Cuphea wrightii

De Wikipedia
Cuphea wrightii
Clasificación científica
Reinu: Plantae
División: Magnoliophyta
Clas: Magnoliopsida
Orde: Myrtales
Familia: Lythraceae
Xéneru: Cuphea
Especie: Cuphea wrightii
A.Gray
Consultes
Royal Botanic Gardens, Kew Royal Botanic Gardens, Kew
World Flora Online World Flora online
[editar datos en Wikidata]

Cuphea wrightii, ye una especie de pequeñu arbustu perteneciente a la familia Lythraceae nativu de Méxicu.

Descripción[editar | editar la fonte]

Son plantes añales herbales, erectas, qu'algamen un tamañu de 10–60 cm d'altu, ramificaes, tarmos y flores con tricomes erectos, ríxidos y moraos. Fueyes sésiles a peciolaes, pecíolus hasta 10 mm de llargu, llámines llargamente ovaes a llanceolaes, 10–30 mm de llargu y 5–15 mm d'anchu, gradualmente amenorgaes a bráctees ovaes na inflorescencia, ápiz agudu, base aguda a arrondada. Inflorescencies racimo foliaos, bracteaos, flores 1–3 por nuedu, pedicelos 1–5 mm de llargu; tubu floral 5–9 mm de llargu, verde o matizáu de moráu, base arrondada a truncada, el pescuezu curtio y angosto cuando en frutu, llobu dosal de la mota 2–3 vegaes más llargu que los otros 5; pétalos 6, moraos, los 2 dosales orbiculares a obovaos, 1–5 mm de llargu, los 4 ventrales más curtios y angostos, oblongos a angostamente obovaos, 0.5–2.5 mm de llargu; estames 11, incluyíos; nectariu linear a angostamente triangular, erecto a oblicuu, ápiz deflexo. Granes 3–6.[1]

Distribución y hábitat[editar | editar la fonte]

Alcuéntrase en fasteres predreses, a les veres de caminos, en pacionales y en montes desabrigaos de pinu-encines; a una altitú de 900–1100 metros dende'l sur d'Estaos Xuníos (Arizona) a Costa Rica.

Propiedaes[editar | editar la fonte]

En Michoacán, utilízase tola planta en cocción pal tratamientu del cáncer, tomada como agua de tiempu. Si prepárase xunto con pericón y otru zacate (sp. n/r) emplegar contra'l catarru.[2]

Taxonomía[editar | editar la fonte]

Cuphea wrightii describióse por Asa Gray y espublizóse en Smithsonian Contributions to Knowledge 5(6): 56. 1853.[1]

Variedaes
  • Cuphea wrightii var. meionandra (Koehne) S.A.Graham Accepted
  • Cuphea wrightii var. venusta (Koehne) S.A.Graham
Sinonimia
  • Cuphea wrightii var. amacera R.C.Foster
  • Cuphea wrightii var. nematopetala Bacig.
  • Parsonsia wrightii (A. Gray) Kearney[3]
var. meionandra (Koehne) S.A.Graham
  • Cuphea meionandra Koehne
var. venusta (Koehne) S.A.Graham
  • Cuphea venusta Koehne

Referencies[editar | editar la fonte]

Bibliografía[editar | editar la fonte]

  1. CONABIO. 2009. Catálogo taxonómico de especies de México. 1. In Capital Nat. Méxicu. CONABIO, Mexico City.
  2. Davidse, G., M. Sousa Sánchez, S. Knapp & F. Chiang Cabrera. 2009. Cucurbitaceae a Polemoniaceae. 4(1): 1–855. In G. Davidse, M. Sousa Sánchez, S. Knapp & F. Chiang Cabrera (eds.) Fl. Mesoamer.. Universidá Nacional Autónoma de Méxicu, Méxicu.
  3. Estrada. 2007. Lythraceae. In: Manual de Plantes de Costa Rica. Vol. 6. B.E. Hammel, M.H. Grayum, C. Herrera & N. Zamora (eds.). Monogr. Syst. Bot. Missouri Bot. Gard. 111: 236–248.
  4. Estrada Ch., A. 1997. La familia Lythraceae (Myrtales) en Costa Rica. Brenesia 47–48: 37–53.
  5. Graham, S. A. 1991. Lythraceae. Fl. Veracruz 66: 1–94.
  6. Graham, S. A. T. 1988. Revision of Cuphea section Heterodon (Lythraceae). Syst. Bot. Monogr. 20: 1–168.
  7. Molina Rosito, A. 1975. Enumeración de las plantas de Honduras. Ceiba 19(1): 1–118.
  8. Shreve, F. & I. L. Wiggins. 1964. Veg. Fl. Sonoran Des. 2 vols. Stanford University Press, Stanford.
  9. Standley, P. C. & L. O. Williams. 1962. Lythraceae. In Standley, P. C. & L. O. Williams (eds.), Flora of Guatemala -- Part VII. Fieldiana, Bot. 24(7/2): 240–260.
  10. Stevens, W. D., C. Ulloa Ulloa, A. Pool & O. M. Montiel Jarquín. 2001. Flora de Nicaragua. Monogr. Syst. Bot. Missouri Bot. Gard. 85: i–xlii,.

Enllaces esternos[editar | editar la fonte]