Idioma judpa

De Wikipedia
Judpa
húpüd
Faláu en  Colombia
Bandera de Brasil Brasil
Rexón Río Papurí y Tiquié
Falantes 1900

(1999)[1]

Familia Makú

 Hudpa-Yuhup
  Hudpa

Estatus oficial
Oficial en Nengún país
Reguláu por Nun ta reguláu
Códigos
ISO 639-1 nengún
ISO 639-2 {{{iso2}}}
ISO 639-3
Judpa
Estensión del judpa

L'idioma jupda, hudpa o húpüd (autodenominación: [hupʔɨdn])/, pertenez a la familia makú-puinave, dientro de la cual integra'l grupu Nadahup, xunto coles llingües de los Dâw (75% de cognaos) y los Nadëb (50% de cognaos). Rexistra trés dialeutos: menaidã (oriental o abajeño), central y, poraidã (occidental o arribeño). Comparte'l 90 per cientu del vocabulariu cola llingua de los Yuhup, qu'habiten ente los ríos Tiquié, Taraira y Apaporis.

Descripción llingüística[editar | editar la fonte]

El jupda ye una llingua aglutinante, na que la composición col raigañu facer con marques posteriores o sufixos. Los sustantivos presenten marques d'aspeutu, modalidá y casu (nominativu, acusativu, llocativu, comitativo, presea, temporal, xenitivu).

La clasificación ye bien sensible al calter humanu, animáu o inanimáu de los nomes, qu'amás pueden ser "subordinaos" o "inaienables", cuando se menten namái amestaos a un posesor, como ye'l casu de los términos de parentescu o les partes del cuerpu de los animales o plantes, o "llibres" si pueden mentase independientemente d'otru nome.

L'orde de la oración ye suxetu - oxetu - verbu, siendo flexible la ordenación ente'l suxetu y l'oxetu, pero inmodificable la posición final del verbu.

Fonoloxía[editar | editar la fonte]

Vocales[editar | editar la fonte]

Anteriores Centrales Posteriores
Zarrada i ĩ ɨ ĩ o ũ
Media y ẽ ə ə̃ o õ
Abierta æ æ̃ a ã ɔ ɔ̃

Son nueve vocales orales y nueve nasales. L'anterior zarrada /i/ realízase a la fin del morfema, como semivocal aproximante palatal [j].

Consonantes[editar | editar la fonte]

llabial alveolar palatal velar glotal
obstruyentes sordes p t c (č) k ʔ (')
obstruyentes sonores b d ɟ (y) g
obstruyentes glotalizadas bʼ (pʼ) dʼ (tʼ) ɟʼ (cʼ) gʼ (kʼ)
fricatives sordes ç(yh) h
aproximantes w
aproximantes glotalizaes

Son 19 consonantes. Les oclusives sonores b, d se prenasalizan al empiezu del morfema (mb, nd) y les mesmes y la g se postnasalizan a la fin bm, dn, g ŋ y al llau de vocal nasal realícense como nasales m, n, ŋ. la g solamente asocede a la fin del morfema. Estos fenómenos de pre, post y nasalización. Si un raigañu o sílaba terminada en d, va siguida d'otra empezada pola mesma consonante (d geminada), xunir pa realizase como vibrante ɾ.

La oclusiva palatal sorda /č/ al empiezu de la pallabra, varia llibremente cola la fricativa palatal ʃ y dacuando cola africada ts, o la palatal ty. Ente vocales č puede realizase yty. A la fin de la pallabra realízase como la palatal alveolar ty.

La oclusiva alveolar sonora palatal ɟ realízase a la fin del morfema como prepalatalizada postnasalizada ydn. Al empiezu de la pallabra realízase como palatal presonorizada dy, n'ambiente oral y como palatal nasal ɲ o prenasalizada ny.

La fricativa palatal yh apaez namái a la fin del morfema y en contestos nasales se nasaliza. Antes d'un sufixu empezáu por vocal, se gemina yh.hy. La xeminación antes de los sufixos ye una carauterística xeneral de les consonates.

Antes de vocal anterior (i, y, æ) l'aproximante billabial w realízase como fricativa billabial sonora β. En contestu nasal realízase nasalizada.

Les consonates glotalizadas, faringalizan la vocal siguiente (CʼVʕ). Les oclusives glotalizadas ɟʼ, gʼ se ralizan sordes cʼ, kʼ al empiezu y a la fin del morfema; ente que bʼ, dʼ, realícense sordes pʼ, tʼ, a la fin del morfema y prenasalizadas al empiezu.

Tonu[editar | editar la fonte]

L'idioma jupda tien un sistema acutáu de contraste tonal, nel cual les sílabes acentuaes rexistren un tonema ascendente y otru altu con un alófono descendente, y les ensin acentuar un tonu baxu por defectu. Una diferencia principal ente les llingües jupda y yuhup ye la inversión de los tonos en casi tolos morfemes, ensin sabese por qué asocedió esti fenómenu (anque coincide cola principal diferencia ente l'idioma nukak y el kakwa o cacua).

Referencies[editar | editar la fonte]

  1. Matins & Martins, 1999, p. 253.

Bibliografía[editar | editar la fonte]

  • Athias, Renato 1995. Hupdë-Maku et Tukano: relations inégales ente deux sociétés du Uaupés amazonien (Brésil). Thèse de Doctorat. París: Université Paris X. (en francés)
1998. "Doença y cura: sistema médicu y representação ente vos Hupdë-Maku da região do Rio Negru, Amazones". Horizontes Antropolóxicos 4/9. Porto Alegre: UFRGS. (en portugués)
2004. "Indigenous traditional medicine among the Hupd'äh-Maku of the Tiquié river (Brazil)". Ponencia a la conferencia Indigenous peoples’ right to health: Did the international decade of Indigenous peoples make a difference? 9/10 December 2004, London. (n'inglés)
  • Epps, Patience 2005. A Grammar of Hup. Ph. Dr. diss. Charlottesville: University of Virginia. (n'inglés)
  • Frank, Paul S. (author); Timothy Erickson and Catherine Groth Erickson (eds.) 1993. Vocabulariu jupda-español-portugués.

ILV. Bogotá: Editorial Alberto Lleras Camargo. ISBN 958-21-0039-7

  • Reina Gutiérrez, Leonardo 2000. "Los macúes, llingua hupda. Aspeutos de la fonoloxía"; M.S. González de Pérez & M.L. Rodríguez de Montes (eds.), Llingües indíxenes de Colombia, una visión descriptiva: 537-546. Bogotá: Institutu Caro y Cuervo.