Castellbisbal

Coordenaes: 41°28′36″N 1°58′56″E / 41.476666666667°N 1.9822222222222°E / 41.476666666667; 1.9822222222222
De Wikipedia
Castellbisbal
Alministración
País España
Autonomía Cataluña
ProvinciaBandera de Provincia de Barcelona provincia de Barcelona
Ámbitu funcional territorial Ámbitu Metropolitanu de Barcelona
Contorna Vallés Occidental (es) Traducir
Tipu d'entidá conceyu d'España
Alcaldesa de Castellbisbal (es) Traducir Joan Playà Guirado (es) Traducir
Nome oficial Castellbisbal (ca)[1]
Códigu postal 08755
Xeografía
Coordenaes 41°28′36″N 1°58′56″E / 41.476666666667°N 1.9822222222222°E / 41.476666666667; 1.9822222222222
Castellbisbal alcuéntrase n'España
Castellbisbal
Castellbisbal
Castellbisbal (España)
Superficie 31 km²
Altitú 132 m[2]
Llenda con Abrera, Ullastrell, Rubí, Sant Cugat del Vallès, El Papiol, Pallejà, Corbera de Llobregat, Sant Andreu de la Barca y Martorell
Demografía
Población 12 813 hab. (2023)
- 6238 homes (2019)

- 6152 muyeres (2019)
Porcentaxe 100% de Vallés Occidental (es) Traducir
100% de Ámbitu Metropolitanu de Barcelona
0.22% de provincia de Barcelona
0.17% de Cataluña
0.03% de España
Densidá 413,32 hab/km²
Viviendes 26 (1553)
Más información
Estaya horaria UTC+01:00
castellbisbal.cat
Cambiar los datos en Wikidata

Castellbisbal[3] ye un conceyu y llocalidá de la contorna del Vallés Occidental, asitiáu na provincia de Barcelona, na comunidá autónoma de Cataluña.

El nome de Castellbisbal provién de xuntar dos pallabres catalanes: «Castell» y «Bisbe», qu'en castellán son, castiellu y obispu.

Historia[editar | editar la fonte]

Prehistoria[editar | editar la fonte]

Los habitantes más antiguos de los cualos tiénense pruebes de la so esistencia nel términu qu'agora ocupa Castellbisbal, daten del 2000 e.C. En 1953 producióse un deslizamiento de tierres que dexaron al descubiertu un par de cadarmes y restos de cerámica local cocida en foguera, qu'anguaño s'atopen espuestos nel Muséu de Molins de Rei, conceyu próximu.

Dómina romana[editar | editar la fonte]

Afayáronse dos xacimientos de la dómina romana, unu en rir de Salzes, onde incineraban los cadabres y el segundu nel llanu de la confluencia de rir de Rubí col ríu Llobregat, onde soterraben a los muertos. Aparte, atopamos los restos d'una cantera na urbanización de Comte de Sert, según los trazos de l'antigua Vía Augusta, que bordiaba'l ríu Llobregat, cruciándolo pela Ponte del Diañu.

La Ponte del Diañu foi construyida por un capitán del Imperiu cartaxinés (anque se cree equivocadamente que foi construyíu pol Imperiu romanu), Aníbal Barca (en feniciu Hanni-baal חניבעל, que significa «quien gocia del favor de Baal»[1] y Barqa ברק, «rayu») nel 218 e.C.

Antecedentes:

En 237 e.C. Amílcar, padre de Aníbal, dempués de la 1ª guerra púnica contra Roma na que los primeres perdieron, coló a conquistar Hispania pa restablecer la economía del Imperiu púnicu. Foi asesináu polos rebeldes íberos en 229 e.C.

Asocedió-y el so xenru Asdrúbal que robló en 226 e.C. un tratáu con Roma pol que la península ibérica quedaba estremada pel ríu Segura en dos zones d'influencia. Asina, el norte de dicha frontera pertenecía al Imperiu romanu y la ribera sur pertenecía al Imperiu cartaxinés o púnicu. En 221 e.C. Asdrúbal foi asesináu por un esclavu.

