Kherson
![]() | |||||
---|---|---|---|---|---|
![]() | |||||
| |||||
Alministración | |||||
País | ![]() | ||||
Oblast | Óblast de Kherson | ||||
Raion | Raión de Jersón (es) ![]() | ||||
Municipio (es) ![]() | Kherson city community (en) ![]() | ||||
Tipu d'entidá | ciudá d'Ucraína | ||||
Alcalde | Ihor Kolykhaiev | ||||
Nome oficial | Херсон (uk) | ||||
Nome llocal | Херсон | ||||
Códigu postal |
ver
| ||||
Xeografía | |||||
Coordenaes | 46°38′33″N 32°37′30″E / 46.6425°N 32.625°ECoordenaes: 46°38′33″N 32°37′30″E / 46.6425°N 32.625°E | ||||
Superficie | 68.7 km² | ||||
Altitú | 25 m | ||||
Demografía | |||||
Población | 283 649 hab. (1r xineru 2021) | ||||
Porcentaxe |
0.68% 26.87% 100% 100% d'Ucraína Óblast de Kherson Raión de Jersón (es) ![]() Kherson city community (en) ![]() | ||||
Densidá | 4128,81 hab/km² | ||||
Más información | |||||
Fundación | 1778 | ||||
Prefixu telefónicu |
552 | ||||
Estaya horaria |
UTC+02:00 (horariu estándar) UTC+03:00 (horariu de branu) | ||||
Llocalidaes hermaniaes |
Zalaegerszeg (es) ![]() ![]() | ||||
city.kherson.ua | |||||
![]() |
Kherson (n'ucraín y en rusu, Херсон) ye una ciudá d'Ucraína, capital del homónimu óblast de Kherson. Alcuéntrase nel sur d'Ucraína, a les veres del mar Negru y xuntu al ríu Dniéper.
Historia[editar | editar la fonte]
En 1737, mientres la guerra ente l'Imperiu otomanu y l'Imperiu rusu (1735-1739), foi construyida cerca del antiguu centru de Kherson una fortificación pa les tropes ruses llamada Aleksanderschanz. Más tarde, nel añu 1778, Catalina II robló un edictu pa construyir nesi territoriu una fortaleza, un estelleru y la ciudá, que se llamaría Kherson n'honor al antiguu Quersoneso. Kherson foi fundada por Grigori Potiomkin y construyida so la supervisión del xeneral Iván Gannibal.
Dende'l 9 d'agostu de 1941 hasta'l 13 de marzu de 1944 el invasores nazis ocuparon Kherson. Mientres la segunda guerra mundial la numberosa comunidá xudía de Kherson foi casi esterminada. Del 26,6% de la población en 1929, pasó al 6% en 1959 cuando volvió funcionar la sinagoga.
Nel 1998,tomó llugar un hinchente con un saldu de 11 muertos,miles de mancaos y de 200 aldegues destruyíes.
Nos años de posguerra Kherson convertir nun importante centru industrial, agrícola y cultural. Desenvolviéronse los estelleros, una refinería y una planta procesadora d'algodón. L'aeropuertu de Kherson recibió estatus internacional en 2006.
Dempués de sufrir dellos actos de vandalismo el 6 d'abril de 2012, la viéspora de la fiesta de la Pascua, el campusantu xudíu de Kherson foi quemáu. El fueu estendióse rápido sobre una área d'unos 700 metros cuadraos y causó graves daños a les tumbes y llábanes.
Demografía[editar | editar la fonte]
La población envalorada pa 2014 ye de 324.400 habitantes.[1] Según el censu de 2001 el 76,4 % son ucraínos, el 20,0 % son rusos y finalmente el 3,4 % son representantes d'otres nacionalidaes.[2] El 53,4% fala ucraín y el 45,3% fala rusu.[3]
Economía[editar | editar la fonte]
En Kherson funcionen los siguientes sectores de la industria:
- Construcción de maquinaria, *
Construcción de barcos y arreglu d'embarcaciones, * Fabricación de maquinaria p'agricultura, * Fábrica de construcciones mecániques, * Industria alimentaria:
- Industria conservera, **
Industria cárnica, ** Industria pesquera, etc.
Na ciudá hai dos grandes puertos, nel mar y nel ríu.
Educación, ciencia, cultura[editar | editar la fonte]
Kherson ye un centru importante científicu y d'educación. Hai trés universidaes y 12 escueles téuniques.
Al respective de la vida cultural, hai dos teatros, el teatru de drama y el de neños, una orquesta filarmónica, y dos museos, el muséu d'Etnografía territorial y el muséu d'Arte.
Cada añu entama'l Festival *Melpomena de Tavria* /los estrenos de los teatros musicales/.
Intereses de la ciudá[editar | editar la fonte]
- Los restos de la fortaleza del sieglu XVIII.
- Centru históricu de la ciudá del sieglu XIX.
- Hospital de los marineros (1803—1810).
- L'arsenal del almirantazgo del sieglu XVIII .
- El parque, que foi fundáu nel añu 1868.
Persones famoses de Kherson[editar | editar la fonte]
Persones nacíes en Kherson[editar | editar la fonte]
- Serguéi Bondarchuk: direutor de cine soviéticu.
- Larisa Latýnina: ximnasta soviética *
Moshé Sharet, Primer ministru d'Israel.
- Serguéi Stánishev, Primer ministru de Bulgaria.
- Serguéi Polunin, baillarín.
- Margarita Stepánova, Esteticista española.
Referencies[editar | editar la fonte]
- ↑ Чисельність населення на початок місяця та середня за 2013 рік (щомісячна інформ.
- ↑ Численность и состав населения Херсонской области по итогам Всеукраинской переписи населения 2001 года.
- ↑ Русский язык стал региональным в Херсоне // Укринформ 21 августа 2012 года
Enllaces esternos[editar | editar la fonte]
Wikcionariu tien definiciones y otra información tocante a kherson.