Galinsoga ciliata

De Wikipedia
Galinsoga ciliata
Clasificación científica
Reinu: Plantae
Subreinu: Tracheobionta
División: Magnoliophyta
Clas: Magnoliopsida
Subclas: Asteridae
Orde: Asterales
Familia: Asteraceae
Subfamilia: Asteroideae
Tribu: Millerieae
Xéneru: Galinsoga
Especie: G. ciliata
Raf. Blake
Consultes
Royal Botanic Gardens, Kew Royal Botanic Gardens, Kew
World Flora Online World Flora online
[editar datos en Wikidata]

Galinsoga ciliata ye una especie de planta añal nativa del Neotrópicu (América tropical). Desenvolver en sitios avisiegos y frescos y el so espardimientu ye sexual (por granes). Ta reportada como una maleza en café, amás ye hospedera de nemátodos y ye usada como melecinal o comestible por delles persones.

Descripción[editar | editar la fonte]

Esta especie tien fueyes más pequeñes y angostes que les otres del xéneru, d'igual forma la inflorescencia ye más angosta. El so mecanismu fotosintéticu ye C3.

Son les plantes baxes, l'altor de les cualos algama'l máximu a 1 a 5 dm. Son herbales añales, la parte aérea del tarmu ye erecto, estriáu y bien ramosu. Les fueyes son peciolaes y dispuestes de forma opuesta. La llámina entera tien la forma de rombu llanceolaes (o ovaes), con un marxe groseramente dentáu, ápiz acumináu, la superficie de testura aspra y pubescente (pelos nidios). El color ye verde escuru tirando a mariellu. Llargor del peciolu: 1 a 2 cm. Tamañu d'anchor de llámina de 2 a 3 cm, llargor 4 a 5 mm.

Taxonomía[editar | editar la fonte]

Galinsoga ciliata describióse por Raf. Blake y espublizóse en Rhodora 24(278): 35. 1922.[1]

Etimoloxía

Galinsoga: nome xenéricu dau n'honor del médicu español Ignacio Mariano Martínez de Galinsoga (1766-1797), fundador de la Real Academia de Medicina de Madrid, y direutor del Xardín Botánicu de Madrid.[2]

ciliata: epítetu llatín qu'alude a los cilios de les fueyes, onde se refier a les franxes (como cilios) espardíes pol tarmu y les fueyes d'esta planta.

Sinonimia
  • Adventina ciliata Raf.[3]
  • Galinsoga aristulata Auct. Fl. Europ.
  • Galinsoga bicolorata H. St. John & D. White
  • Galinsoga caracasana (de Candolle) Schultz-Bipontinus
  • Galinsoga quadriradiata Ruiz, & Pav.
  • Galinsoga quadriradiata subsp. hispida (DC.) Thell.
  • Galinsoga parviflora var. hispida DC.
  • Galinsoga urticifolia (Kunth) Benth.
  • Wilburgia urticifolia Kunth

Referencies[editar | editar la fonte]

  1. «Galinsoga ciliata». Tropicos.org. Missouri Botanical Garden. Consultáu'l 17 d'agostu de 2012.
  2. n'Heráldica
  3. Galinsoga ciliata en PlantList

Bibliografía[editar | editar la fonte]

  1. Anzola M., Luis H. (2012). Índiz Agropecuariu (Venezuela), 37 (en castellanu), Agroluca C.A..
  2. Abrams, L. & R. S. Ferris. 1960. Bignonias to Sunflowers. 4: 732 pp. In L. Abrams Ill. Fl. Pacific States. Stanford University Press, Stanford.
  3. Brako, L. & J. L. Zarucchi. (eds.) 1993. Catalogue of the Flowering Plants and Gymnosperms of Peru. Monogr. Syst. Bot. Missouri Bot. Gard. 45: i–xl, 1–1286.
  4. Cabrera, A. L. 1978. Compositae. Fl. Prov. Jujuy 10: 1–726.
  5. Fernald, M. 1950. Manual (ed. 8) i–lxiv, 1–1632. American Book Co., New York.
  6. Gibbs Russell, G. E., W. G. Welman, E. Reitief, K. L. Immelman, G. Germishuizen, B. J. Pienaar, M. v. Wyk & A. Nicholas. 1987. List of species of southern African plants. Mem. Bot. Surv. S. Africa 2(1–2): 1–152(pt. 1), 1–270(pt. 2).
  7. Gleason, H. A. 1968. The Sympetalous Dicotyledoneae. vol. 3. 596 pp. In H. A. Gleason Ill. Fl. N. U.S. (ed. 3). New York Botanical Garden, New York.
  8. Hitchcock, C. H., A. J. Cronquist, F. M. Ownbey & J. W. Thompson. 1984. Compositae. Part V.: 1–343. In Vasc. Pl. Pacif. N.W.. University of Washington Press, Seattle.
  9. Long, R. W. & O. K. Lakela. 1971. Fl. Trop. Florida i–xvii, 1–962. University of Miami Press, Coral Cables.
  10. Molina Rosito, A. 1975. Enumeración de las plantas de Honduras. Ceiba 19(1): 1–118.
  11. Moss, E. H. 1983. Fl. Alberta (ed. 2) i–xii, 1–687. University of Toronto Press, Toronto.
  12. Radford, A. E., H. E. Ahles & C. R. Bell. 1968. Man. Vasc. Fl. Carolinas i–lxi, 1–1183. University of North Carolina Press, Chapel Hill.
  13. Scoggan, H. J. 1979. Dicotyledoneae (Loasaceae to Compositae). Part 4. 1117–1711 pp. In Fl. Canada. National Museums of Canada, Ottawa.
  14. Small, J. K. 1933. Man. S.E. Fl. i–xxii, 1–1554. Published by the Author, New York

Enllaces esternos[editar | editar la fonte]