Erythrina americana

De Wikipedia
Erythrina americana
Clasificación científica
Reinu: Plantae
División: Magnoliophyta
Clas: Magnoliopsida
Subclas: Rosidae
Orde: Fabales
Familia: Fabaceae
Subfamilia: Faboideae
Tribu: Phaseoleae
Subtribu: Erythrininae
Xéneru: Erythrina
Especie: Erythrina americana
Mill.
Consultes
Royal Botanic Gardens, Kew Royal Botanic Gardens, Kew
World Flora Online World Flora online
[editar datos en Wikidata]

Erythrina americana ye una especie d'árbol perteneciente a la familia Fabaceae.

Inflorescencia
Flores
Vista de la planta

Descripción[editar | editar la fonte]

Ye un árbol pequeñu qu'algama un tamañu de 3 a 6 m d'altor, de cañes espinoses. Les fueyes tán estremaes, son de color verde maciu y tien grupos de flores coloraes allargaes dispuestes en recímanos piramidales. Los frutos son vaines estruyíes, les granes de color coloráu escarlata con una llinia negra.

Distribución y hábitat[editar | editar la fonte]

Orixinariu de Méxicu, comúnmente llamáu Colorín. Planta cultivada en güertos familiares o cortiles, cerca de ríos o terrenes de vega o de cultivos abandonaos, acomuñada al monte tropical caducifoliu y carba xerófilu.

Toxicidá[editar | editar la fonte]

Les partes aérees de les especies del xéneru Erythrina pueden contener alcaloides, tales como la eritralina y la erisodina, que la so ingestión puede suponer un riesgu pa la salú.[1]

Taxonomía[editar | editar la fonte]

Erythrina americana describióse por Philip Miller y espublizóse en The Gardeners Dictionary: . . . eighth edition non. 5. 1768.[2]

Etimoloxía

Erythrina: nome xenéricu que provién del griegu ερυθρóς (erythros) = "coloráu", en referencia a los color coloráu intensu de les flores de delles especies representatives.[3]

americana: epítetu xeográficu qu'alude a la so llocalización n'América.

Sinonimia
  • Corallodendron americanum (Mill.) Kuntze
  • Corallodendron coralloides (DC.) Kuntze
  • Erythrina carnea Aiton
  • Erythrina enneandra DC.
  • Erythrina fulgens Loisel.
  • Erythrina fulgens Lois.[4]

Nome común[editar | editar la fonte]

Pulgu de chomplantle, chocolín, colorín, colorín grande, equimite, gasparito, pemuche, pichoco, piñón espinosu, quimite.

Ver tamién[editar | editar la fonte]

Referencies[editar | editar la fonte]

Enllaces esternos[editar | editar la fonte]