Conchita Martínez

De Wikipedia
Conchita Martínez
Vida
Nacimientu Monzón[1]16 d'abril de 1972[2] (52 años)
Nacionalidá España [1]
Estudios
Llingües falaes castellanu
inglés
Oficiu
Oficiu tenistaentrenadora de tenis
Trayeutoria
Años Equipu Competiciones
1988- Equipo de Fed Cup de España
Pesu 59 kg
Altor 170 cm
Premios
IMDb nm0555046
conchitamartinez.com
Cambiar los datos en Wikidata

Concepción Martínez Bernat (16 d'abril de 1972Monzón), conocida como Conchita Martínez, ye una extenista española y excapitana de les seleiciones españoles de tenis femenina (2013-2017) y masculina (2015-2017).[3][4]

Mientres la so carrera, ganó un Campeonatu de Wimbledon en 1994 y foi finalista en dos Grand Slam más, nel Abiertu d'Australia 1998 y nel Roland Garros de 2000, toos en categoría individual. Llogró amás tres medayes en tres Xuegos Olímpicos distintos y cola selección nacional, llogró cinco títulos de Copa Federación y cinco subcampeonatos.

Trayeutoria deportiva[editar | editar la fonte]

Entamos[editar | editar la fonte]

Conchita Martínez empezó a destacar dende bien nuevu. Con 15 años ganó la medaya d'oru nos Xuegos Mediterráneos de 1987, celebraos na llocalidá siria de Latakia, al vencer na final a la griega Angeliki Kanellopoulou por 6-3, 5-7 y 6-1.

L'aragonesa, yá en júnior, amosábase bien cimera a los sos rivales y el so estrenu nel circuitu non podía retrasase. El so debú nel antiguu circuitu de Virginia Slims, vivir en Suiza en 1988, nel tornéu previu a Roland Garros, y cayó en primer ronda ante Merced Paz. Nesi Roland Garros de 1988, primer 'Grand Slam' nel que tomaba parte, dexó la so tarxeta de presentación, nel que destacaba un 'drive' consideráu como'l meyor del circuitu, al algamar los octavos de final nuna andadura onde dexara pel camín a toa una 'top ten' como Lori McNeil. El tornéu francés convertir nel so meyor escaparate yá que nos sos siguientes nueve participaciones siempres algamó, siquier, los cuartos. Meses dempués, en Sofía, Conchita consiguía'l so primer títulu como profesional dempués de dexar pel camín a Katerina Maleeva, númberu 14 del ranking mundial, y a Barbara Paulus na final. Yera'l segundu tornéu a nivel internacional que'l tenis español sumaba en tola so hestoria dempués del consiguíu en xunetu d'esi mesmu añu por Arantxa Sánchez Vicario y ye que catalana y aragonesa yá faíen acolumbrar un futuru doráu pal tenis nacional femenín, qu'hasta entós cuntara cola escasa referencia de Lili Alvarez.

Nel 1989 sumó trés nuevos títulos, Wellington, Phoenix y Tampa, onde Conchita consiguía un trunfu de rellumón, al desfacer na final de Sabatini, númberu trés del mundu. Esi mesmu añu convertir na primer tenista española n'apostar l'Open d'Australia.

Apoxéu[editar | editar la fonte]

Conchita camina escontra'l so maduror y nel añu 1993 demostrar sumando 71 victories y hasta cinco torneos. Nel mesmu añu, Conchita convertir na primer muyer española dende Lilí d'Álvarez, en 1928, en llegar a les semifinales de Wimbledon, onde perdió contra l'alemana Steffi Graf 7-6, 6-3, y ganó l'Abiertu de Roma. Conchita venció a Steffi, númberu unu del mundu, por primer y única vegada na so carrera, nun tornéu en Filadelfia na final. Como interés, cabo destacar qu'anguaño, la banda británica de pop Saint Etienne, dedicó-y n'el so segundu álbum So tough la tema que lleva'l so mesmu nome: “Conchita Martínez”.

Nel añu 1994, Conchita Martínez convertir na primer, y única hasta 2017, tenista española en ganar el tornéu más prestixosu del panorama tenístico, Wimbledon, ganando a Martina Navratilova na final por 6-4, 3-6 y 6-3.[5][6] La xugadora española algamaría la última ronda d'un tornéu de Grand Slam otres dos veces, n'Australia (nel añu 1998)[7][8] y en Roland Garros (nel añu 2000).[9]

Nel añu 1995 algamó les semifinales de tolos torneos del Grand Slam y convirtióse na nᵘ2 mundial de la WTA. En Wimbledon 1995, Conchita desfacer de Sabatini en cuartos de final, con un marcador final de 7-5 y 7-6. Pero nes semifinales, Arantxa derrota a Conchita: 6-3, 6-7 (5-7) y 6-1. Nel añu 1996 gana de nuevu l'Abiertu de Roma, convirtiéndose na única tenista que gana cuatro años consecutivos esti tornéu.

