Curtisia

De Wikipedia
Curtisia
Clasificación científica
Reinu: Plantae
Subreinu: Tracheobionta
División: Magnoliophyta
Clas: Magnoliopsida
Subclas: Rosidae
Orde: Cornales
Familia: Cornaceae
Xéneru: Curtisia
Aiton
Especie: Curtisia dentata
(Burm.f.) C.A.Sm.
Consultes
Royal Botanic Gardens, Kew Royal Botanic Gardens, Kew
World Flora Online World Flora online
[editar datos en Wikidata]

Curtisia ye un xéneru monotípicu de plantes con flores perteneciente a la familia Cornaceae. La so única especie: Curtisia dentata, ye una planta nativa d'África.

Vista del árbol
Frutos
Vista del árbol

Descripción[editar | editar la fonte]

Ye un árbol perenne que crez hasta 15 m d'altor, coles fueyes contraries, dentaes de 5 a 11 cm de llargu. Ye darréu reconocible pol fuerte contraste ente la so xamasca escura, brillosa y les sos bagues de color crema blanca. Tien un fuste llimpiu, cola corteza llisa y de color gris o de color canela. Les fueyes tienen puntes y cantos dentaos, y tán dispuestes en pares opuestos. La superficie de la fueya ye de color verde brillante llisu y escuru, ente que los tarmos y cañes tán cubiertes de pelo sedosu acoloratáu. La crecedera bien nueva tamién ye aterciopeláu al tactu y color bronce d'oru. Les diminutes flores son de color crema y aterciopelaes, pero relativamente discretes. L'árbol produz trupos recímanos de bagues pequeñes y blanques. Apaecen xeneralmente pel hibiernu y son de color blancu puru (dacuando tiñida de rosa o colloráu). Permanecen nel árbol mientres enforma tiempu y pueden ser bien decoratives.

Distribución y hábitat[editar | editar la fonte]

Crez nos montes de Sudáfrica y Suazilandia, que van dende'l nivel del mar a 1800 metros d'altitú, dende Cabu Occidental a Limpopo provincia. Nel maduror crez como un árbol altu nes selves, ente que nes fasteres de los montes de yerba y la carba costera sigue siendo pequeñes y tupies.

Propiedaes[editar | editar la fonte]

La corteza ye de gran demanda pa la medicina tradicional, y utilízase pa tratar les dolencies d'estómagu, foria y como un purificador del sangre y afrodisiacu. Namái s'utiliza n'amiestos especiales, yá que agora ye demasiáu escasa pa ser utilizáu na mayoría de los amiestos.[1]

Taxonomía[editar | editar la fonte]

Curtisia dentata foi descritu por (Burm.f.) C.A.Sm. y espublizóse en Journal of the South African Forestry Association 20: 34 50. 1951.[2]

Etimoloxía

Curtisia: nome xenéricu dau n'honor del botánicu William Curtis (1746-1799), fundador de la revista Botanical Magacín.

dentata: epítetu llatín que significa "dentada".

Sinonimia
  • Curtisia fagifolia Salisb.
  • Curtisia faginea Aiton
  • Junghansia faginea (Aiton) J.F.Gmel.
  • Relhamia faginea (Aiton) J.F.Gmel.
  • Sideroxylon dentatum Burm.f.[3][4]

Ver tamién[editar | editar la fonte]

Referencies[editar | editar la fonte]

  1. Curtisia dentata at PlantZAfrica.com
  2. «Curtisia». Tropicos.org. Missouri Botanical Garden. Consultáu'l 6 d'abril de 2013.
  3. «Curtisia». Conservatoriu y Xardín Botánicu de Xinebra: Flora africana. Consultáu'l 5 d'abril de 2013.
  4. Curtisia en PlantList

Bibliografía[editar | editar la fonte]

  1. Gibbs Russell, G. E., W. G. M. Welman, E. Retief, K. L. Immelman, G. Germishuizen, B. J. Pienaar, M. Van Wyk & A. Nicholas. 1987. List of species of southern African plants. Mem. Bot. Surv. S. Africa 2(1–2): 1–152(pt. 1), 1–270(pt. 2).

Enllaces esternos[editar | editar la fonte]

Curtisia dentata en BoDD – Botanical Dermatology Database