Gelida

Coordenaes: 41°26′27″N 1°51′53″E / 41.4409°N 1.8647°E / 41.4409; 1.8647
De Wikipedia
Gelida
flag of Gelida (en) Traducir Q20106695 Traducir
Alministración
País España
Autonomía Cataluña
ProvinciaBandera de Provincia de Barcelona provincia de Barcelona
Contorna Altu Penedès
Tipu d'entidá conceyu de Cataluña
Alcalde de Gelida (es) Traducir Lluís Miquel Valls Comas
Nome oficial Gelida (ca)[1]
Códigu postal 08790
Xeografía
Coordenaes 41°26′27″N 1°51′53″E / 41.4409°N 1.8647°E / 41.4409; 1.8647
Gelida alcuéntrase n'España
Gelida
Gelida
Gelida (España)
Superficie 26.7 km²
Altitú 196 m[2]
Llenda con
Demografía
Población 7953 hab. (2023)
- 3778 homes (2019)

- 3755 muyeres (2019)
Porcentaxe 100% de Altu Penedès
0.14% de provincia de Barcelona
0.1% de Cataluña
0.02% de España
Densidá 297,87 hab/km²
Viviendes 44 (1553)
Más información
Estaya horaria UTC+01:00
gelida.cat
Cambiar los datos en Wikidata

Gelida ye un conceyu de la provincia de Barcelona (Cataluña, España), allugáu na llende oriental de la contorna barcelonesa del Alto Penedés. Llenda al norte con Sant Llorenç d'Hortons y Sant Esteve Sesrovires, al nordeste con Castellví de Rosanes, al este con Corbera de Llobregat, al sureste con Cervelló, al sur y suroeste con Subirats, y con Sant Sadurní d'Anoia nuna pequeña franxa al oeste. La capital de la so contorna ye Vilafranca del Penedès.

Xeografía[editar | editar la fonte]

Llocalización de Gelida nel Altu Penedés

El términu municipal ocupa principalmente una área montascosa allugada nel estremu norte de la sierra del Ordal, que baxa escontra'l norte pa formar el valle inferior del ríu Anoia antes de desaguar nel ríu Llobregat. La vexetación na zona montascosa ye la mesma de la sierra prelitoral catalana, principalmente monte de pinu con sotobosque arbustivo mediterraneu. La zona de valle foi aprovechada pal cultivu, principalmente d'uva cola que s'ellaboren vinos y caves de la Denominación d'Orixe Penedès.

El so allugamientu nuna fastera ye la causa de la so gran variación n'altor sobre'l nivel del mar: el puntu más baxu habitáu del conceyu atopar a 86 metros, na estación de ferrocarril. El puntu mediu del nucleu principal (Gelida) son los 199 metros de la plaza de la Ilesia, y el máximu dientro de pobláu dar nel castiellu (290 msnm) y l'urbanización de Martivell (275 msnm). L'altor máximu del conceyu rexistrar nel Puig de les Agulles, de 652 metros.

El mentáu ríu Anoia traviesa'l términu de suroeste a nordeste, apurriendo un suministru d'agua constante tantu pa consumu urbanu como agrícola. Dientro del mesmu términu esisten numberoses riegues que desagüen nel mesmu, según gran cantidá de fontes d'agua potable. El clima ye típicamente mediterraneu, con temperatures añales medies de 16 graos centígrados y una precipitación media de 550 llitros / metru cuadráu añales.

Economía[editar | editar la fonte]

La vida económica del conceyu presenta interesaos contrastes. L'actividá agrícola sigue tando presente, con cerca de 450 hectárees de tierra cultivada. Más de la metá dedicar a la vide, mientres el restu emplegar n'olivares, cebera, y diversos árboles frutales y hortolices. Tien tamién una cierta presencia industrial, centrada de forma apreciable na empresa papelera Porcozón Cases, allugada nel marxe derechu del ríu y que da emplegu a unes 300 persones. Cerca atópase tamién un polígonu industrial, d'antiguo ocupáu por otra papelera, La Gelidense, y que a partir de los años 1980 foi acoyendo a diverses industries movíes dende otres árees industriales de la provincia. Nel añu 2002 el conceyu intentó declarar un nuevu polígonu industrial en Can Juncoses, una zona tradicionalmente de cultivu agrícola. Entamóse un fuerte movimientu vecinal de protesta, y el proyeutu foi abandonáu temporalmente'l mesmu añu. En setiembre del 2006, la recalificación necesaria entá ta en vía xudicial.

El principal motor económicu del conceyu, sicasí, ye'l sector servicios. Una parte importante de la población trabaya fora del términu municipal, principalmente en Barcelona y Martorell. Amás, dende entamos del sieglu XX Gelida foi un pueblu de veranéu tradicional de la burguesía barcelonesa. Güei día entá se caltién parte d'esa condición de segunda residencia, y la población amóntase notablemente nos periodos vacacionales.

Llugares d'interés[editar | editar la fonte]

Entrada principal de la cortil del castiellu de Gelida

Fiestes y mercado[editar | editar la fonte]

  • Mercado Selmanal cada llunes.
  • Xineru, 25: Diada de San Pau nel castiellu.
  • Pascua, domingu: Cantada de caramellas.
  • Pascua florida, llunes: Fiesta de la Virxe de la Salú, tradicional "el pa i l'empenta".
  • Xunu, mediaos: Fiesta Mayor del Puig y la Valenciana.
  • Julio-Agostu: verbenes de cais y barrios.
  • Agostu, el primer llunes dempués de San Roque: Fiesta Mayor.
  • Avientu, 13: Fiesta de Santa Lucía, repartu de la escudella y Feria de Santa Lucía (productos artesanales).

Alministración[editar | editar la fonte]

Alcaldes dende les eleiciones de 1979
Llexislatura Nome Partíu
1979-1983 Rafael Ribé i Coma / Martí Coma i Rovira Entesa de Gelida
1983-1987 Pere Parera i Cartró / Ramón Ferrando i Cid CiU
1987-1991 Ramón Ferrando i Cid CiU
1991-1995 Joan Rosselló / Pere Parera PSC / CiU
1995-1999 Joan Rosselló PSC
1999-2003 Lluís Valls Comes PSC
2003-2007 Miquel Carrillo / Francesc Rossell ERC / CiU
2007-2011 Lluís Valls Comes PSC
2011-2015 Lluís Valls Comes PSC / ICV
2015-2019 Lluís Valls Comes PSC / ICV
2019-2023 n/d n/d
2023- n/d n/d

Referencies[editar | editar la fonte]

  1. Afirmao en: Llista de Conceyos y los sos Códigos por Provincies a 1 de xineru de 2019. Data d'espublización: 8 febreru 2019. Editorial: Institutu Nacional d'Estadística.
  2. URL de la referencia: http://www.idescat.cat/pub/?id=aec&n=925&t=2016.

Enllaces esternos[editar | editar la fonte]