Idioma masái

De Wikipedia
Masái, Maasái
'ɔl maa'
Faláu en Bandera de Kenia Kenia
Bandera de Tanzania Tanzania
Falantes 900000 (2004)[1]
Familia Nilo-saḥarianu

  Sudánicu oriental
    Nilóticu
      Nilóticu Oriental
        Lotuxo-Tesu
          Lotuxo-Maa
            Maa
              Maasái

Estatus oficial
Oficial en Nengún país
Reguláu por Nun ta reguláu
Códigos
ISO 639-1 nengún
ISO 639-2 mas
ISO 639-3 mas

El masái,[2] maasái o ol maa ye un grupu de ye una llingua nilótica oriental falada nel sur de Kenia y el norte de Tanzania polos maasái, que suman alredor de 900 mil individuos. Esta llingua ta estrechamente rellacionada coles otres llingües maa (el samburu (o sampur) faláu en Kenia central, el chamus, faláu al sur y sureste del llagu Baringo y el parakuyu de Tanzania). Los maasái, los samburu, los il-chamus y los parakuyu tán históricamente rellacionaos y toos denominen a la so llingua como ɔl maa (anque esisten diferencies ente les sos llingües).

Aspeutos históricos, sociales y culturales[editar | editar la fonte]

Dialeutoloxía y variantes[editar | editar la fonte]

Esiste un númberu importante de variedaes o dialeutos del maasái puramente dichu:

Arusha
Damat
Kaputiei
Keekonyokie
Kisonko
Kore
Kwavi (Baraguyu)
Iloodokilani
Laitokitok
Loitai
Matapato
Moitanik (Wuasinkishu)
Purko
Siria

Descripción llingüística[editar | editar la fonte]

Fonoloxía[editar | editar la fonte]

La variante maasái de ɔl-maa tal como se fala nel sur de Kenia y Tanzania tien 30 fonemes distintivos. El diccionariu de Payne y Ole-Kotikash,<!R0> usa les siguientes lletres y dígrafos pa representar los soníos del maasái:

a b c d y ɛ g h i ɨ j k l m n ny ŋ o ɔ p r rr s sh t o ʉ w wu y yi
Alfabetu de Payne & Ole-Kotikash
a b d y ɛ g h i ɨ j k l m n ny ŋ o ɔ p r rr s sh t

ʉ || w || wu || y || yi

Valor fonéticu (AFI)
a ɓ d y ɛ ɠ h i ɪ ʄ k l m n ɲ ŋ o ɔ p ɾ r s ʃ t o ʊ w w* j j*

Amás les llingües maa son llingües tonales polo que la correuta representación del tonu ye desaxeradamente importante pa esaniciar l'ambigüedá de significáu.

La siguiente tabla presenta los fonemes consonánticos en notación AFI arrexuntaos por traces articulatories. Cuando'l signu ortográficu difier del signu AFI indicar ente paréntesis:

Llabial Alveolar Alveopalatal
/ palatal
Velar Glotal
Nasal /m/ /n/ /ɲ/ (ny) /ŋ/ (ŋ / ng' )  
Oclusiva sorda /p/ /t/   /k/ / ʔ / ( ' )
implosiva / glotalizada /ɓ/ /ɗ/ /ʄ/ /ɠ/ (g)  
Fricativa   /s/ /ʃ~tʃ/ (sh, ch)   /h/
Líquida Llateral   /l/      
Vibrante simple   /ɾ/ (r)      
Vibrante múltiple   / r̃/ (rr)      
Aproximante lenis /w/   /j/ (y)    
fortis /ww/ (wu)   /jj/ (yi)    
  • En dellos dialeutos de maa les oclusives sonores nun son particularmente implosivas (especialmente en maa de IlKeekonyokie), pero n'otros son llixeramente implosivas o tán glotalizadas (maa de Parakuyo).
  • La consonante p en maa de Arusha difier de la de les otres variedaes. En maa de Arusha típicamente ye articúlase como fricativa sorda [ɸ], anque en delles pallabres ye una vibrante llabial.


Referencies[editar | editar la fonte]

  1. Doris L. Payne, Leonard Ole-Kotikash, Maa Dictionary
  2. Diccionario de la lengua española: Masái

Enllaces esternos[editar | editar la fonte]