Iota Pegasi

De Wikipedia
Ficha d'oxetu celesteIota Pegasi
estrella de secuencia principal tipo F (es) Traducir, estrella[1], near-IR source (en) Traducir[1] y UV-emission source (en) Traducir[1]
Datos d'observación
Ascensión reuta (α) 331,75277295908 °[2]
Declinación (δ) 25,34509899624 °[2]
Distancia a la Tierra 11,904 pc
Magnitú aparente (V) 3,77 (banda V)
Magnitú absoluta 3,41
Constelación Pegaso (es) Traducir
Velocidá de rotación 9,3 km/s[4]
Velocidá radial −5,5 km/s[5]
Parallax 84,0054 mas[2]
Carauterístiques físiques
Masa 1,33 M☉
Gravedá superficial 16 200 cm/s²[6]
Tipu espectral F5V[7]
Otros nomes
Cambiar los datos en Wikidata

Coordenaes: Sky map 22h 7m 0.666s, 25° 20 42.356

Iota Pegasi (ι Peg / 24 Pegasi)[8][9] ye un sistema estelar na constelación de Pegasu asitiáu a 38,3 años lluz del Sistema Solar. De magnitú aparente +3,77, ocupa'l novenu llugar por rellumu na so constelación.

La componente principal del sistema, Iota Pegasi A, ye una estrella blancu-mariella de la secuencia principal de tipu espectral F5V. Con una temperatura superficial de 6426 K,[10]relluma con una lluminosidá 3,3 vegaes mayor que la lluminosidá solar, siendo'l so diámetru ente un 40% y un 50% más grande que'l del Sol.[11] Xira sobre sigo mesma con una velocidá de rotación proyeutada de 7,5 km/s, implicando que'l so periodu de rotación ye igual o inferior a 9,6 díes. Tien una masa de 1,32 mases solares.[12]

A una distancia de 0,119 UA de la componente A —un 30% de la distancia que dixebra a Mercuriu del Sol—[12] orbita Iota Pegasi B, una nana mariella que, d'alcuerdu a la so espectru, tien tipu G8V. Ye una estrella menos lluminosa que'l Sol con una masa de 0,80 masa solar.[13] Emplega namái 10 díes, 5 hores y 3 minutos en completar una vuelta alredor de la so compañera a lo llargo d'una órbita práuticamente circular (ε ≈ 0). El planu orbital ta inclináu 77,6º respectu al planu del cielu.[12]

El sistema tien una metalicidá inferior a la solar, siendo la so bayura relativa de fierro ente'l 65% y el 89% de la esistente na nuesa estrella.[14][10] La so edá averada ye de 2400 - 2500 millones d'años.[14][10]

Ver tamién[editar | editar la fonte]

Referencies[editar | editar la fonte]

  1. 1,0 1,1 1,2 Afirmao en: SIMBAD.
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 Afirmao en: Gaia EDR3. Stated in source according to: SIMBAD. Llingua de la obra o nome: inglés. Data d'espublización: 3 avientu 2020.
  3. Afirmao en: UBV photometry of stars whose positions are accurately known. VII. Stated in source according to: SIMBAD. Páxina: 591–592. Data d'espublización: 1993.
  4. «Abundances in the Local Region II: F, G, and K Dwarfs and Subgiants». The Astronomical Journal (1). 21 avientu 2016. doi:10.3847/1538-3881/153/1/21. 
  5. «Pulkovo Compilation of Radial Velocities for 35 495 Hipparcos stars in a common system» (n'inglés). Astronomy Letters (11):  páxs. 759–771. payares 2006. doi:10.1134/S1063773706110065. 
  6. «Abundances in the local region. III. Southern F, G, and K dwarfs» (n'inglés). The Astronomical Journal (3). marzu 2018. doi:10.3847/1538-3881/AAA9B5. 
  7. «The Physical Basis of Luminosity Classification in the Late A-, F-, and Early G-Type Stars. I. Precise Spectral Types for 372 Stars» (n'inglés). The Astronomical Journal (4):  páxs. 2148–2158. abril 2001. doi:10.1086/319956. 
  8. NSV 14034 - Spectroscopic binary (SIMBAD)
  9. Iota Pegasi (The Bright Star Catalogue)
  10. 10,0 10,1 10,2 Nordström, B.; Mayor, M.; Andersen, J.; Holmberg, J.; Pont, F.; Jørgensen, B. R.; Olsen, E. H.; Udry, S.; Mowlavi, N. (2004). «The Geneva-Copenhagen survey of the Solar neighbourhood. Ages, metallicities, and kinematic properties of ˜14 000 F and G dwarfs». Astronomy and Astrophysics 418. páxs. 989-1019 (Tabla consultada en CDS). http://cdsads.u-strasbg.fr/cgi-bin/nph-bib_query?2004A%26A...418..989N&db_key=AST&nosetcookie=1. 
  11. van Belle, Gerard T.; von Braun, Kaspar (2009). «Directly Determined Linear Radii and Effective Temperatures of Exoplanet Host Stars». The Astrophysical Journal 694 (2). páxs. 1085-1098. http://cdsads.u-strasbg.fr/cgi-bin/nph-bib_query?2009ApJ...694.1085V&db_key=AST&nosetcookie=1. 
  12. 12,0 12,1 12,2 Iota Pegasi (Stars, Jim Kaler)
  13. Jancart, S.; Jorissen, A.; Babusiaux, C.; Pourbaix, D. (2005). «Astrometric orbits of SB^9 stars». Astronomy and Astrophysics 442 (1). páxs. 365-380. http://adsabs.harvard.edu/cgi-bin/bib_query?arXiv:astru-ph/0507695. 
  14. 14,0 14,1 Soubiran, C.; Girard, P. (2005). «Abundance trends in kinematical groups of the Milky Way's disk». Astronomy and Astrophysics 438 (1). páxs. 139-151 (Tabla consultada en CDS). http://cdsads.u-strasbg.fr/cgi-bin/nph-bib_query?2005A%26A...438..139S&db_key=AST&nosetcookie=1. 

Enllaces esternos[editar | editar la fonte]

Coordenaes: Sky map 22h 7m 0.666s, 25° 20 42.356