Asocedió-y Aníbal, fíu de Amílcar. En 219 e.C. Roma robló un protectoráu cola ciudá de Sagunto, asitiada en territoriu Cartaxinés. Ante esti fechu, l'Exércitu cartaxinés comandado por Aníbal ataca Sagunto, y la conquista. Roma diz que se rompió'l tratáu robláu en 241 e.C. y entós Cartago declara la guerra a Roma (entamu de la 2ª guerra púnica).

Aníbal estrema al so exércitu faciendo volver a la metá de los homes a tunicia pa protexela de los ataques de la flota romana y la otra metá dirixir escontra Italia, cosa que l'Imperiu romanu nun s'espera.

En 218 e.C. lleguen a la Villa de Martorell y constrúin la Ponte del Diañu, dexando la siguiente inscripción:

"Pelos años de 535 de la fundación de Roma foi construyíu esta almirable ponte pol grande Aníbal, capitán cartaxinés, y fixo alzar l'arcu triunfal qu'entá esiste a la so salida (na parte de Castellbisbal) n'honor del so padre Amílcar".

(Testu estrayíu de los documentos depositaos na biblioteca de l'Abadía de Montserrat).

Tenemos De recordar que Roma foi fundada nel 753 e.C. , polo que 535 años dempués ye'l 218 e.C.

Dómina medieval[editar | editar la fonte]

De la Edá Media llegónos otra fazaña asocedida na Ponte del Diañu de Martorell-Castellbisbal.

Nes socesives guerres ente cristianos y sarracenos, atopamos una acaecida nesta zona nel 795 d. C. Saber por un preceptu de Carlomagno dau en Aquisgrán nesa fecha a favor d'un fiel so, Joan Hispà, que venciera a los sarracenos infieles nel pagus de Barcelona. El testu carolinxu diz lo siguiente:

"Johannes ipse super ereticos sive Sarracenos infideles nostros magnum certame certavit in pagu Barchinonense, ubi superavit eos in locum ubi dicitur ad Ponte, et occedit de jamdictos infideles et cepit de ipsos spolia".

Cuasi un sieglu más tarde, en 898 d. C., inda atopamos que siguen les guerres ente cristianos y sarracenos nesta zona. La fonte ye de dos biógrafos hispanu-musulmanes, Ibn al-Faradi y Ibn al-Abbar, que falen incidentalmente d'una batalla que tuvo llugar esi añu en Bighash (Begues).

Nun se sabe esautamente cuando los condes catalanes conquistaron toa esta zona, anque ente'l testu carolinxu y la fonte biográfica de los sarracenos podemos ver que les guerres duraron más de 100 años. Lo que sí sabemos ye que nel 801 d. C. Luis el Benignu restauró la Diócesis de Barcelona y que pelos años de 950 d. C., los nobles catalanes yá mercaben y vendíen castiellos nesta zona, polo que ye lóxicu pensar que yá los conquistaron, tando sometíos a dicha Diócesis visigótica y non a la de Egara.

Ello fizo que l'obispu de Egara empezara una cruzada pa conquistar dichos castiellos qu'antaño fueron de la so Diócesis, pero'l rei carolinxu torgar.

Nel 985 d. C., el califa al-Mansur crucia estes paraxes y diríxese a Barcelona pa sitiala, sorprendiendo a los cristianos despreveníos, aprovechando los trataos de paz con Córdoba, qu'implicaben, por voluntá califal, la destrucción de les fortificaciones fronterices. El Conde Borrell de Barcelona fixo un llamamientu a tolos estamentos militares de Cataluña por que fueren protexer la ciudá. Los cristianos perdieron la batalla y los sarracenos fixeron munchos prisioneros que se llevaron a Córdoba.

A partir d'estos fechos los cristianos empiecen un procesu de fortificación y afitamientu feudal de la contorna. Asina pos la batalla contra al-Mansur foi un potenciador del fenómenu de la feudalización. Los castiellos que taben habitaos por vicarios, pasen a ser la residencia direuta de los señores feudales. Empieza la primer repoblación.

Remataes les batalles contra los sarracenos, empiecen a haber conflictos entr los distintos señores feudales. Asina pos escontra'l 1041 atopamos que Mir Geribert, señor del Castillo y de la baronía de Eramprunyà, remontar contra'l Conde de Barcelona, Ramón Berenguer el Vell, y se intituló Príncipe de Olerdola. Una sentencia d'un tribunal en 1044 pon fin a la revuelta, faciendo que los siguidores de Mir Geribert empeñoraran los sos dominios de Castellbisbal del Llobregat. A los pocos años Ramón Berenguer pasó a tener estes tierres.

