Obregonia denegrii

De Wikipedia
Obregonia denegrii
Estáu de caltenimientu
En peligru (EN)
En peligru (UICN)[1]
Clasificación científica
Reinu: Plantae
División: Magnoliophyta
Clas: Magnoliopsida
Orde: Caryophyllales
Familia: Cactaceae
Subfamilia: Cactoideae
Tribu: Cacteae
Xéneru: Obregonia
Fric
Especie: O. denegrii
Fric
Distribución
Consultes
Royal Botanic Gardens, Kew Royal Botanic Gardens, Kew
World Flora Online World Flora online
[editar datos en Wikidata]

Obregonia ye un xéneru de la familia Cactaceae que la so única especie ye: Obregonia denegrii, popularmente llamada obregonita. Ye una especie rara que recuerda a un conu de conífera invertíu con un centru llanudu.

Detalle de la flor.
Vista de la planta.
Cactaceaeː Obregonia denegril. Detalle de la planta. Nativa del Méxicu, "Artichoke Cactus" Found at Yale 's Marsh Botanical Garden.

Distribución[editar | editar la fonte]

Ye nativa del valle de Jaumave, nel estáu de Tamaulipas, cerca de Ciudad Victoria, Méxicu, nun área averada de 6,5 quilómetros cuadraos.

Descripción[editar | editar la fonte]

Ye un cactus d'hasta 12 cm de diámetru, aspeutu globular y gran raigañu axonomorfa. Cuerpu compuestu por grandes tubérculos de forma triangular de 5 a 15 mm de llargu, d'aspeutu similar al de fueyes y superpuestos n'espiral. Nun tien costielles. Nes plantes adultes, la base del tubérculu mide ente 2 y 2,5 cm; la cara esterna ye curva y terminada nun cantu agudu, ente que la interna ye plana. Sobre'l ápiz del tubérculu esiste una pequeña areola con 2 a 4 escayos curtios y débiles, proyeutaes escontra l'esterior, de 5 a 15 mm de llargu. Les flores miden unos 3 cm de diámetru, son de color blancu o rosáu y nacen de les areolas de los tubérculos más nuevos, nel centru de la planta. Frutu marrón claro, secu, (indehiscente), de 1,6 a 2,5 cm de llargu. Granes en forma de pera, tuberculaes, negres, de 1 mm de diámetru.

Cultivu[editar | editar la fonte]

Temperatura medio mínima 10 °C. Sol moderáu. Riego normal pel branu, secu pel hibiernu. Bon drenaxe, sustratu caliar. Multiplicar por aciu granes. De crecedera lenta, dacuando inxertar.

Usos[editar | editar la fonte]

Esta especie ye recoyida de manera illegal como planta ornamental y tamién se cultiva llargamente. Recoyer pola población llocal con fines melecinales (utilizaos pa tratar el reumatismu). Contién 3 alcaloides.

Observaciones[editar | editar la fonte]

Dende la década de 1980, ta incluyida nel Apéndiz I del CITES, yá que se-y consideraba en riesgu inminente d'estinción. Na actualidá considérase que les condiciones que llevaron a esta creencia, como'l so altu valor comercial, la coleuta desatamañada y l'esplotación del so hábitat, yá nun esisten. El total d'individuos ente toles sos poblaciones envalórase en dellos millones.[2]

Taxonomía[editar | editar la fonte]

Obregonia denegrii describióse por Fric y espublizóse en Kaktusova Priloha Život v Přírodě Vychaizi v Praze. Strana 29(2): 14. 1925.[3] La especie tipu ye: Dicrocaulon pearsonii N.E. Br.

Etimoloxía

Obregonia: nome xenéricu que foi puestu n'honor d'Álvaro Obregón.

denegrii: epítetu dau n'honor del políticu mexicanu Ramón Denegri.

Sinonimia

Ver tamién[editar | editar la fonte]

Referencies[editar | editar la fonte]

  1. Gómez-Hinostrosa, C. & Guadalupe Martínez, J. 2013. Obregonia denegrii. The IUCN Red List of Threatened Species. Version 2014.3. Downloaded on 28 May 2015.
  2. Lüthy, Jonas M., Exame de los Apéndices de CITAR en nome del Comité de Flora: Apéndiz I-Cactaceae [1], 2001
  3. «Obregonia denegrii». Tropicos.org. Missouri Botanical Garden. Consultáu'l 26 de mayu de 2015.

Bibliografía[editar | editar la fonte]

  1. CONABIO. 2009. Catálogo taxonómico de especies de México. 1. In Capital Nat. Méxicu. CONABIO, Mexico City.

Enllaces esternos[editar | editar la fonte]