Diferencies ente revisiones de «Quercus robur»
m →Links |
+pic |
||
Llinia 30: | Llinia 30: | ||
== Habita == |
== Habita == |
||
[[Imaxe:Duby_nad_Pozorkou_I.jpg|200px|thumb|left|Exemplar de carbayu]] |
[[Imaxe:Duby_nad_Pozorkou_I.jpg|200px|thumb|left|Exemplar de carbayu]] |
||
[[Ficheru:Quercus robur acorn - Keila.jpg|miniaturadeimagen|Llande]] |
|||
Na mayor parti [[Europa]] y n'[[Asia]] occidental. Falta nes [[Baleares]] y na [[Península Ibérica|Península]] enánchase, principalmente, peles rexones atlántiques; metá norte [[Portugal]], [[Galicia]], [[Cantabria]], [[Asturies]], [[Euskadi]] y [[Navarra]], tamién en [[Cataluña]]; en frasca separtada tamién en delles montañes del interior y cautiváu dende abeyaná na [[Casa de Campo]] de [[Madrid]]. |
Na mayor parti [[Europa]] y n'[[Asia]] occidental. Falta nes [[Baleares]] y na [[Península Ibérica|Península]] enánchase, principalmente, peles rexones atlántiques; metá norte [[Portugal]], [[Galicia]], [[Cantabria]], [[Asturies]], [[Euskadi]] y [[Navarra]], tamién en [[Cataluña]]; en frasca separtada tamién en delles montañes del interior y cautiváu dende abeyaná na [[Casa de Campo]] de [[Madrid]]. |
||
Llinia 36: | Llinia 37: | ||
El so emplegu pa les duelles de les carrales de vinu y llicores, se vien usando dende antiergu, igual que na construcción de barcos, da un bon carbón. Ye un árbole de llarga vida, pue soperar los mil años y tarda en florecer hasta 40 ó 50 años. |
El so emplegu pa les duelles de les carrales de vinu y llicores, se vien usando dende antiergu, igual que na construcción de barcos, da un bon carbón. Ye un árbole de llarga vida, pue soperar los mil años y tarda en florecer hasta 40 ó 50 años. |
||
⚫ | |||
⚫ | |||
== Subespecies == |
== Subespecies == |
||
Llinia 47: | Llinia 46: | ||
* '''''Q. robur''''' subsp. '''''estremadurensis''''' (Schwarz) [[Aimée Antoinette Camus|Camus]], del norti y centru de Portugal, aportando al estremu occidental de Sierra Morena, con fueyes más esguilaes, llustroses pol fexe, les de primavera, de ñerviación secundaria regular, raída de ñervios intercalares. |
* '''''Q. robur''''' subsp. '''''estremadurensis''''' (Schwarz) [[Aimée Antoinette Camus|Camus]], del norti y centru de Portugal, aportando al estremu occidental de Sierra Morena, con fueyes más esguilaes, llustroses pol fexe, les de primavera, de ñerviación secundaria regular, raída de ñervios intercalares. |
||
<gallery> |
|||
⚫ | |||
⚫ | |||
</gallery> |
|||
== Bibliografía == |
== Bibliografía == |
Revisión a fecha de 09:24 5 set 2021
Esti artículu ha d'usar l'asturianu estándar. |
Carbayu | ||
---|---|---|
Estáu de caltenimientu | ||
Cuasi amenazáu (IUCN) | ||
Clasificación científica | ||
Reinu: | Plantae | |
Subreinu: | Tracheobionta | |
División: | Magnoliophyta | |
Clas: | Magnoliopsida | |
Subclas: | Hamamelidae | |
Orde: | Fagales | |
Familia: | Fagaceae | |
Xéneru: | Quercus | |
Subxéneru: | Quercus | |
Seición: | Quercus | |
Especie: |
Q. robur L. | |
Distribución | ||
Distribución del Quercus robur | ||
Consultes | ||
Royal Botanic Gardens, Kew | Royal Botanic Gardens, Kew | |
World Flora Online | World Flora online | |
[editar datos en Wikidata] |
El carbayu, Quercus robur L. o Quercus pedunculata Ehrh., ye un árbole rixu, recacháu, que pue soperar los 40 metros d'altor, con groma amplia, ovoide, arrondada o irregular y fueya cadoca. Tueru bigardu, curtiu y muy esgrebiu nos exemplares separtaos, les sos zapotes son esgrebies y daqué retorcíes; coriella de cullor buxu o blancucia, mui argayada y de tonalidá parda nos exemplares vieyos. Fueyes grandes, simples, n'arremangu alterno, con estípules allargaes que caen ceo; son llampiñes poles dos faces, de collor verde enceso pol fexe y más llacies, colos ñervios bien marcados, pola faz inferior; so forma ye obovada, con peciolu mui curtiu ( 2 a 7 mm), col carel fondamenti llobuláu y colos llóbulos despareyu y arrondaos, suelen medir unos 6 a 12 cm de llargo per unos 3 a 6 d'anchu.
Flores masculines en fuxones colingantes, verdes-amarielludos, que ñacen solitarios o en gurupos de brixos del añu anterior. Llandes colingantes sobro un llargu pedúnculu, aováo-oblongos, con escodillines d'escames cuasi pandes. Cuando bilten les primeres fueyes, per abril o mayu: les buzcarres picolien en setiembre y caen n'ochobre.
Distribución
Dende'l ras de la mar hasta unos 1000 m d'altor, nos suelos prefondos y frescos, prencipalmente nos raíos de cal y daqué abegosos. Precisa d'un clima abegosu, oceánicu, u acútiese pocu la seca estival y ye daqué resistente al fríu. Suel asociase en fayeros o con robreres de Quercus petraea y Quercus pyrenaica, colos que forma híbridos con facilidá.
Habita
Na mayor parti Europa y n'Asia occidental. Falta nes Baleares y na Península enánchase, principalmente, peles rexones atlántiques; metá norte Portugal, Galicia, Cantabria, Asturies, Euskadi y Navarra, tamién en Cataluña; en frasca separtada tamién en delles montañes del interior y cautiváu dende abeyaná na Casa de Campo de Madrid.
Observaciones
El nome específicu escoyío por Linneo pa esta especie, robur, emplegábenlu los romanos pa apellar a los robres y a cualisquier tipu maera duro y rixo. La maera d'esti robre ye de collor pardu-llionáu, muy duro, de bubu finu, con aniellos de medra bien marcaos, abondo pesado y mui resistenti al podrecimientu, inda dientro l'agua.
El so emplegu pa les duelles de les carrales de vinu y llicores, se vien usando dende antiergu, igual que na construcción de barcos, da un bon carbón. Ye un árbole de llarga vida, pue soperar los mil años y tarda en florecer hasta 40 ó 50 años.
Subespecies
Acóyense, de cutio, tres subtribes:
- Q. robur subsp. robur, que caltriaría les poblaciones orientales, algamando per occidente fasta'l carel de Galicia.
- Q. robur subsp. broteroana Schwarz, del norti Portugal y noroesti España, colos llóbulos de les fueyes menos prefondos, fexe llustrosu y garapiellos mayores (18-23 mm).
- Q. robur subsp. estremadurensis (Schwarz) Camus, del norti y centru de Portugal, aportando al estremu occidental de Sierra Morena, con fueyes más esguilaes, llustroses pol fexe, les de primavera, de ñerviación secundaria regular, raída de ñervios intercalares.
-
Seición dun tueru
-
Quercus robur
Bibliografía
- Los árboles y arbustos de la Península Ibérica e Isllas Baleares. G. Lopez González. ISBN 84-7114-994-X