Dobles[editar | editar la fonte]

Amás del so rendimientu a nivel individual na WTA (na que se caltuvo na élite tenística en tres époques distintes, afaciendo'l so xuegu a les distintes xeneraciones y rematando ente los diez meyores xugadores del mundu en nueve temporaes distintes), Conchita Martínez demostró tamién la so capacidá como xugadora de dobles. Nesta modalidá, la tenista consiguió 13 títulos de la WTA y, en compañía de Virginia Ruano, la clasificación pal Masters Femenín nel añu 2005, añu nel que s'asitió ente los diez meyores xugadores de dobles del mundu. Conchita Martínez compitió con España tantu nos Xuegos Olímpicos como na Copa Federación, consiguiendo cinco títulos y tres medayes olímpiques.[10]

Retirada[editar | editar la fonte]

El 15 d'abril de 2006, Conchita anunció la so retirada del circuitu profesional,[11] destacando como afitaos na so carrera, llograr torneos en toles superficies posibles (33 individuales de la WTA), ser la única española que ganó medayes en tres Xuegos Olímpicos distintos, ganar 71 partíos nuna temporada (1993) y ser la primer tenista que gana por un doble 6-0 a una xugadora asitiada ente los diez meyores del mundu.

Capitana nacional[editar | editar la fonte]

El 26 de xineru de 2013 foi escoyida capitana del equipu español de Copa Federación. El 5 de xunetu de 2015, foi de la mesma designada pola RFET, capitana del equipu español de Copa Davis, convirtiéndose asina na primer muyer en ponese al mandu de la selección masculina de tenis. La RFET destituyir del so puestu en setiembre de 2017, fechu que provocó malestar na yá ex-capitana, que manifestó tar dolida cola -a la so manera de ver- irrespetuosa forma en que fuera tratada.[12]

Récores[editar | editar la fonte]

  • Ye la tenista española que más torneos individuales ganó, 33. Y la segunda absoluta d'España, namái por detrás de Rafa Nadal.
  • Ye la primer, y única hasta 2017, española n'alzase con Wimbledon y única en ganar medaya en tres Xuegos Olímpicos distintos.[13]
  • Ye la primer tenista en ganar por un doble 6-0 a una xugadora asitiada ente los diez meyores del mundu.
  • Ye la primer muyer que se pon al frente del equipu español de Copa Davis nuna competición.
  • Ganó'l tornéu d'Hamburgu en 1995 perdiendo solo 7 xuegos en cuatro partíos.

Grand Slam[editar | editar la fonte]

Ganaos(1)[editar | editar la fonte]

Añu Campeonatu Oponente na final Resultáu
1994 Wimbledon Bandera de Estaos Xuníos d'América Martina Navrátilová 6–4, 3–6, 6–3

Finalista (2)[editar | editar la fonte]

Añu Campeonatu Oponente na final Resultáu
1998 Abiertu d'Australia Martina Hingis 6–3, 6–3
2000 Roland Garros Bandera de Francia Mary Pierce 6–2, 7–5

Clasificación en torneos del Grand Slam[editar | editar la fonte]

Tornéu 2005 2004 2003 2002 2001 2000 1999 1998 1997 1996 1995 1994 1993 1992 1991 1990 1989 1988 Títulos G-P
Australian Open 1r 1r 1r 2r 2r SF 3r F 4r CF SF CF 4r 4r - - 2r - 0 38-15
Roland Garros 1r 2r CF 2r 3r F CF 4r 4r SF SF SF CF CF CF CF CF 4r 0 62-18
Wimbledon 3r 1r 3r 3r CF 2r 3r 3r 3r 4r SF G SF 2r - - - - 1 38-13
US Open 1r 1r 2r 2r - 3r 4r 4r 3r SF SF 3r 4r 1r CF 3r 4r 1r 0 36-17
WTA Tour Championships - - - - - CF 1r 1r 1r CF CF CF CF CF 1r CF 1r - 0 7-12

Títulos WTA[editar | editar la fonte]

Individuales[editar | editar la fonte]

Ganaos (33)[editar | editar la fonte]