[falta acabar hestoria feudal]

El tercer documentu escritu en catalán dempués del Forum Iudicum y Les Homilíes d'Organyà ye'l Capbreu de les rendes, drets feudals i tributs, pertanyents al Bisbe de Barcelona no Castell Bisbal del Llobregat, data del añu 995 a 1010 d. C. y ta depositáu nel archivu de la Catedral de Barcelona Liber Antiquitatis Ecclesie Cathedralis vol. IV, foliu 69, doc.num. 195. Esti escritu fálanos de les rentes y tributos que teníen de pagar los terratenientes al episcopáu de Barcelona (pites, piernes de carne salao, trigu... y una tercer parte del heriedu que dexaren los difuntos).

Ben Biure (Bon vivir en castellán) yera'l nome del Castillo y por estensión del pueblu hasta la metá del sieglu XII; entontes empezaron a llamalo Castell del Bisbe por ser feudatario de la sede barcelonina, d'onde derivó hasta la dómina actual el nome de Castellbisbal, sacante mientres siete meses de la Guerra Civil, que lu llamaron Fruiters (fruteros en castellán).

En 1051, l'obispu Gilabert de Barcelona ordenó reconstruyir la ilesia parroquial. Darréu, esti templu foi destruyíu por una quema en 1167.

Señores del castiellu:

  • 1045 - El primer señor del castiellu conocíu, yera de la familia de los Castellvell, Guillem Ramón I de Castellvell.
  • 1134 - Ramón de Castellvell.
  • 1137 - Ramón Beremon de Castell-Bisbal (foi'l primera de los Castellbisbal).
  • 1177 - Bernat de Castell-Bisbal. (Pelegrina a tierra santa).
  • 1191 - Albert de Castellvell. (Pelegrina a tierra santa xunto a Bernat). Muerre ensin descendencia.
  • 1210 - Guillem de Castellvell.
  • 1212 - Berenguer de Castell-Bisbal. Con castellbisbalenses reconquisten Mallorca en 1229 d. C.
  • 1271 - Berenguer de Castell-Bisbal.
  • 1275 - Bernat de Castell-Bisbal.
  • 1290 - Bertomeu del Bisbe, Castlá. Robó en Barcelona a un carniceru y otros ciudadanos de la ciudá condal. N'agostu d'esi añu, Barcelona alzar en guerra contra Castell-Bisbal y una vegada tomáu, destrúi'l castiellu y dexar en ruines.
  • 1305 - Berenguer de Castell-Bisbal.
  • 1361 - Dalmau de Castell-Bisbal.
  • 1400 - Obispu de Barcelona. Por deldes, los Castell-Bisbal pierden el Castiellu.
  • 1449 - Joan de Castell-Bisbal. El rei Alfonsu IV d'Aragón, dempués de grandes méritos, restituyir a dichu señor de Castell-Bisbal. Joan de Castell-Bisbal yera'l castlá del castiellu de Sant Angelo de Gayeta de la ciudá de Nápoles por orde espresa de La so Maxestá'l rei.
  • 1454 - Francesch de Castell-Bisbal. Periodu de la guerra de los 10 años. Disputes familiares ente los Castell-Bisbal. Entós Francesch ye acusáu de desertor, criminal... y la corte real catalana quitar de los sos bienes y del castiellu de Ben Biure.
  • 1464 - Arnau de Orcau, Barón de Orcau y señor de Castell-Bisbal, foi'l postreru de los Castell-Bisbal. El rei Pere IV restitúye-y tolos bienes que se-y habíen confiscado al so tíu Francesch.
  • 1473 - El rei Xuan II d'Antequera llibró'l castiellu a la familia Requesens de Soler y mandu construyir l'actual templu de Sant Vicenç de Castellbisbal asitiáu na plaza de la Ilesia. Convertíos los señores del castiellu en nobleza de palaciu, fueron morar a la corte real, alloñar de los señoríos.
  • 1510 - Condesa de Palamós.
  • ¿? - Marqués de Vilafranca y de los Vélez.
  • ¿? - Los Fajardo.
  • ¿? - Los Álvarez de Toledo.
  • ¿? - La Condesa de Sobradiel.
  • ¿? - Vuelve'l Castiellu a propiedá de la Ilesia.
  • - Son espropiaos pol tao tolos bienes del cleru. Desamortizaciones de Mendizábal.

