Elytraria imbricata

De Wikipedia
Elytraria imbricata
Clasificación científica
Reinu: Plantae
División: Magnoliophyta
Clas: Magnoliopsida
Subclas: Asteridae
Orde: Lamiales
Familia: Acanthaceae
Subfamilia: Nelsonioideae
Xéneru: Elytraria
Especie: Elytraria imbricata
(Vahl) Pers.
Consultes
Royal Botanic Gardens, Kew Royal Botanic Gardens, Kew
World Flora Online World Flora online
[editar datos en Wikidata]

L'Anisillol o Elytraria imbricata ye una especie de plantes con flores perteneciente a la familia Acanthaceae.

Descripción[editar | editar la fonte]

Son yerbes caulescentes, dacuando acaulescentes, qu'algamen un tamañu d'hasta 0.5 m d'altu; tarmos teretes a subcuadrangulares, glabros a pubérulos xeneralmente en 2 llinies. Fueyes ováu-llanceolaes, 3.5–13 cm de llargu y 2–4.5 cm d'anchu, ápiz agudu, base atenuada y ahusada sobre un peciolu aláu, márxenes undulaos, escasamente pilosas pero los tricomes más trupos nos nervios principales, cistolitos ausentes; pecíolus hasta 2 cm de llargu o ausentes, pilosos. Inflorescencies 1–numberoses espigues axilares y terminales, 5–28 cm de llargu, ramificaes o simples, pedúnculos cubiertos de bráctees ovaes o subulaes, envainadoras, llixeramente aplicaes, bráctees florales oblongues a elíptiques, 4–6 mm de llargu y 1.5–2 mm d'anchu, aristaes nel ápiz y ríxides, bráctees cimeres con 4 ales hialines, flores sésiles, 5–8.5 mm de llargu; sépalos los 5, hasta 4.5 mm de llargu, el posterior elípticu, 1.2 mm d'anchu, bidentáu, los llaterales subulaos, 0.7 mm d'anchu, l'anterior elípticu, 0.7 mm d'anchu, bidentáu, toos tresparentes, pubérulos; corola bilabiada, glabra, lila pálida o azul, tubu cilíndricu, 4–7 mm de llargu, llabiu cimeru 2-lobáu, l'inferior 3-lobado; estames 2, apenes exertos, anteres ditecas. Frutos elípticos, ca 3 mm de llargu y 1 mm d'anchu, glabros; granes sobre funículos papiliformes.[1]

Distribución y hábitat[editar | editar la fonte]

Ye una especie común que s'atopa n'árees alteriaes, na zona pacífica; a una altitú de 10–900 metros; fl dic–feb, may, ago–nov, fr ago–mar, may–jun;[2] dende suroeste de los Estaos Xuníos al oeste de Suramérica.

Propiedaes[editar | editar la fonte]

Esta especie ye d'usu común pa curar la foria. En Michoacán, Nayarit y Yucatán con esti propósitu prepara un cocimientu con tola planta y alminístrase como té, cuantimás a los neños. Utilízase-y nel tratamientu d'alteraciones del aparatu excretor como dolor de reñones, mal d'orín, cistitis, uretritis y pa llimpiar los reñones.

D'igual forma úsase-y n'afecciones del aparatu reproductor como infeiciones vaxinales, hemorraxa nel embaranzu, cólicos menstruales (V. dolor de regla) y de la parturienta (V. partu).

Pa estos carecimientos usa tola planta cola cual prepárase una decocción. Sicasí, pa les picadures d'alacrán aconséyase beber el cocimientu del raigañu, fueyes y tarmos, hasta que termine la sensación d'afuega. Méntase'l so usu nel dolor de vesícula, nervios, fiebre y afecciones gastrointestinales.

Farmacoloxía

L'estractu etanólico de la planta completa presentó actividá antibiótica contra les bacteries Staphylococcus aureus, Bacillus subtilis y Streptococcus faecalis.[3]

Taxonomía[editar | editar la fonte]

Elytraria imbricata describióse por (Vahl) Pers. y espublizóse en Synopsis Plantarum 1: 23. 1805.[1]

Sinonimia
  • Cymburus squamosus (Jacq.) Raf.
  • Dicliptera ramentacea Spreng. ex Nees
  • Elytraria amara Blanco *

Elytraria apargifolia Nees

  • Elytraria caulescens Ledeb.
  • Elytraria fasciculata Kunth
  • Elytraria frondosa Kunth
  • Elytraria microstachya Oerst.
  • Elytraria pachystachya Oerst.
  • Elytraria ramosa Kunth
  • Elytraria scorpioides Schult.
  • Elytraria squamosa (Jacq.) Lindau
  • Elytraria squamosa A. Chev.
  • Elytraria tridentata Vahl
  • Elytraria tridentata var. caulescens Nees
  • Xusticia imbricata Vahl
  • Stachytarpheta squamosa (Jacq.) Vahl
  • Tubiflora pachystachya (Oerst.) Kuntze
  • Tubiflora squamosa (Jacq.) Kuntze
  • Verbena squamosa Jacq.[4]

Ver tamién[editar | editar la fonte]

Referencies[editar | editar la fonte]

  1. 1,0 1,1 «Elytraria imbricata». Tropicos.org. Missouri Botanical Garden. Consultáu'l 4 de marzu de 2014.
  2. Sandino 274, 2125;
  3. En Medicina tradicional maexicana
  4. Elytraria imbricata en PlantList

Bibliografía[editar | editar la fonte]

  1. CONABIO. 2009. Catálogo taxonómico de especies de México. 1. In Capital Nat. Méxicu. CONABIO, Mexico City.
  2. Correa A., M.D., C. Galdames & M. Stapf. 2004. Cat. Pl. Vasc. Panamá 1–599. Smithsonian Tropical Research Institute, Panama.
  3. Correll, D. S. & M. C. Johnston. 1970. Man. Vasc. Pl. Texas i–xv, 1–1881. The University of Texas at Dallas, Richardson.
  4. Daniel, T. F. 1995. Acanthaceae. 4: 1–158. In D.Y. Breedlove (ed.) Fl. Chiapas. California Academy of Sciences, San Francisco.
  5. Durkee, L. H. 1986. Family 200 Acanthaceae. In: W. Burger (ed.), Flora Costaricensis. Fieldiana, Bot., n.s. 18: 1–87.
  6. Forzza, R. C. 2010. Llista de espécies Flora do Brasil http://floradobrasil.jbrj.gov.br/2010. Jardim Botânico do Rio de Janeiro, Rio de Janeiro.
  7. Foster, R. C. 1958. A catalogue of the ferns and flowering plants of Bolivia. Contr. Gray Herb. 184: 1–223. View in Biodiversity Heritage Library
  8. Funk, V. A., P. E. Berry, S. Alexander, T. H. Hollowell & C. L. Kelloff. 2007. Checklist of the Plants of the Guiana Shield (Venezuela: Amazonas, Bolivar, Delta Amacuro; Guyana, Surinam, French Guiana). Contr. U.S. Natl. Herb. 55: 1–584. View in Biodiversity Heritage Library
  9. Gibson, D. N. 1974. Acanthaceae. In: P. C. Standley, L. O. Williams & D. N. Gibson (eds.), Flora of Guatemala. Fieldiana, Bot. 24(10/4): 328–462.
  10. Hokche, O., P. E. Berry & O. Huber. (eds.) 2008. Nuevu Cat. Fl. Vasc. Venezuela 1–860. Fundación Instituto Botánicu de Venezuela, Caracas.