Lleenda
Tier I
Tier II
Tier III
Tier IV
VS
Grand Slam
WTA Tour Championship
Oro Olimpiaes
Plata Olimpiaes
Bronce Olimpiaes
Nᵘ Fecha Tornéu Superficie Oponente na final Resultáu
1. 8 d'agostu de 1988 Bandera de Bulgaria Sofía Dura Bandera de Austria Barbara Paulus 6–1, 6-2
2. 6 de febreru de 1989 Bandera de Nueva Zelanda Wellington Dura Bandera de Nueva Zelanda Jo-Anne Faull 6–1, 6-2
3. 17 d'abril de 1989 Bandera de Estaos Xuníos d'América Tampa Tierra batida Bandera d'Arxentina Gabriela Sabatini 6-3, 6–2
4. 11 de setiembre de 1989 Bandera de Estaos Xuníos d'América Phoenix Dura Bandera de Estaos Xuníos d'América Elise Burgin 3-6, 6-4, 6-2
5. 17 de setiembre de 1990 Bandera de Francia París Tierra batida Bandera d'Arxentina Patricia Tarabini 7-5, 6-3
6. 15 d'ochobre de 1990 Bandera de Estaos Xuníos d'América Phoenix Dura Bandera de Estaos Xuníos d'América Marianne Witmeyer 7-5, 6-1
7. 5 de payares de 1990 Bandera de Estaos Xuníos d'América Indianapolis Dura Bandera de la Xunión Soviética Leila Meskhi 6-4, 6-2
8. 22 d'abril de 1991 Barcelona Tierra batida Manuela Maleeva 6-4, 6-1
9. 15 de xunetu de 1991 Bandera de Austria Kitzbühel Tierra batida Bandera de Austria Judith Wiesner 6-1, 2-6, 6-3
10. 16 de setiembre de 1991 Bandera de Francia París Tierra batida Bandera d'Arxentina Ines Gorrochategui 6-0, 6-3
11. 6 de xunetu de 1992 Bandera de Austria Kitzbühel Tierra batida Manuela Maleeva 6-0, 3-6, 6-2
12. 10 de xineru de 1993 Bandera de Australia Brisbane Dura Bandera de Bulgaria Madalena Maleeva 6–3, 6–4
13. 22 de marzu de 1993 Bandera de Estaos Xuníos d'América Houston Tierra batida Bandera d'Alemaña Sabine Hack 6-3, 6-2
14. 3 de mayu de 1993 Bandera d'Italia Roma Tierra batida Bandera d'Arxentina Gabriela Sabatini 7-5, 6-1
15. 26 de xunetu de 1993 Bandera de Estaos Xuníos d'América Vermont Dura Bandera de Estaos Xuníos d'América Zina Garrison 6-3, 6-2
16. 8 de payares de 1993 Bandera de Estaos Xuníos d'América Filadelfia Dura Bandera d'Alemaña Steffi Graf 6-3, 6-3
17. 28 de marzu de 1994 Bandera de Estaos Xuníos d'América Charleston Tierra batida Bandera de Bielorrusia Natasha Zvereva 6-4, 6-0
18. 2 de mayu de 1994 Bandera d'Italia Roma Tierra batida Bandera de Estaos Xuníos d'América Martina Navrátilová 7-6 (7-5), 6-4
19. 25 de xunu de 1994 Bandera del Reinu Xuníu Wimbledon Yerba Bandera de Estaos Xuníos d'América Martina Navrátilová 6-4, 3-6, 6-3
20. 26 de xunetu de 1994 Bandera de Estaos Xuníos d'América Vermont Dura Arantxa Sánchez Vicario 4-6, 6-3, 6-4
21. 23 de marzu de 1995 Bandera de Estaos Xuníos d'América Charleston Tierra batida Bandera de Bielorrusia Madalena Maleeva 6-1, 6-1
22. 3 d'abril de 1995 Bandera de Estaos Xuníos d'América Amelia Island Tierra batida Bandera d'Arxentina Gabriela Sabatini 6-1, 6-4
23. 1 de mayu de 1995 Bandera d'Alemaña Hamburgu Tierra batida Martina Hingis 6-1, 6-0
24. 8 de mayu de 1995 Bandera d'Italia Roma Tierra batida Arantxa Sánchez Vicario 6-3, 6-1
25. 31 de xunetu de 1995 Bandera de Estaos Xuníos d'América San Diego Dura Bandera de Estaos Xuníos d'América Lisa Raymond 6-2, 6-0
26. 7 d'agostu de 1995 Bandera de Estaos Xuníos d'América Los Angeles Dura Bandera de Estaos Xuníos d'América Chanda Rubin 4-6, 6-1, 6-3
27. 6 de mayu de 1996 Bandera d'Italia Roma Tierra batida Martina Hingis 6-2, 6-3
28. 28 d'ochobre de 1996 Bandera de Rusia Moscú Dura Bandera de Austria Barbara Paulus 6-1, 4-6, 6-4
29. 11 de mayu de 1998 Bandera d'Alemaña Berlín Tierra batida Bandera de Francia Amélie Mauresmo 6-4, 6-4
30. 13 de xunetu de 1998 Bandera de Polonia Varsovia Tierra batida Bandera d'Italia Silvia Farina Elia 6-0, 6-3
31. 12 de xunetu de 1999 Bandera de Polonia Sopot Tierra batida Karina Habšudová 6-1, 6-1
32. 8 de mayu de 2000 Bandera d'Alemaña Berlín Tierra batida Bandera de Sudáfrica Amanda Coetzer 6-1, 6-2
33. 31 de xineru de 2005 Bandera de Tailandia Pattaya Dura Bandera d'Alemaña Anna Groenefeld 6-3, 3-6, 6-3

Dobles[editar | editar la fonte]

Distinciones[editar | editar la fonte]

Distinción Añu
Gran Cruz de la Real Orde del Méritu Deportivu[14] 2001
Gallardón Añu
Premiu Nacional del Deporte
«Meyor deportista española del añu»[15]
1994

Ver tamién[editar | editar la fonte]

Dizse que caltuvo quiciabes una rellación con Gigi Fernández, yá en 1994. https://elpais.com/diario/1996/09/26/deportes/843688812_850215.html

Referencies[editar | editar la fonte]

Enllaces esternos[editar | editar la fonte]