Kurt Waldheim

De Wikipedia
Kurt Waldheim
9. Presidente d'Austria

8 xunetu 1986 - 8 xunetu 1992
Rudolf Kirchschläger - Thomas Klestil
4. Secretariu Xeneral de les Naciones Xuníes

1r xineru 1972 - 31 avientu 1981
U Thant - Javier Pérez de Cuéllar
Ministru de Rellaciones Esteriores d'Austria

1968 - 1970
Lujo Tončić-Sorinj - Rudolf Kirchschläger
oficial Sturmabteilung

1938 - valor desconocíu
ambassador of Austria to Canada (en) Traducir

Vida
Nacimientu St. Andrä-Wördern (es) Traducir[1]21 d'avientu de 1918[2]
Nacionalidá Bandera de Austria Austria [3]
Bandera de Alemaña nazi Alemaña nazi
Muerte Viena[4]14 de xunu de 2007[5] (88 años)
Sepultura Cementerio central de Viena (es) Traducir[6]
Causa de la muerte paru cardiorrespiratoriu[7]
insuficiencia cardiaca
Familia
Casáu con Elisabeth Waldheim (1944 – )
Fíos/es 3
Estudios
Estudios Universidá de Viena
Academia Diplomática de Viena (es) Traducir
Nivel d'estudios Doctor de Lleis
Llingües falaes alemán[8]
Oficiu políticu, diplomáticu, autobiógrafu, militarabogáu
Emplegadores Organización de les Naciones Xuníes
Ministerio federal de Asuntos Exteriores (es) Traducir
Premios
Miembru de Liga Nacionalsocialista de Estudiantes Alemanes (es) Traducir
Serviciu militar
Cuerpu militar Sturmabteilung[9]
Heer (es) Traducir
Graduación Oberleutnant (es) Traducir
Lluchó en Segunda Guerra Mundial
Creencies
Relixón catolicismu
Partíu políticu Partíu Popular Austriacu
IMDb nm0907152
Cambiar los datos en Wikidata

Kurt Waldheim (21 d'avientu de 1918St. Andrä-Wördern (es) Traducir – 14 de xunu de 2007Viena) foi un diplomáticu y políticu conservador austriacu, miembru del Partíu Popular Austriacu (ÖVP) y qu'enantes fuera un activu nazi, anque tres la 2ª Guerra Mundial intentar despintar.[10] Foi secretariu xeneral de les Naciones Xuníes ente 1972 y 1981, y depués presidente d'Austria ente 1986 y 1992.

Biografía[editar | editar la fonte]

Inicio y carrera política[editar | editar la fonte]

Nacíu en St. Andrä-Wördern cerca de Viena, Waldheim sirvió como oficial del exércitu alemán mientres la Segunda Guerra Mundial. En 1945, rindir a les fuercies britániques en Carintia. Acusáu al términu de la guerra de crímenes nazis, nunca foi condergáu al faltar pruebes.

Waldheim xunir al serviciu diplomáticu austriacu en 1945, dempués de terminar los sos estudios de derechu na Universidá de Viena. Exerció como primer secretariu de la delegación austriaca en París, y nel ministeriu de rellaciones esteriores en Viena ente 1951 y 1956. Esi añu foi nomáu como embaxador ante Canadá, retornando en 1960 al ministeriu, dempués de lo cual, convertir nel representante permanente d'Austria ante les Naciones Xuníes en 1964. A partir de 1968 foi ministru federal encargáu d'asuntos estranxeros sirviendo al Österreichische Volkspartei, volviendo en 1970 a representar a Austria.

En 1971 foi ganáu nes eleiciones pa presidente del so país, pero nesi añu consiguió ser escoyíu como'l socesor d'O Thant como secretariu xeneral de les Naciones Xuníes. Foi reelixíu en 1976 a pesar de cierta oposición. Al concluyir este, un vetu impuestu por China torgólu presentase pa un tercer mandatu, siendo reemplazáu por Javier Pérez de Cuéllar.
Mientres foi secretariu xeneral, Waldheim abrió y dirixó múltiples conferencies internacionales auspiciadas pola ONX. Ente estes inclúyense la Tercer sesión de la Conferencia de Comerciu y desenvolvimientu de les Naciones Xuníes (Santiago, abril de 1972); la Conferencia de les Naciones Xuníes avera del Ambiente Humano (Estocolmu, xunu de 1972); la Tercer Conferencia de les Naciones Xuníes sobre la Llei del Mar (Caraques, xunu de 1974); la Conferencia sobre la Población Mundial (Bucuresti, agostu de 1974) y la Conferencia sobre l'Alimentación mundial (Roma, payares de 1974).

