Ilesia de Santiso'l Real

Coordenaes: 43°21′44″N 5°50′38″W / 43.362178°N 5.843767°O / 43.362178; -5.843767
De Wikipedia
(Redirixío dende Ilesia de Santiso (Uviéu))
Ilesia de Santiso'l Real
Bien d'Interés Cultural
ilesia y monumentu
Llocalización
País España
Autonomía Principáu d'Asturies
Provincia provincia d'Asturies
Conceyu Uviéu
Parroquia Uviéu
Ciudá Uviéu
Coordenaes 43°21′44″N 5°50′38″W / 43.362178°N 5.843767°O / 43.362178; -5.843767
Ilesia de Santiso'l Real alcuéntrase n'Asturies
Ilesia de Santiso'l Real
Ilesia de Santiso'l Real
Ilesia de Santiso'l Real (Asturies)
Historia y usu
Aperturasieglu IX
Relixón catolicismu
Diócesis Archidiócesis d'Uviéu
Dedicación Thyrse d'Apollonia
Arquiteutura
Arquiteutu/a Tioda
Estilu Arte asturianu
Patrimoniu
BIC RI-51-0000788[1]
Web oficial
Cambiar los datos en Wikidata

La Ilesia de Santiso'l Real ye una ilesia y parroquia de la ciudá d'Uviéu, Principáu d'Asturies, España, asitiada na Plaza d'Alfonso II el Castu, o de la Catedral, y a escasos metros d'esta.

La ilesia ye fundación del rei Alfonso II el Castu d'Asturies nel sieglu IX. Sicasí sufrió diverses reconstrucciones y restauraciones, la postrera nel sieglu XX, polo que de la ilesia primitiva namái queda'l muriu testeru de la cabeceru.

Ta catalogada como Bien d'Interés Cultural, cola categoría de Monumentu, dende l'añu 1931, figura magar d'ello denomada Monumentu Históricu Artísticu.

Historia[editar | editar la fonte]

Basílica prerrománica[editar | editar la fonte]

Testeru orixinal del templu prerrománicu del sieglu IX.

La fundación de la ilesia ye atribuyida al rei Alfonso II el Castu d'Asturies enmarcada nel programa constructivu qu'empecipió dichu rei al treslladar la capitalidad del reinu a la ciudá d'Uviéu al empiezu del so reináu en 791, construyendo amás d'esta ilesia, palacios, la Catedral de San Salvador, la Ilesia de Santa María y una muralla defensiva qu'arrodiaba tou esti conxuntu.[2] D'esta primitiva basílica namái subsiste'l testeru de la capiya de la cabecera.

Les cróniques emponderen l'edificiu pero son bien espureches na so descripción polo que dáu lo poco que llegó de la primitiva basílica la so morfoloxía ye bien aldericada.[3] Del testeru superviviente deduzse que yera de cabecera única y ensin cámara supraabsidal. Supónse que yera un edificiu d'una sola nave central de planta cuadrada o rectangular, con capiyes en caún de los llaos pa fromar una planta cruciforme de manera asemeyada a Santa Cristina de Ḷḷena.[4]

Descripción[editar | editar la fonte]

Llábana funeraria na columna onde ta soterrada Valesquita Giráldez.
Interior del templu.

Nesta ilesia atopase la tumba de Balesquita Giráldez fundadora de la Capiya de la Balesquida.

L'interior ye de planta rectangular, con trés naves con arcos sobro columnes. Nestes naves atopase la capiya de Santa Ana al sur, el retablu mayor al frente y al llau norte un correor llateral.

A la capiya de Santa Ana, del sieglu XVI, ingrésase al traviés d'un arcu de mediu puntu. L'interior ta coronáu per una bóveda de crucería gótica. La bóveda descansa en ménsulas con ánxeles sofitando escudos.

Dientro del templu podemos destacar el retablu de la capiya mayor de José Bernardo de la Meana, la imaxe de l'Asunción nesti mesmu retablu, la escultura de Santiso d'Antonio Borja, una Piedá, el retablu del Cristu, los trípticos de Francisco *Reiter

Ver tamién[editar | editar la fonte]

Referencies[editar | editar la fonte]

  1. «base de datos de monumentos de Wiki Loves Monuments» (13 payares 2017).
  2. García de Castro Valdés, César (1999). «Las primeras fundaciones», La Catedral de Oviedo. Historia y Restauración I. Ediciones Nobel S.A., páx. 25-28. ISBN 84-89770-83-2.
  3. García de Castro, Arte prerrománico en Asturias., p. 28:
    Baselicam quoque Sancti Tirsi miro hedificio cum multis angulis fundamentavit...

    También fundó la basílica de San Tirso, edificio admirable, con muchas esquinas...
    ...etiam aliam eclesiam beatissimi Tirsi martiris proppe domum Sancti Salvatoris fundavit, ...

    ...también fundó otra iglesia de San Tirso Mártir junto a la casa de San Salvador,...
    ..., necnon et tertiam baselicam in memoriam sancti Tirsi condidit, cuius operis pulchritudo plus presens potest mirare quam eruditus scriba laudare.

    ..., también construyó una tercera basílica en memoria de San Tirso, cuya belleza puede mejor apreciarla el visitante que alabarla el sabio cronista.
  4. García de Castro, Arte prerrománico en Asturias., p. 30.

Bibliografía[editar | editar la fonte]

Enllaces esternos[editar | editar la fonte]