Idioma bengalín

De Wikipedia
Bengalín
বাংলা / Baṅla'
Faláu en Bandera de Bangladex Bangladex
Bandera de India India
Rexón Asia meridional oriental
Falantes 230 millones
Puestu (Ethnologue 1996)
Familia Indoeuropéu

  Indoiranio
    Indoario
      Magadhi
        Bengali-Asamés
          Bengalín

Alfabetu Bengalín
Estatus oficial
Oficial en Bandera de Bangladex Bangladex
Bandera de India Bengala Occidental
Bandera de India Tripura
 (Estaos de la India)
Reguláu por Bangladex:
 Bangla Academy

Bengala Occidental:
 Paschimbanga Bangla Akademi

Códigos
ISO 639-1 bn
ISO 639-2 ben
ISO 639-3 ben

Estensión del bengalín

El bengalín ye l'idioma oficial de Bangladex y de los estaos indios de Bengala Occidental y Tripura. Tien un sistema silábicu d'escritura que tien los sos empiezos escontra'l 1100 e.C. (proto-bengalín). El sentíu d'escritura ye d'esquierda a derecha.

Dende fines del sieglu XI e.C. delles inscripciones sánscrites feches n'escritura devanágari de la India oriental, amuesen una evolución qu'anuncia la moderna escritura bengalina. Puede falase d'una escritura protobengalina, carauterizada en particular pola presencia de pequeños triángulos a la izquierda de delles lletres.

Debíu a la renacencia de Bengala nos sieglos XIX y XX, la lliteratura en bengalín remaneció ente lo más selecto del sur d'Asia, y inclusive surdieron personalidaes como Rabindranath Tagore, el primer asiáticu nomáu a un premiu Nobel.

Aspeutos históricos, sociales y culturales[editar | editar la fonte]

Historia[editar | editar la fonte]

Como la mayoría de los otros idiomes indoarios orientales, el bengalín surde del prácrito apabhraṃśa que se clasifica cronológicamente dientro del indoario mediu. Dalgunos alderiquen enforma sobre esti puntu - allugándolo inclusive pel añu 500 e.C. , destacar que la llingua nun yera estática, y presentaba munches variantes o dialeutos.

En particular, na rexón del este, onde se desenvolvió'l Abahatta (con considerable semeyanza al Purvi y Magadhi Apabhrangsha), surdiendo esto alredor del sieglu VII e.C. Hiuen Tsang mentar como'l llinguaxe más faláu nel este de la India.

Distribución xeográfica[editar | editar la fonte]

     Bengalín con falantes nativos como idioma únicu oficial y nacional     Bengalí con falantes nativos como unu de los idiomes oficiales     Gran diáspora de falantes (100,000+)     Diáspora más pequeñes de falantes (10,000+)

La llingua bengalina ye orixinaria de la rexón de Bengala, qu'entiende l'actual nación de Bangladex y los estaos indios de Bengala Occidental, Tripura y el sur d'Assam.

Amás de la so rexón nativa tamién ye faláu pola mayoría de la población nel territoriu de la unión india de les islles Andaman y Nicobar. Tamién hai comunidaes de fala bengalina significatives n'Oriente Mediu, Xapón, Estaos Xuníos, Singapur,[1] Malasia, Maldives, Australia, Canadá y el Reinu Xuníu.

Estatus oficial[editar | editar la fonte]

El bengalín ye la llingua nacional y oficial de Bangladex, y una de les 23 llingües oficiales reconocíes pola República de la India.[2] Ye l'idioma oficial de los estaos indios de Bengala Occidental, Tripura y Assam.[3] Tamién ye una llingua importante nel territoriu de la unión india d'Andaman y Nicobar.

