Corbera de Llobregat

Coordenaes: 41°25′01″N 1°55′53″E / 41.416944444444°N 1.9313888888889°E / 41.416944444444; 1.9313888888889
De Wikipedia
Corbera de Llobregat
flag of Corbera de Llobregat (en) Traducir coat of arms of Corbera de Llobregat (en) Traducir
Alministración
País España
Autonomía Cataluña
ProvinciaBandera de Provincia de Barcelona provincia de Barcelona
Ámbitu funcional territorial Ámbitu Metropolitanu de Barcelona
Contorna Baix Llobregat
Tipu d'entidá conceyu de Cataluña
Alcaldesa de Corbera de Llobregat (es) Traducir Montserrat Febrero Piera
Nome oficial Corbera de Llobregat (ca)[1]
Códigu postal 08757
Xeografía
Coordenaes 41°25′01″N 1°55′53″E / 41.416944444444°N 1.9313888888889°E / 41.416944444444; 1.9313888888889
Corbera de Llobregat alcuéntrase n'España
Corbera de Llobregat
Corbera de Llobregat
Corbera de Llobregat (España)
Superficie 18.4 km²
Altitú 342 m[2]
Llenda con Castellví de Rosanes, Gelida, Cervelló, La Palma de Cervelló, Pallejà, Castellbisbal y Sant Andreu de la Barca
Demografía
Población 15 466 hab. (2023)
- 7449 homes (2019)

- 7373 muyeres (2019)
Porcentaxe 100% de Baix Llobregat
100% de Ámbitu Metropolitanu de Barcelona
0.27% de provincia de Barcelona
0.2% de Cataluña
0.03% de España
Densidá 840,54 hab/km²
Viviendes 25 (1553)
Más información
Estaya horaria UTC+01:00
UTC+02:00
corberadellobregat.cat
Cambiar los datos en Wikidata

Corbera de Llobregat ye un conceyu de la comarca del Baix Llobregat, na provincia de Barcelona, en Cataluña.

Xeografía[editar | editar la fonte]

Corbera de Llobregat ta asitiáu nel marxe derechu del ríu Llobregat y a 342 msnm. El términu municipal estender hasta la cadena septentrional de la sierra del Ordal (el picu del Ordal con 583 msnm, el Puig d'Agulles con 652 msnm.

El términu municipal de Corbera de Llobregat ta arrodiáu de les siguientes poblaciones: Gelida, Castellbisbal, Castellví de Rosanes, Sant Andreu de la Barca, Pallejà, La Palma de Cervelló y Cervelló.

Comunicaciones[editar | editar la fonte]

Una carretera provincial (BV-2421) enllaza Corbera con Gelida y col tramu que dixebra la N-340 de l'autovía B-24, pasando pel conceyu de La Palma de Cervelló. Tamién esisten otros accesos per carretera a Sant Andreu de la Barca y Pallejà, esti postreru al traviés de la Urbanización Fontpineda.

Dispón tamién de serviciu d'autobús qu'enllaza la población con Barcelona cada 15-60 min, dependiedo si son hores punta. Otres llinies comuniquen cola Sant Andreu de la Barca de FGC y la Estación de Molins de Rei de Rodalies. Tamién hai un autobús que fai'l percorríu Corbera - Hospital Comarcal Moises Broggi en Sant Joan Despí.

Historia[editar | editar la fonte]

Corbera Milenaria[editar | editar la fonte]

Ilesia de San Cristóbal de Corbera, sieglu XI

Les primeres referencies a Corbera son del añu 992 en documentos referentes a les llendes del castiellu de Cervelló, anque atopamos los primeros documentos sobre'l castiellu de Corbera nel testamentu de Guillermo de Mediona, propietariu y señor nel añu 1032.

Capiya de San Cristóbal de mediaos del sieglu XI, d'una nave, col ábside semicircular más estrechu y de dómina posterior a la obra orixinal. La cubierta ye fazaña con envigado a doble aguada De la capiya de Santa María Madalena tiense constancia dende l'añu 1295. El monesteriu de Sant Ponç, anque s'atopa asitiáu nel términu municipal de Cervelló, tuvo amestáu sociu-económicamente y parroquialmente a Corbera de Llobregat. Data del sieglu XI.

