Obregonia denegrii
Obregonia denegrii | ||
---|---|---|
Estáu de caltenimientu | ||
En peligru (UICN)[1] | ||
Clasificación científica | ||
Reinu: | Plantae | |
División: | Magnoliophyta | |
Clas: | Magnoliopsida | |
Orde: | Caryophyllales | |
Familia: | Cactaceae | |
Subfamilia: | Cactoideae | |
Tribu: | Cacteae | |
Xéneru: |
Obregonia Fric | |
Especie: |
O. denegrii Fric | |
Distribución | ||
Consultes | ||
Royal Botanic Gardens, Kew | Royal Botanic Gardens, Kew | |
World Flora Online | World Flora online | |
[editar datos en Wikidata] |
Obregonia ye un xéneru de la familia Cactaceae que la so única especie ye: Obregonia denegrii, popularmente llamada obregonita. Ye una especie rara que recuerda a un conu de conífera invertíu con un centru llanudu.
Distribución
[editar | editar la fonte]Ye nativa del valle de Jaumave, nel estáu de Tamaulipas, cerca de Ciudad Victoria, Méxicu, nun área aproximada de 6,5 quilómetros cuadraos.
Descripción
[editar | editar la fonte]Ye un cactus d'hasta 12 cm de diámetru, aspeutu globular y gran raigañu axonomorfa. Cuerpu compuestu por grandes tubérculos de forma triangular de 5 a 15 mm de llargu, d'aspeutu similar al de fueyes y superpuestos n'espiral. Nun tien costielles. Nes plantes adultes, la base del tubérculu mide ente 2 y 2,5 cm; la cara esterna ye curva y terminada nun cantu agudu, ente que la interna ye plana. Sobre'l ápiz del tubérculu esiste una pequeña areola con 2 a 4 escayos curtios y débiles, proyeutaes escontra l'esterior, de 5 a 15 mm de llargu. Les flores miden unos 3 cm de diámetru, son de color blancu o rosáu y nacen de les areolas de los tubérculos más nuevos, nel centru de la planta. Frutu marrón claro, secu, (indehiscente), de 1,6 a 2,5 cm de llargu. Granes en forma de pera, tuberculaes, negres, de 1 mm de diámetru.
Cultivu
[editar | editar la fonte]Temperatura medio mínima 10 °C. Sol moderáu. Riego normal pel branu, secu pel hibiernu. Bon drenaxe, sustratu caliar. Multiplicar por aciu granes. De crecedera lenta, dacuando inxertar.
Usos
[editar | editar la fonte]Esta especie ye recoyida de manera illegal como planta ornamental y tamién se cultiva llargamente. Recoyer pola población llocal con fines melecinales (utilizaos pa tratar el reumatismu). Contién 3 alcaloides.
Observaciones
[editar | editar la fonte]Dende la década de 1980, ta incluyida nel Apéndiz I del CITES, yá que se-y consideraba en riesgu inminente d'estinción. Na actualidá considérase que les condiciones que llevaron a esta creencia, como'l so altu valor comercial, la coleuta desatamañada y l'esplotación del so hábitat, yá nun esisten. El total d'individuos ente toles sos poblaciones envalórase en dellos millones.[2]
Taxonomía
[editar | editar la fonte]Obregonia denegrii describióse por Fric y espublizóse en Kaktusova Priloha Život v Přírodě Vychaizi v Praze. Strana 29(2): 14. 1925.[3] La especie tipu ye: Dicrocaulon pearsonii N.E. Br.
Obregonia: nome xenéricu que foi puestu n'honor d'Álvaro Obregón.
denegrii: epítetu dau n'honor del políticu mexicanu Ramón Denegri.
- Sinonimia
Ver tamién
[editar | editar la fonte]Referencies
[editar | editar la fonte]- ↑ Gómez-Hinostrosa, C. & Guadalupe Martínez, J. 2013. Obregonia denegrii. The IUCN Red List of Threatened Species. Version 2014.3. Downloaded on 28 May 2015.
- ↑ Lüthy, Jonas M., Exame de los Apéndices de CITAR en nome del Comité de Flora: Apéndiz I-Cactaceae [1] Archiváu 2014-10-06 en Wayback Machine, 2001
- ↑ «Obregonia denegrii». Tropicos.org. Missouri Botanical Garden. Consultáu'l 26 de mayu de 2015.
Bibliografía
[editar | editar la fonte]- CONABIO. 2009. Catálogo taxonómico de especies de México. 1. In Capital Nat. Méxicu. CONABIO, Mexico City.
Enllaces esternos
[editar | editar la fonte]Wikispecies tien un artículu sobre Obregonia denegrii. |