Clematis orientalis

De Wikipedia
Clematis orientalis
Clasificación científica
Reinu: Plantae
División: Magnoliophyta
Clas: Magnoliopsida
Orde: Ranunculales
Familia: Ranunculaceae
Subfamilia: Ranunculoideae
Tribu: Anemoneae
Xéneru: Clematis
Especie: C. orientalis
L.
Consultes
Royal Botanic Gardens, Kew Royal Botanic Gardens, Kew
World Flora Online World Flora online
[editar datos en Wikidata]

Clematis orientalis, ye una especie de liana perteneciente a la familia de les ranunculacees.

Detalle de les flores
Detalle

Descripción[editar | editar la fonte]

Ye una planta robusta trepadora con tarmos maderizos, siquier inferiormente, sarmentosos, macizos. Fueyes opuestes, 1(2)-pinnatisectas; segmentos peciolaos, oblongos, lobulaos (con lóbulos acuminaos) o dentaos, glaucos. Flores en visos bíparas terminales o axilares, largamente pedunculaes (pedúnculos 8-11 cm). Periantu formáu por 4 pieces de 20-25 mm, obtuses, provistes d'un mucrón subapical, marielles, subtomentosas nel cantu y pubérulas na cara interna. Anteres 3-4 mm; filamentos 7-8 mm, ciliaos. Receptáculu pubescente. Aquenios pubescentes, enllargaos nun estilu acrescente, plumosu, d'hasta 5 cm.[1]

Distribución[editar | editar la fonte]

Alcuéntrase en murios, sebes vives, sobre fasteres cascayoses. Nel sur de Rusia, islles del Exéu y Asia Occidental. Na Península Ibérica, solo n'Albarracín y la so contorna, onde ta naturalizada.

Taxonomía[editar | editar la fonte]

Clematis orientalis describióse por Carlos Linneo y espublizóse en Species Plantarum 1: 543–544. 1753.[2]

Etimoloxía

Clematis: nome xenéricu que provién del griegu klɛmətis.[3] (klématis) "planta qu'engata".

orientalis: epítetu llatín que significa "d'oriente".[4]

Citoloxía

El númberu de cromosomes ye: 2n = 16*, 32*.[5]

Sinonimia
  • Clematis albida Klotzsch
  • Clematis aurea A.Nelson & J.F.Macbr.
  • Clematis baltistanica Qureshi & Chaudhri
  • Clematis dahurica DC.
  • Clematis flava (Moench) DC.
  • Clematis glauca Claus
  • Clematis globosa Royle
  • Clematis graveolens Hook.
  • Clematis hysudrica Munro ex Hook.f. & Thomson
  • Clematis longicaudata Ledeb.
  • Clematis orveniae Harvey & Sonder
  • Clematis tenuifolia Royle
  • Clematitis flava Moench
  • Viticella orientalis (L.) W.A. Weber[6]
var. orientalis
  • Meclatis orientalis (L.) Spach[7]
subsp. wightiana (Wall.) H.Perrier
  • Clematis wightiana Wall.[8]

Ver tamién[editar | editar la fonte]

Referencies[editar | editar la fonte]

  1. Clematis orientalis en Flora Vascular
  2. Clematis orientalis en Trópicos
  3. (1995) Sunset Western Garden Book, páx. 606–7.
  4. N'Epítetos Botánicos
  5. Númberos cromossómicos para a flora portuguesa, 104-115. Queirós, M. Bol. Soc. Brot. ser. 2 64: 135-142 (1991).
  6. Clematis orientalis en PlantList
  7. var. orientalis en PlantList
  8. var. wightiana en PlantList

Bibliografía[editar | editar la fonte]

  • Flora of China Editorial Committee. 2001. Fl. China 6: 1–512. Science Press & Missouri Botanical Garden Press, Beijing & St. Louis.
  • Nasir, E. & S. I. Ali (eds). 1980-2005. Fl. Pakistan Univ. of Karachi, Karachi.
  • Schatz, G. Y., S. Andriambololonera, Andrianarivelo, M. W. Callmander, Faranirina, P. P. Lowry, P. B. Phillipson, Rabarimanarivo, J. I. Raharilala, Rajaonary, Rakotonirina, R. H. Ramananjanahary, B. Ramandimbisoa, A. Randrianasolo, N Ravololomanana, Z. S. Rogers, C. M. Taylor & G. A. Wahlert. 2011. Catalogue of the Vascular Plants of Madagascar. Monogr. Syst. Bot. Missouri Bot. Gard. 0(0): 0–0.

Enllaces esternos[editar | editar la fonte]