Sant Ponç de Corbera

Corbera de Llobregat sieglu XIX y XX[editar | editar la fonte]

Mientres el sieglu XIX toes los montes de Corbera de Llobregat yeren cultivaes de viña, cerca de los visos entá güei pueden vese los márxenes de piedra y les barraques de los llabradores.

A finales del sieglu XIX vieno la epidemia de la filoxera y los montes convertir en montes y terrenes desiertos.

Caltiénense los güertos y los semaos nos valles y les masíes. Espolleta la fabricación de cal y apaecen munches fábriques de yelsu, la lleña pa faer trabayar los fornos dexen los montes llimpios.

A finales del sieglu XX abandónense los cultivos y cesa la producción de yelsu, vuelve abondar el monte, pero agora puercu ya intransitable.

Les masías y los sos terrenes convertir n'urbanizaciones.

Nucleos de población[editar | editar la fonte]

Corbera de Llobregat ta formáu por trés nucleos o entidaes de población y trenta y cinco urbanizaciones.

Llista de población por entidaes:

Entidá de la población Habitantes (2009)
Amunt, L'
3.285
Avall, L'
3.749
Corbera de Llobregat
6.809

Nel términu municipal construyéronse numberoses urbanizaciones y xalés que primeramente yeren concebíos como segunda residencia, pero que dada la calidá de vida qu'ufierta'l conceyu, según la so proximidá a la capital de la provincia, cada vez más se converten en primer residencia, lo que fizo posible una importante dinamización de la vida d'esta villa milenaria, tantu dende l'ámbitu cultural como dende'l social.

Una trentena d'urbanizaciones tán partíes por tol términu municipal de Corbera de Llobregat: Nucleu urbanu, Ca n'Armengol, Can Canonge, Can Coll, Can Llopard, Can Lluís, Can Margarit, Can Montmany, Can Moriscot, Can Palet, Can Planes, Can Rigol, El Bonrepòs, El Mirador, Els Herbatges, Els Carsos, Els Guixots, L'Amunt, La Casa Cremada, La Creu de L'Aragall, La Creu de L'Aragall Júnior, La Creu Nova, La Creu Sussalba, La Servera, La Soleia, Cáseslos Pairals, Les Parretes, Mas d'en Puig, Sant Cristòfol, Santa Maria de la Vall y Socies.

Demografía[editar | editar la fonte]

Evolución demográfica de Corbera de Llobregat
19001930196019902006
8821,2011,3974,99612,805
(Fonte: [necesita referencies])
  • Gráficu demográficu de Corbera de Llobregat ente 1717 y 2006

Alministración[editar | editar la fonte]

Conceyu de Corbera de Llobregat
Alcaldes dende les eleiciones de 1979
Llexislatura Nome Partíu
1979-1983 Josep Roig Guim CIU
1983-1987 Salvador Roig Armengol CIU
1987-1991 Enric urgellés i Xancó CIU
1991-1995 Enric Urgellés i Xancó CIU
1995-1999 Pere Alegrí i Navarro PSC
1999-2003 Pere Alegrí i Navarro/Tomàs Assens i Palou/Rosa Boladeras i Serraviñals PSC/CUC/PSC
2003-2007 Rosa Boladeras i Serraviñals PSC
2007-2011 Manel Ripoll Puerta/Josep Canals Molina CIU/ERC
2011-2015 Manel Ripoll Puertes(2011-2013)/Rosa Boladeras i Serraviñals(2013-) CIU/PSC
2015-2019 Montserrat Febreru (2015-)/Rosa Boladeras i Serraviñals(2013-) ERC/PSC
2019-2023 n/d n/d
2023- n/d n/d

Cultura[editar | editar la fonte]

Penya del Corb

Un eventu piqueru por Navidá son les representaciones de El Pessebre Vivent (belén viviente)[1] que tien l'honor de ser el primer preselbe viviente de Cataluña. Les representaciones tienen llugar na Penya del Corb dende'l primer fin de selmana d'avientu hasta'l segundu fin de selmana de xineru.

Deportes[editar | editar la fonte]

En Corbera puede atopase les instalaciones deportives municipales con un pabellón municipal de deportes, campu de fútbol, pista polideportiva cubierta. La coordinación de les instalaciones ta a cargu del patronatu municipal de deportes. Amás, polo que se refier al deporte, puede atopase la societat atlètica, la societat esportiva, el club de fútbol, los equipos de baloncestu, patinaxe artísticu y ḥoquei sobre patinos.

