Emilio Sagi

De Wikipedia
Emilio Sagi
Vida
Nacimientu Uviéu1948[1] (75/76 años)
Nacionalidá España
Estudios
Llingües falaes castellanu
inglés
francés
Oficiu direutor d'ópera
Premios
emiliosagi.com
Cambiar los datos en Wikidata

Emilio Sagi (1948Uviéu) ye un direutor d'escena asturianu.

Biografía[editar | editar la fonte]

Nació nel senu d'una familia con una fonda tradición musical. Nieto d'Emilio Sagi Barba y sobrín de Luis Sagi Vela, dambos barítonos de reconocíu prestíu, Emilio Sagi ye l'últimu miembru d'una familia que marcó de dalguna manera la nuesa hestoria non solo de la zarzuela sinón tamién de la ópera.

Doctor en Filoloxía Inglesa pola Universidá d'Uviéu en 1979, foi profesor axuntu interín de Lliteratura Inglesa y Norteamericana na Facultá de Filosofía y Lletres. Nesti periodu realizó diverses publicaciones en dicha universidá ya impartió cursos monográficos sobre Lliteratura Inglesa y Norteamericana y Historia de la Música. Mientres los sos años d'estudiante tamién formó parte del Coru y del Llaboratoriu de Danza Universitariu. En doctorándose, treslladar a la Universidá de Londres pa realizar estudios de Musicoloxía.

En 1980 empecipió nel teatru Campoamor d'Uviéu la so carrera como direutor d'escena con La Traviata, de Verdi; en 1982 debutó en Madrid nel teatru de la Zarzuela con Don Pasquale, de Donizetti, a la que siguieron un bon númberu de producciones d'ópera y zarzuela; en 1985 pasó a formar parte del equipu directivu del Teatru de la Zarzuela, y en 1990 foi nomáu direutor artísticu y sobreintendente de dichu teatru, cargu qu'ostentó hasta 1999. La so versión de la Zarzuela La del manizu de roses foi considerada una gran renovación del xéneru.

Herederu de la gran hestoria qu'escribieron los Sagi na hestoria de la zarzuela, Emilio Sagi viose comprometíu de manera natural y moral col nuesu teatru llíricu. Les sos aiciones na revitalización del xéneru fueron fundamentales y tán teniendo consecuencies na vida actual de la zarzuela. La so esperiencia escénica abarca dende la zarzuela barroca hasta la ópera contemporánea, que dirixó en dalgunos de los más prestixosos teatros y festivales, tanto españoles como estranxeros.

En payares de 2001 empezó la so andadura como direutor artísticu del Teatru Real de Madrid que duró hasta la so sustitución n'agostu de 2005. Sagi foi igualmente direutor del Teatru Arriaga de Bilbao dende xineru de 2008 hasta avientu del añu 2016.

L'entós direutor artísticu del teatru Real foi l'encargáu de lleer el pregón inaugural de les fiestes uvieínes de San Mateo del añu 2004. Emilio Sagi caltién una intensa vinculación cola ciudá d'Uviéu, onde tien casa y onde moren parte de la so familia y los sos amigos d'infancia y mocedá. Desque en 1980 debutó como direutor d'escena na temporada d'ópera del teatru Campoamor, raru foi l'añu en que nun presentó dalguna de les sos producciones na capital asturiana.

Como muestra de reconocencia de los grandes méritos contraíos por esti pernomáu uvieín y l'evidente vinculación cola so ciudá natal, la Xunta de Gobiernu Llocal del Conceyu d'Uviéu, en sesión celebrada'l 3 d'ochobre de 2005, aprobó designar col nome de «Emilio Sagi» a una cai del conceyu.

Premios[editar | editar la fonte]

En marzu de 2001 foi nomáu miembru del Conseyu de les Artes y les Ciencies del Principáu d'Asturies.

En xunu del 2006 recibe'l premiu Llíricu Teatru Campoamor a la meyor direición d'escena pola so producción de “El Barberu de Sevilla” realizada en xineru de 2005 nel Teatru Real.

En mayu de 2010 foi gallardoniáu col premiu al meyor artista español de la prestixosa revista llírica “Ópera Actual”.

Tamién recibió'l premiu de la crítica musical d'Arxentina al meyor espectáculu del añu 2012 pola puesta n'escena de “I Due Figaro” nel Teatru Colón de Buenos Aires.

Obra[editar | editar la fonte]

En siendo nomáu Direutor artísticu del Teatru Arriaga de Bilbao, estrenó Die Feen (Les Faes) de R. Wagner nel Teatru Châtelet De Paris, Samson Et Dalila De C. Saint-Saëns nel Teatru Amazones D'Esquitáivos y The Sound Of Music tamién nel Teatru Châtelet De Paris.

Los sos montaxes na última década fueron:

Temporada 2010-2011[editar | editar la fonte]

Temporada 2011-2012[editar | editar la fonte]

Un proyeutu fallíu hasta'l momentu foi'l montaxe d'un proyeutu pioneru n'España, un musical pa La Rexenta, de Leopoldo Alas "Clarín"; "La Regenta El Musical", con música orixinal de Sigfrido Cecchini que'l so estrenu taba previstu pa xunetu de 2012 nel Teatru Campoamor.

Temporada 2012-2013[editar | editar la fonte]

Temporada 2013-2014[editar | editar la fonte]

Temporada 2014-2015[editar | editar la fonte]

Temporada 2015-2016[editar | editar la fonte]

Temporada 2016-2017[editar | editar la fonte]

Temporada 2017-2018[editar | editar la fonte]

Otros llugares onde dirixó los sos montaxes son que nun fueron mentaos son: Teatru Comunale de Bolonia, La Fenice de Venecia, Teatru alla Scala de Milán, Teatru Odeón, Opera de Dusseldorf, Houston Grand Opera, Teatru Avenida de Buenos Aires, Teatru de la VolksOper y Teatru An der Wien en Viena, Opera de Manaus, Opera de Xinebra, Opera d'Estrasburgu, Opera de Burdeos, Opera de Niza, Teatru Nissei, Teatru Bunka Kaikan y New National Theatre de Tokyo, Teatru Marynski de San Petersburgu, Arts Festival d'Osaka, Festival d'Opera de Hong-Kong, Festival d'Ópera de Ravenna, Teatru de la Maestranza de Sevilla, etc.

Fontes[editar | editar la fonte]

Referencies[editar | editar la fonte]

Enllaces esternos[editar | editar la fonte]