A mitat del sieglu XIX empieza'l "associacionisme", cola creación de l'Associació de Quintes, la Germandat de Sant Isidre, l'Organització Sindical Obrera, la Companyia d'Aigües de ca n'Elies, els cors L'Agrícola i L'Aranya, etc.

Dómina moderna[editar | editar la fonte]

En 1860 el ferrocarril travesaba'l términu y en 1863 treslladóse'l campusantu de la plaza a la propiedá de Can Margarit.

Dende 1900 hasta l'actualidá, pueden estremase seis époques estremaes:

  1. Hasta 1918 había una gran capacidá d'organización. Construyéronse la estación y la carretera, créase la compañía del gas, ponen l'agua corriente y l'allumáu llétricu, fundan el club de fútbol, púnxose'l primer teléfonu y proyeuten el pueblu hasta 1960. Esta dómina acaba cola epidemia de la gripe y a la fin de la guerra europea.
  2. De 1919 a 1936 opérase un cambéu nel cultivu de la viña. Llántense campos de frutales nel secanu y güertos nel regadío, empecípiase'l repartu de vinu en garrafes y lleven al mercáu los sos productos.
  3. De 1936 a 1939 sufrióse la Guerra Civil y muerren 31 habitantes.
  4. De 1939 a 1950, los años marquen una llarga y esfamiada posguerra, cola perda d'asociaciones y costumes que nun se recuperarán.
  5. De 1951 a 1962, vuelve ser el pueblu llabrador que la guerra atayara, y tomen conciencia de que col so oficiu tradicional ye difícil vivir. En 1962, dempués d'unos llenes, una gran nevada y les intenses xelaes, empieza'l fin de la campesinado, abandonando les tierres pa dedicase al comerciu agrícola y repartida a casa de vinu y aceite. La construcción de polígonos industriales y la siguida construcción de fábriques tresforma la población n'eminentemente industrial.

El 5 d'avientu de 1903, el señor de Can Corominas, el Dr. Rafael Bufill Fors, xunto a la so esposa, Doña Dionisia Canadell Paricio, roblaron un alcuerdu col Conceyu de la Villa de Castellbisbal y cola Compañía de los Ferrocarriles de Madrid a Zaragoza y a Alicante, pol cual los primeres dexaben un terrén de 25 000 metros cuadraos a dicha Compañía de Ferrocarriles, según la cantidá de 10 000 pesetes, pa la construcción d'una Estación de Ferrocarril y una vía y andén pa mercancíes, y el Conceyu de Castellbisbal tenía de donar, coles mesmes, la cantidá de 10 000 pesetes pa la construcción de diches infraestructures.

Les obres teníen de tar remataes en menos d'un añu, como asina foi. Darréu, dicha familia dexó los terrenes pa la construcción d'una carretera, al traviés de la Heredá, que tenía de comunicar la Villa de Castellbisbal cola so estación, que quedaba (y sigue quedando) a 2 quilómetros de distancia. Aparte, tamién financiaron la llegada de l'agua, la lletricidá y el teléfonu a dicha estación de ferrocarril.

Nel 25 aniversariu d'esta efeméride, el Conceyu de Castellbisbal agasayó a los consortes con una placa que diz asina:

"A los Beneméritos Patricios Dr. Rafael Bufill Fors y Dionisia Canadell de Bufill, en memoria de la fundación de la Estación, Carreteres, lletricidá y teléfonu, nel XXV. aniversariu de la inauguración de la Estación. MAYU de MCMXXVIII. La Villa de Castellbisbal Estimosa"

Fiestes llocales[editar | editar la fonte]

Castellbisbal celebra dos fiestes llocales:

  • El 22 de xineru: dedicada al patrón de la población, San Vicente. Esta fiesta enmarca tolos actos y actuaciones que s'entamen mientres la Fiesta Mayor d'Iviernu.
  • El 20 d'agostu; pa conmemorar la llegada de l'agua y la lluz al pueblu l'añu 1911. Celébrase la Fiesta Mayor de Branu; mientres cinco o seis díes entemecen los actos festivos tradicionales y culturales con otros más innovadores y modernos.

