Diferencies ente revisiones de «Armand Lunel»
m Bot: Troquéu automáticu de testu (- deas + des ) |
m Moving from Category:Postreru falante nativu to Category:Última persona falante nativa using Cat-a-lot |
||
Llinia 26: | Llinia 26: | ||
{{Tradubot|Armand Lunel}} |
{{Tradubot|Armand Lunel}} |
||
[[Categoría: |
[[Categoría:Última persona falante nativa]] |
||
[[Categoría:Escritores de Francia]] |
[[Categoría:Escritores de Francia]] |
||
[[Categoría:Escritores en francés]] |
[[Categoría:Escritores en francés]] |
Revisión a fecha de 00:46 2 xin 2019
Armand Lunel | |
---|---|
Vida | |
Nacimientu | Aix-en-Provence[1], 9 de xunu de 1892[2] |
Nacionalidá | Francia |
Llingua materna | Shuadit |
Muerte | Mónacu[1], 3 de payares de 1977[3] (85 años) |
Estudios | |
Llingües falaes |
francés[3] Shuadit |
Oficiu | escritor, llibretista, historiador, profesor universitariu |
Premios | |
Armand Lunel (Aix-en-Provence,10 de xunu de 1891 – 1977) foi un escritor francés.
Nació nuna familia xudía orixinaria de Comtat-Venaissin, qu'habitaba dende bien antiguu en Provenza. Estudió na Universidá de Mónaco. Recibió'l premiu Renaudot en 1926 pola so novela Nicolo Peccavi. Foi amigu dende la infancia del compositor Darius Milhaud, pa quien escribió'l llibretu de les óperes Les malheurs d'Orphée (1924) y Esther de Carpentras (1938). En 1976 recibe'l premiu Gobert de la Academia francesa por Juifs du Languedoc, de la Provence et des États français du Pape.
Foi'l postreru falante nativu de shuadit, tamién llamáu judeo-provenzal, una llingua occitana d'usu na comunidá xudía francesa mientres dellos sieglos. La so obra centrar na vida de los xudíos en Provenza.
Obres
- L'imagerie du cordier, La Nouvelle Revue Française, Paris, 1924.
- Nicolo-Peccavi o L'affaire Dreyfus à Carpentras, Gallimard, Paris, 1926.
- -y balai de sorcière, Gallimard, Paris, 1935.
- Jérusalem à Carpentras, Gallimard, 1937.
- Les amandes d'Aix, Gallimard, Paris, 1949.
- La belle à la fontaine, A. Fayard, Paris, 1959.
- J'ai vu vivre la Provence, A. Fayard, Paris, 1962.
- Juifs du Languedoc, de la Provence et des États français du Pape, Albin Michel, Paris, 1975.
- Les chemins de mon judaïsme et divers inédits, presentáu porr Georges Jessula, L'Harmattan, Paris, 1993.
- ↑ 1,0 1,1 «certificáu de nacencia». Consultáu'l 10 xunu 2022.
- ↑ 2,0 2,1 Afirmao en: Base Léonore. Llingua de la obra o nome: francés. Editorial: Ministerio de Cultura de Francia.
- ↑ 3,0 3,1 Biblioteca Nacional de Francia. «autoridaes BNF» (francés). Consultáu'l 10 ochobre 2015.