Concepción Acevedo de la Llata

De Wikipedia
Concepción Acevedo de la Llata
Vida
Nacimientu Santiago de Querétaro1891
Nacionalidá Bandera de Méxicu Méxicu
Muerte Ciudá de Méxicu30 d'agostu de 1979[1] (87/88 años)
Causa de la muerte enfermedad pulmonar (es) Traducir
Oficiu relixosa cristiana
Seudónimos La Madre Conchita
Cambiar los datos en Wikidata

Concepción Acevedo de la Llata, conocida tamién como La Madre Conchita (1891Santiago de Querétaro – 30 d'agostu de 1979Ciudá de Méxicu) foi una monxa católica mexicana, de la Orde de les Capuchines Sacramentarias, quien foi acusada y condergada ensin pruebes reales, como instigadora y autora intelectual del asesinatu d'Álvaro Obregón.

Biografía[editar | editar la fonte]

Dende los 17 años dedicar a la vida relixosa, ingresando a los 19 años a la Orde de les Capuchines Sacramentarias. A partir de 1924, foi superiora del conventu Fíes de María.

Tres la implementación de la Llei Calles pol presidente de Méxicu Plutarco Elías Calles en 1924, afitando penes nel Códigu Civil por violación en materia a cultos y enseñances, Concepción Acevedo y les sos subordinaes son denunciaes por violar esti códigu. De resultes, sufren una persecución que les lleva a camudar de casa de manera constante mientres dos años.

A principios de 1928, allega de manera regular a les xuntes a favor del movimientu Cristero y contra les recién reformes del gobiernu. Nestes xuntes, conoz a José de León Toral y anque de primeres sábese que les conversaciones llindar a temes de índole relixosa, nuna d'estes plátiques lleguen a la conclusión que pa solucionar los problemes relixosos del país tienen de morrer el xeneral Calles, Álvaro Obregón según el Patriarca Pérez.

Concepción Acevedo dixo nun recordar dicha plática, una y bones ella falaba de munches temes cola xente que lo diba a consultar, sicasí inventaron pruebes que fueron presentaes pa ser acusada como instigadora y autora intelectual del asesinatu d'Álvaro Obregón.

Álvaro Obregón ye asesináu por José de León Toral el 17 de xunetu de 1928 nel restorán "La Bombilla" -anguaño Parque de la Bombilla- y el día 18 de xunetu d'esi mesmu añu, Concepción Acevedo ye aprehendida y torturada. A pesar de que'l so abogáu defensor, el Lic. Fernando Ortega Guzmán, comprueba la so inocencia, el 6 de payares ye declarada culpable nun xuiciu irregular (el fallu foi emitíu por coacción de diputaos obregonistas) y condergada a prisión por 20 años, treslladándola a les Islles Maríes el 14 de mayu de 1929.

El 29 de mayu de 1932 torna a la Ciudá de Méxicu, y contrái matrimoniu con Carlos Castro Balda pa cuntar con proteición mientres la so prisión nes Islles Maríes. El 20 d'ochobre de 1934 efectúase la boda civil nes Islles Maríes, ye lliberada en 1940.

Una vegada en llibertá dedicar a viaxar per tola República Mexicana dando conferencies alrodiu de relixón, les sos vivencies, la persecución relixosa, la so aprehensión, destierru y la so lliberación. Tamién fai mención de como quixeron arreyala col Movimientu Cristero.

Tres el so regresu a la Ciudá de Méxicu xunir a la Sociedá Civil Luz Fernández Semallera en sofitu a neños otomíes.

Yá en Méxicu'l so maríu Castro Balda atopar con que naide quería da-y trabayu yá que había un boicó nel so contra y p'evitar represalies del gobierno naide quixo comprometese.

Un día presentóse'l Sr. Isaac Araiza, xefe de redaición de la revista “Güei”, contrató a Conchita por qu'escribiera una serie d'artículos sobre temes de la so vida. El compromisu foi escribir un artículu selmanal d'ocho cuartilla que foi bien recibíu. La madre Conchita redactaba y Carlos Castro Balda trescribía, y pagábenlos $75.00 selmanales.

Asina vivieron hasta que la señora Margot Valdés Peza esposa de Edward G. Bush, alministrador de LAMSA (Llinies Aérees Mexicanes S.A.), propunxo a Carlos la posibilidá de trabayar na empresa, asina lo fixo por seis años. Depués trabayó en TAMSA "Tubos d'Aceru de Méxicu" so les órdenes de Bruno Pagliai.

En 1952 ante notario constituyeron la sociedá civil "Luz Fernández Semallera de Icaza A.C." que'l so presidente foi Carlos Castro Balda, el fin de l'asociación yera: empobinar y alzar a los indíxenes Otomíes del mezquital no moral, social y económicu.

Construyeron un internáu pa neños otomíes, una ponte, un camín pa entroncar a la carretera Méxicu - Laredo. Pa tou esto influyó la Madre Conchita, yá que personalmente allegó a Margarita Rodríguez Aguilar, secretaria particular de la esposa del presidente de la república Adolfo Ruiz Cortines.

Darréu foi-yos donáu un automóvil pa tresportar a la madres qu'asistíen a los neños otomíes nel internáu y colexu.

Llogró tamién un subsidiu mensual del Monte de Piedá de mil peso.

En 1965, en Madrid, de Gráfiques Marciegas, S.A. salió a la lluz, como edición privada, un llibru de 638 páxines tituláu; “Una Mártir de Méxicu”, por Concepción Acevedo de la Llata. Pensara titulalo a cencielles "Memories" pero a suxerencia del Papa Juan XXIII camudóse-y el títulu. La editorial Conteníu, S.A. publicó tres ediciones (1972,1974 y 1979). En 1983, Ediciones Océano de Barcelona España publicó una nueva edición.

Dio delles entrevistes a los medios, la primera foi con Jacobo Zabludovsky en 1970, en 1978 cola periodista Cristina Ochoa pa la revista “Siempres”.

En 1971, el 29 d'ochobre, estrenóse la obra de teatru "El Xuiciu" nel teatru Orientación del Centru Cultural del Monte llegando a les 100 representaciones, orixinal de Vicente Lleñeru basada nel xuiciu realizáu a León Toral y la Madre Conchita en 1928.

Nos sos últimos años de vida, retoma la promoción de la so relixón y dedícase a dar entrevistes y rellatar públicamente la so versión de los fechos vivíos en 1928 sobremanera pola insistencia de distintos reporteros que la buscaben.

Fallecimientu[editar | editar la fonte]

Muerre na Ciudá de Méxicu en 1978, a los 87 años, por causa de crisis broncorespiratoria.

Foi-y dexáu ser amortayada col so hábitu de monxa per permisu del Papa Pablo VI.

Llibros publicaos[editar | editar la fonte]

  • (1957) Obregón; memories inédites de la Madre Conchita. Méxicu: Llibro Mex, páx. 230.
  • (1962) Memories de la madre Conchita. Méxicu: Llibro Mex, páx. 316.
  • (1965) Una mártir de Méxicu (la madre Conchita). Madrid: Marsiega, páx. 638.
  • (1974) Yo, la madre Conchita. Méxicu: Editorial Conteníu, páx. 207.

Referencies[editar | editar la fonte]

Bibliografía[editar | editar la fonte]

Enllaces esternos[editar | editar la fonte]

Ver tamién[editar | editar la fonte]