Principales entidaes del pueblu[editar | editar la fonte]

  • Agrupació de Cuques de Castellbisbal
  • Amics de Sant Antoni Abat
  • La Casa d'Andalucía
  • Esplai Gatzara
  • Potarrojos de Castellbisbal
  • Club Patí Castellbisbal
  • Club Bàsquet Castellbisbal
  • Xunió esportiva Castellbisbal
  • Fútbol Sala Castellbisbal
  • Colla gegantera de Castellbisbal
  • Potafocs de Castellbisbal

Evolución demográfica[editar | editar la fonte]

Dau la cercanía cola capital, Barcelona, y el gran aumentu de los precios de les viviendes, Castellbisbal aumentó enforma de población en pocos años. Castellbisbal tien un total de 12.223 habitantes, de los cualos 6.278 son homes y 5.945 muyeres según datos del INE 2010. En 2009 tenía 11.977 habitantes.

Nucleos de población[editar | editar la fonte]

Castellbisbal ta formáu por dieciocho nucleos o entidaes de población.

Llista de población por entidaes:

Entidá de población Habitantes (2009)
Área Industrial del Llobregat
0
Can Costa
987
Can Nicolau de Dalt
49
Can Santeugini
1.137
Casetes de Ca n'Oliveró, les
17
Castellbisbal
7.805
Colonia del Carmen
20
Conde de Sert
1.199
Costablanca
367
Polígonu Industrial Ca n'Esteper
0
Polígonu Industrial Can Cases del Riu
0
Polígonu Industrial Castellbisbal Sur
0
Polígonu Industrial Conde de Sert
19
56
Polígonos Industriales de Can Galí y els Ferrers
0
Polígonos Industriales de Santa Rita y Agripina
0
Santa Rita
56
Santa Teresita
265
Fonte: Municat

Evolución demográfica[editar | editar la fonte]

Evolución demográfica de Castellbisbal
199819992000200120022003200420052006
6,7027,2697,8878,6969,3449,79110,35210,84211,272
(Fonte: [necesita referencies])
  • Gráficu demográficu de Castellbisbal ente 1790 y 2005

1717-1981: población de fechu; 1990- : población de derechu

Alministración[editar | editar la fonte]

Alcaldes dende les eleiciones de 1979
Llexislatura Nome Partíu
1979-1983 Pere Cañadell i Rabella Candidatura Independent de Castellbisbal - Mayoría
1983-1987 Antoni Duran i Rabella PSC - Mayoría Absoluta
1987-1991 Antoni Duran i Rabella PSC - Mayoría Absoluta
1991-1995 Joan Playà Guirado Alternativa per Castellbisbal - Coalición con CiU
1995-1999 Joan Playà Guirado Alternativa per Castellbisbal - Coalición con IC
1999-2003 Joan Playà Guirado Alternativa per Castellbisbal - Mayoría Absoluta
2003-2007 Joan Playà Guirado Alternativa per Castellbisbal - Mayoría Absoluta
2007-2011 Maria Dolors Conde Domínguez PSC-PM - Coalición con TXC y ERC
2011-2015 Conxi Llurba Convergència i Unió - Coalición con PSC
2015-2019 Joan Playà Guirado Alternativa per Castellbisbal,- Coalición con ERC
2019-2023 n/d n/d
2023- n/d n/d

Referencies[editar | editar la fonte]

  1. Afirmao en: Llista de Conceyos y los sos Códigos por Provincies a 1 de xineru de 2019. Data d'espublización: 8 febreru 2019. Editorial: Institutu Nacional d'Estadística.
  2. URL de la referencia: http://www.idescat.cat/pub/?id=aec&n=925&t=2016.
  3. Topónimu en castellán según: Celdrán Gomáriz, Pancracio: Diccionario de topónimos españoles y sus gentilicios. Espasa Calpe, 2002. ISBN 84-670-0146-1

Enllaces esternos[editar | editar la fonte]