11]
Aargub na República Árabe Saḥariana Democrática[12]
Referencies[editar | editar la fonte]
- ↑ URL de la referencia: http://www.idescat.cat/pub/?id=aec&n=925&t=2016.
- ↑ Topónimu n'español según: Celdrán Gomáriz, Pancracio: Diccionario de topónimos españoles y sus gentilicios. Espasa Calpe, 2002. ISBN 84-670-0146-1
- ↑ Sant Cugat del Samartín de Vallés ye tamién el nome oficial en castellán dende 1842 hasta 1982 según INE Base http://www.ine.es
- ↑ .
- ↑ «RESOLUCIÓN de 25 d'abril de 2001, pola que se da conformidá a l'adopción del escudu heráldicu del conceyu de Sant Cugat del Samartín de Vallés.». DOGC núm. 3386. Xeneralidá de Cataluña (11 de mayu de 2001). Consultáu'l 1 de payares de 2011.
- ↑ «Municat, L'emblema de Sant Cugat del Samartín de Vallés» (catalán). Xeneralidá de Catalunya. Consultáu'l 13 de mayu de 2008.
- ↑ http://www.idescat.cat/poblacioestrangera/?b=10&res=y203&lang=es
- ↑ «Sant Cugat del Vallès, Vila Florida». Consultáu'l 22 de xunu de 2017.
- ↑ "TOPページ." Hoshuko Barcelona Educación Xaponesa. Consultáu'l 15 de febreru de 2015. "所在地 Camí de Can Graells, 61 Polígon Can Graells 08174 Sant Cugat del Valles Barcelona, Spain" y "バルセロナ日本人学校の校舎を借用し、授業を行なっています。"
- ↑ «Artículu sobre la Hermanación con Alba». Consultáu'l 22 de xunu de 2017.
- ↑ «fabona-badajoz-y-sant-cugat-del valles-barcelona-conceyos-hermanos.html Artículu sobre la Hermanación con La Haba». Consultáu'l 22 de xunu de 2017.
- ↑ «Artículu sobre la Hermanación con Aargub». Consultáu'l 22 de xunu de 2017.
Enllaces esternos[editar | editar la fonte]
Wikimedia Commons acueye conteníu multimedia sobre Sant Cugat del Vallès.
- Páxina web del Conceyu de Sant Cugat del Samartín de Vallés
- Información de la Xeneralidá de Cataluña (en catalán)
- Información del Institutu d'Estadística de Cataluña (en catalán)
- Mapa de Sant Cugat del Samartín de Vallés
- Valles-1931-1941-catala- Historia de Sant Cugat del Samartín de Vallés, 1931-1941 (en catalán)
- Blogue d'hestoria de Sant Cugat del Samartín de Vallés (en catalán)