Presidencia d'Austria y l'Asuntu Waldheim[editar | editar la fonte]

En 1986 Waldheim volvió postulase nes eleiciones del so país, y a diferencia de la ocasión anterior, salió ganador. Esi añu sirvió como entamu del llamáu Asuntu Waldheim. Antes de les eleiciones, la revista Profil reveló que, nuna autobiografía apocayá publicada, esistíen delles omisiones al respective de la vida de Waldheim ente 1938 y 1945. Poco tiempu dempués súpose que Waldheim mintiera alrodiu del so serviciu na SA-ReiterCorps, una división paramilitar del Partíu Nacional Socialista Alemán de los Trabayadores Partíu Nazi, antes de la guerra, amás de la so misión como oficial coordinador en Tesalónica (Grecia) en 1942 y 1943. Ye sabíu y tán documentaos los múltiples crímenes cometíos en Grecia mientres la ocupación militar. Amás, Waldheim afirmaba que los años finales de la guerra pasar n'Austria. La especulación creció y Waldheim viose arreyáu o acusáu de complicidá en crímenes de guerra.

Mientres el so pasu pola presidencia (1986-1992) Waldheim y la so esposa fueron declaraos en distintos países como persones non prestoses. En 1987, fueron puestos nuna llista d'observación pa torgar el so ingresu a los Estaos Xuníos. Nos sos 6 años de gobiernu, Waldheim nun realizó munches visites a países estranxeros, salvu a la Ciudá del Vaticanu y a los países d'Oriente Mediu.

Por cuenta de el creciente discutiniu mundial, el gobiernu austriacu decidió consultar a un comité internacional d'historiadores pa esaminar la vida de Waldheim ente 1938 y 1945. Finalmente, el comité nun atopó evidencia que dexara arreyalo con crímenes de guerra, pero'l so reporte final declaró que Waldheim tenía de conocer más de lo que taba dispuestu a almitir.

Intereses[editar | editar la fonte]

La so autobiografía, centrada principalmente na so xestión como secretariu xeneral de les Naciones Xuníes, publicar en 1985, col Títulu In the Eye of the Storm (Nel güeyu del furacán).

Waldheim y el presidente d'Estaos Xuníos Jimmy Carter prepararon dos talos discursos pa incluyir nel Discu d'oru de les Voyager. Esti discu anguaño ta nel espaciu esterior.

Referencies[editar | editar la fonte]

  1. Afirmao en: Gran Enciclopedia Soviética (1969–1978). Sección, versículu o párrafu: Вальдхайм Курт. Data de consulta: 28 setiembre 2015. Editorial: Большая Российская энциклопедия. Llingua de la obra o nome: rusu. Data d'espublización: 1969.
  2. Afirmao en: Gran Enciclopedia Soviética (1969–1978). Sección, versículu o párrafu: Вальдхайм Курт. Data de consulta: 27 setiembre 2015. Editorial: Большая Российская энциклопедия. Llingua de la obra o nome: rusu. Data d'espublización: 1969.
  3. URL de la referencia: http://www.nytimes.com/2007/06/14/world/europe/14cnd-waldheim.html?em&ex=1182052800&en=7d967c0ff4fc22c6&ei=5087.
  4. URL de la referencia: http://www.chron.com/disp/story.mpl/world/4891447.html.
  5. URL de la referencia: http://news.bbc.co.uk/2/hi/europe/6753069.stm.
  6. URL de la referencia: http://www.friedhoefewien.at.
  7. «Kurt Waldheim dies at 88; ex-UN chief hid Nazi past» (n'inglés). The New York Times. 14 xunu 2007. 
  8. Biblioteca Nacional de Francia. «autoridaes BNF» (francés). Consultáu'l 10 ochobre 2015.
  9. «Kurt Waldheim dies at 88; ex-UN chief hid Nazi past» (inglés) (14 xunu 2007). «When defending himself against assertions that he had links to the Nazis, Waldheim always asserted that he never had belonged to a Nazi-affiliated group. But, in fact, at the age of 19 he joined the National Socialist German Students League - a Nazi youth organization - just a month after the Anschluss. Then in November 1938, he enrolled in the SA, the paramilitary Nazi organization of storm troopers.Robert Edwin Herzstein, a historian and professor at the University of South Carolina, played a crucial role in uncovering Waldheim's Nazi past through archival research.»
  10. https://elpais.com/diario/2007/06/15/agenda/1181858405_850215.html

Enllaces esternos[editar | editar la fonte]


Predecesor:
O Thant

Secretariu xeneral de les Naciones Xuníes

1972-1981
Socesor:
Javier Pérez de Cuéllar
Predecesor:
Rudolf Kirchschläger

Presidente federal de la República d'Austria

1986-1992
Socesor:
Thomas Klestil