El bengalín ye un segundu idioma oficial del estáu indiu de Jharkhand dende setiembre de 2011. Tamién ye un idioma secundariu reconocíu na ciudá de Karachi en Paquistán.[4] El Departamentu de bengalín na Universidá de Karachi tamién ufierta programes regulares d'estudios nel Bachilleratu y nos niveles de maestría pa la lliteratura en bengalín.[5]

Los himnos nacionales de Bangladex y la India fueron escritos en bengalín pol gallardoniáu premiu Nobel bengalín Rabindranath Tagore.[6] En 2009, los representantes electos, tantu en Bangladex como en Bengala Occidental solicitaron que'l bengalín fáigase un idioma oficial de les Naciones Xuníes.[7]

Descripción llingüística[editar | editar la fonte]

Fonoloxía[editar | editar la fonte]

L'inventariu fonéticu del bengalín estándar consta de 29 consonantes y 7 vocales, incluyendo 6 vocales nasalizadas. El bengalín ye conocíu pola so amplia variedá de diptongos, combinaciones de vocales qu'asoceden dientro de la mesma sílaba.

Sistema d'escritura[editar | editar la fonte]

Bengalín na so alfabetu propiu
Bengalín na so alfabetu propiu

L'escritu bengalín ye un sistema abugida d'escritura que pertenez a la familia bráhmica d'alfabetos que son acomuñaos colos idiomes bangla, asamés, bishnupriya manipuri, manipuri y sylheto. Derivó del antiguu alfabetu nagari.

Anque ye bien similar al devanágari, ye menos estructurado en bloques y presenta formes más tropezoses. L'alfabetu bengalín modernu foi formalizáu en 1778 cuando Charles Wilkins per primer vegada creó una composición tipográfica.

Testu bengalín de Jôno Gôno Môno:

জনগণমন-অধিনায়ক জয় হে ভারতভাগ্যবিধাতা!
পঞ্জাব সিন্ধু গুজরাট মরাঠা দ্রাবিড় উত্কল বঙ্গ
বিন্ধ্য হিমাচল যমুনা গঙ্গা উচ্ছলজলধিতরঙ্গ
তব শুভ নামে জাগে, তব শুভ আশিস মাগে,
গাহে তব জয়গাথা।
জনগণমঙ্গলদায়ক জয় হে ভারতভাগ্যবিধাতা!
জয় হে, জয় হে, জয় হে, জয় জয় জয়, জয় হে॥

জনগণমন-অধিনায়ক জয় হে ভারতভাগ্যবিধাতা!

Ver tamién[editar | editar la fonte]

Referencies[editar | editar la fonte]

  1. . Bangla Language and Literary Society, Singapore.
  2. «Languages of India». Ethnologue Report.
  3. «Language». Gobiernu d'Assam.
  4. Syed Yasir Kazmi. «Pakistani Bengalis». DEMOTIX.
  5. «Karachi Department of Bengali». Consultáu'l 7 de mayu de 2014.
  6. «Statement by Hon'ble Foreign Minister on Second Bangladex-India Track II dialogue at BRAC Centre on 07 August, 2005». Ministry of Foreign Affairs, Government of Bangladex. Archiváu dende l'orixinal, el 25 de payares de 2015.
  7. Xubir Bhaumik (22 December 2009).. «Bengali 'should be UN language'». BBC News.

Bibliografía[editar | editar la fonte]

  • Alam, M. (2000). Bhasha Shourôbh: Bêkorôn O Rôchona (The Fragrance of Language: Grammar and Rhetoric). S. N. Printers, Dhaka.
  • Ali, Shaheen Sardar; Rehman, Javaid (2001). Indigenous Peoples and Ethnic Minorities of Pakistan: Constitutional and Legal Perspectives. Routledge.
  • Asiatic Society of Bangladesh (2003). Banglapedia, the national encyclopedia of Bangladesh. Asiatic Society of Bangladesh, Dhaka.
  • Baxter, C. (1997). Bangladesh, From a Nation to a State. Westview Press.

Enllaces esternos[editar | editar la fonte]