La Societat Esportiva Speleocorb practica la espeleologia por tola zona y tamién dispón d'una seición de monte.

Llugares d'interés[editar | editar la fonte]

Talla gótica de Santa Madalena.
Restos del castiellu de Corbera y Parroquia de Santa Maria.
Ilesia de San Antonio Abá.

La parroquia de Santa María atopar nel cascu antiguu de Corbera Alta, alzar nel mesmu sitiu ónde s'atopaben les ruines del antiguu castiellu de Corbera de Llobregat, destruyíu en 1714, por orde de Felipe V. La construcción de la casa parroquial llevar a cabu en 1950 por Jeroni Martorell i Tarrats (1877-1951) y pa llevala a cabu aprovecháronse los restos de murios y piedres que quedaben de l'antigua fortificación.

La devoción del pueblu de Corbera de Llobregat escontra Santa Madalena ye perantigua. Yá apaez nun documentu de 1295, nel archivu de la catedral de Barcelona. Nésti documentu méntase la fundación d'un altar pa la Santa (non de la capiya que ye posterior) na ilesia de Corbera.

Dientro del edificiu parroquial atópase inda la puerta gótica que daba accesu a la capiya de Santa María Madalena. Los oríxenes d'esta capiya, son inciertos. Atopar documentada a partir de 1305 y sabemos que foi ampliada mientres los sieglos XIV, XV y XVI. A mediaos de sieglu XVIII, l'aumentu de población fixo la construcción d'un nuevu templu, más grande, que ye'l que llegó a los nuesos díes. Edificar ente los años 1748 y 1750. Consta d'una amplia nave ensin ábside, cubierta con vuelta de lunetos y con capiyes a los llaterales. Una d'eses capiyes ye onde s'atopa una bella talla gótica del S. XV de la santa.

Tamién ye destacable un retablu renacentista del Rosario, una bien importante talla románica de la Virxe de la Lleche, y un interesante archivu parroquial.

"La Creu Nova". Les primeres referencies documentales son del 1566; nun se dispón sicasí documentación relativa al añu de la so construcción. Trátase d'unu de los meyores exemplos de cruz gótica de términu de Cataluña. Obra del sieglu XVI, ye posible que orixinariamente tuviera protexida por una cúpula sostenida por cuatro columnes de les cualos caltiénense les bases. Foi restaurada en 1883. Esculpida, la cruz amuesa a Cristu y a la Virxe. Nel capitel ven los Evanxelistes y l'escena de la Visitación.

“Cal Quim de los Duros construyida mientres el sieglu XVI, ye una de les cases antigües de Corbera -esisten munches más nel nucleu urbanu y nes múltiples urbanizaciones-. Les sos parés tán reforzaes con contrafuertes . La so fachada sufrió munchos cambeos, exemplu d'ello ye l'arcu ojival, realizáu mientres el SXX.

"Monestir de Sant Ponç", hai un gran vacíu documental, pero'l primer documentu sobre esti monesteriu féchase'l 10 de setiembre de 1235 y el so datación según "Josep Puig i Cadafalch" el cual, por comparanza del so estilu y téunica de construcción según otros templos, asitiar ente los años 1040 y 1070, pertenez a la Parroquia de Santa María de Corbera, que depende tamién eclesiasticamente; anque alministrativamente, el monesteriu pertenez al términu municipal de Cervelló.

Fiestes[editar | editar la fonte]

  • Fiesta Mayor d'iviernu, celebrada per San Antonio Abá, el 17 de xineru.
  • Fiesta Mayor de branu, celebrada por Santa Madalena, el 22 de xunetu.
  • Atroxu de San Poncio (Aplec de Sant Ponç), celebrada pola parroquia de Santa Madalena de Corbera el segundu Domingu de mayu.

Personaxes pernomaos[editar | editar la fonte]

Referencies[editar | editar la fonte]

  1. Afirmao en: Llista de Conceyos y los sos Códigos por Provincies a 1 de xineru de 2019. Data d'espublización: 8 febreru 2019. Editorial: Institutu Nacional d'Estadística.
  2. URL de la referencia: http://www.idescat.cat/pub/?id=aec&n=925&t=2016.

Enllaces esternos[editar | editar la fonte]