Coryphaspiza melanotis

De Wikipedia

Les especies d'aves con nome común en llingua asturiana márquense como NOA. En casu contrariu, conséñase'l nome científicu.

Coryphaspiza melanotis
Estáu de caltenimientu
Vulnerable (VU)
Vulnerable (IUCN 3.1)[1]
Clasificación científica
Reinu: Animalia
Filu: Chordata
Clas: Aves
Orde: Passeriformes
Familia: Thraupidae
Xéneru: Coryphaspiza
G.R. Gray, 1840
Especie: C. melanotis
(Temminck, 1822)
Distribución
Sinonimia
Emberizoides melanotis[2]
Consultes
[editar datos en Wikidata]

Coryphaspiza melanotis[2] ye una especie d'ave paseriforme, monotípica del xéneru Coryphaspiza qu'integra la familia Thraupidae,[3] clasificada por dalgunos na familia Emberizidae. Vive n'América del Sur.

Coryphaspiza melanotis; ilustración de 1838.

Descripción[editar | editar la fonte]

En permediu mide 13,5  cm de llargor. El picu ye negru enriba y anaranxáu embaxo. El machu tien el pileu, les zones loreal y auricular y les mexelles, negres; les ceyes, el gargüelu y les partes inferiores son blanques, con dos manches negres a los llaos del pechu; la nuca ye gris, l'envés ye color marrón, con llinies fines escures; les ales son olivacees con mariellu nes primaries; la cola ye llarga y graduada, color negru coles plumes esternes con puntes blanques bien visibles en vuelu. La fema ye más parda, cabeza gris, con ales más verdoses, dafechu marrón nel envés y con menos blancu na cola.[4][5]

Distribución y hábitat[editar | editar la fonte]

Alcuéntrase n'Arxentina, Bolivia, Brasil, Paraguái y Perú. Vive en pacionales húmedos, en praderíes con árboles y arbustos, ente yerbes altes y carbes, alredor de los 1200 m d'altitú.[1]

Estáu de caltenimientu[editar | editar la fonte]

La estensiva perda d'hábitat indica qu'esta especie ta, probablemente, tornando rápido y consecuentemente la IUCN calificar como “vulnerable”.
Los pacionales naturales fayadizos tán siendo rápido destruyíos pola agricultura mecanizada, la pecuaria intensiva, reforestación, camperes invasivos, escesu d'usu de pesticidas y quemaes añales (Stotz et al. 1996, Parker y Willis 1997). Escontra 1993, dos tercios de la rexón de zarráu fueren moderada o seriamente alteriaos (Conservation International 1999), cola mayor destrucción asocediendo dende 1950 (Cavalcanti 1999). Les quemes son el mayor problema nel Beni y el fueu empecipiáu por estancieros de cutiu sale fuera de control. A pesar de que la especie aparenta amosar dalguna tolerancia a les quemaes, la so preferencia por hábitats de camperes altes fai presumir qu'esto seya una significativa amenaza (C. Hesse in litt. 2007). En Paraguái, la reserva privada natural de Llaguna Blanca falló en protexer esta especie, que ta amenazada pola continua conversión de pacionales naturales en camperes exótiques y plantíos d'Eucalyptus (H. del Castillo in litt. 2012).[1]

Comportamientu[editar | editar la fonte]

Ye discretu mientres ta nel suelu o a baxu altor; dacuando posa en locales espuestos, sobremanera na mañana temprana al cantar. Fora de la dómina de cría, forma grupos pequeños que se xunen con otres aves.[5]

Alimentación[editar | editar la fonte]

Aliméntase de granes, frutos ya inseutos. Xeneralmente busca alimentu nel suelu.[4]

Reproducción[editar | editar la fonte]

Constrúi la so nial nel suelu.[4]

Vocalización[editar | editar la fonte]

El llamáu ye un “tsilili” débil, malo d'alcontrar y que se confunde con un inseutu.[5]

Sistemática[editar | editar la fonte]

Descripción orixinal[editar | editar la fonte]

La especie C. melanotis describióse per primer vegada pol naturalista neerlandés Coenraad Jacob Temminck en 1822 sol nome científicu Emberizoides melanotis; llocalidá tipo «Ipanema, São Paulo, Brasil».[6]

Taxonomía[editar | editar la fonte]

Dellos autores o clasificaciones considerar dientro de la familia Emberizidae, pudiendo citar ITIS[7] y IUCN.[1] Sicasí, Clements Checklist 6.8,[3] Zoonoomen[8] y el SACC[9] considerar integrando la familia Thraupidae.
Aspeutos del plumaxe, perfil de la cola, plumaxe xuvenil y cantar suxuren que pue tar rellacionada colos xéneros Embernagra y Emberizoides.[6]

Subespecies[editar | editar la fonte]

Reconócense 2  subespecies[3] cola so correspondiente distribución xeográfica:[6]

Referencies[editar | editar la fonte]

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 BirdLife International (2012) Coryphaspiza melanotis; IUCN (2013) IUCN Red List of Threatened Species, Versión 2013.2. Consultáu'l 8 de mayu de 2014.
  2. 2,0 2,1 Cachilo amazcaráu (Coryphaspiza melanotis) (Temminck, 1822) en Avibase. Consultada'l 8 de mayu de 2014.
  3. 3,0 3,1 3,2 Clements, J. F., T. S. Schulenberg, M. J. Iliff, B.L. Sullivan, C. L. Wood, and D. Roberson. 2013. The eBird/Clements checklist of birds of the world: Version 6.8. Downloaded from http://www.birds.cornell.edu/clementschecklist/download/
  4. 4,0 4,1 4,2 Tico-tico-de mázcara negra; WikiAves.
  5. 5,0 5,1 5,2 Ridgely, Robert, Coryphaspiza melanotis, p. 300, en Gwyne, John, Ridgely, Robert, Tudor, Guy & Argel, Martha, 2010. Aves do Brasil Vol. 1 Pantanal e Cerrado. Editora Horizonte. ISBN 978-85-88031-29-6
  6. 6,0 6,1 6,2 (Coryphaspiza melanotis) en IBC - The Internet Bird Collection. Consultada'l 9 de mayu de 2014.
  7. Coryphaspiza melanotis (Temminck, 1822) en ITIS. Consultada'l 9 de mayu de 2014.
  8. Coryphaspiza melanotis (Temminck, 1822) en Zoonomen.
  9. Excel file of SACC List - Updated 1 de mayu de 2014.

Bibliografía[editar | editar la fonte]

  • Cavalcanti, R. B. 1999. Bird species richness and conservation in the Zarráu region of central Brazil. Studies in Avian Biology 19: 244-249.

  • Conservation International. 1999. Açoes prioritárias para a conservaçao da biodiversidade do Zarráu y Pantanal.

  • Parker, T. A.; Willis, Y. O. 1997. Notes on three tiny grassland flycatchers, with comments on the disappearance of South American fire-diversified savannas. Ornithological Monographs 48: 549-555.
  • Stotz, D. F.; Fitzpatrick, J. W.; Parker, T. A.; Moskovits, D. K. 1996. Neotropical birds: ecology and conservation. University of Chicago Press, Chicago.

Enllaces esternos[editar | editar la fonte]