Pinyin

De Wikipedia
(Redirixío dende Hanyu Pinyin)
Sistema d'escrituraPinyin
Tipos romanización (es) Traducir, romanisation system (en) Traducir y estándar ISO
Llingües Treslliteración
Dates 1957
Cambiar los datos en Wikidata

El Hanyu Pinyin (chinu simplificáu: 漢語拼音 chinu tradicional: 汉语拼音 pinyin: Hànyǔ Pīnyīn}}), davezu nomáu Pinyin (拼音) ye'l sistema de trescripción oficial del chinu mandarín. N'arróu d'usase los símbolos chinos, úsense lletres del alfabetu llatín pa escribir el "soníu" de les pallabres chines. Esti sistema permite deprender a falar el chinu ensin tener que deprender al empar los caráuteres chinos.

Historia[editar | editar la fonte]

Pinyin (pinyin) significa "delletreu por soníu". Ye la abreviatura de Hanyu Pinyin (delletreu por soníu del idioma Han), y ye un sistema de trescripción al alfabetu llatín del mandarín. El Pinyin foi aprobáu en 1958 y adoptáu como oficial pol gobiernu de la República Popular China l'1 de xineru de 1979. Reemplazó a sistemes de romanización más antiguos, como'l sistema Wade Giles (creáu en 1859 y modificáu en 1912) o el Bopomofo.

En 1979, l'Organización Internacional pa la Estandarización (ISO) adoptó'l pinyin como'l sistema de romanización estándar del chinu.

El Tongyong Pinyin (que lliteralmente significa "delletréu por pallabra pa usu corriente") ye un sistema emparentáu col Hanyu Pinyin, que foi creáu en Taiwán en 1998. Les desemeyanzes son pequeñes, darréu que namái camuden ciertes lletres por dalgunos soníos.

Cómo se llee[editar | editar la fonte]

Cada caráuter chinu representa davezu una sílaba. Por exemplu: "Yo soi mexicanu" escríbese con 6 caráuteres, ye dicir con 6 sílabes (Wo3 shi4 Mo4xi1ge1-ren2):

La sílaba en mandarín tien dos partes, una inicial (d'azul nel exemplu) y una final (de roxu). El verde indica'l tonu (el mandarín tien 4 tonos y un tonu neutru, que nun s'escribe).

El primer cuadru d'abaxo amuesa les partes iniciales y el segundu cómo se lleen les vocales y les llectures especiales de dalgunes partes finales.

Tonos[editar | editar la fonte]

Tonos del mandarín

El chinu mandarín ye un idioma tonal. Los tonos márquense per aciu del usu d'acentos gráficos sobro una vocal non medial.

  1. El primer tonu represéntase con un macron (ˉ) sobro la vocal:
    (ā) ā ē ī ō ū ǖ
  2. El segundu tonu denótase con un acentu agudu (ˊ):
    (á) á é í ó ú ǘ
  3. El tercer tonu represéntase con un carón( ˇ ), marca llixeramente distinta del breve [(˘) que nun ye picudu], magar qu'esti usu ye relativamente común n'Internet.
    (ǎ) ǎ ě ǐ ǒ ǔ ǚ
  4. El cuartu tonu simbolízase con un acentu grave (ˋ):
    (à) à è ì ò ù ǜ
  5. El quintu tonu, o tonu neutral, represéntase con una vocal normal ensin acentos gráficos:
    (a) a e i o u ü
(En dalgunos casos, esto tamién s'escribe con un puntu enantes de la sílaba; por exemplu, ·ma.)

Como munchos tipos de lletra utilizaos nun ordenador nun tienen acentos como'l guión o'l circunflexu invertíu, una mena común ye indicar el númberu correspondiente al tonu xustu dempués de cada sílaba (por exemplu, "tóng" (tong col tonu ascendente) escribiríase "tong2"). El díxitu numbérase nel orde que se conseña arriba, sacantes "el quintu tonu", arriendes de tener el númberu 5, pue nun se conseñar o conseñase con un 0, como na partícula interrogativa ma0 (吗/嗎).

Les vocales pinyin ordénense asina: a, o, e, i, u, ü. En xeneral, la marca tonal allúgase na vocal qu'apaez enantes nel orde indicáu. Liú ye una esceición superficial que la so verdadera pronunciación ye lióu, y como la o precede a la i, márcase la óu (que se contrái a ú).

Ver tamién[editar | editar la fonte]

Referencies[editar | editar la fonte]

Enllaces esternos[editar | editar la fonte]