Circuitu Paul Ricard

Coordenaes: 43°15′02″N 5°47′30″E / 43.250555555556°N 5.7916666666667°E / 43.250555555556; 5.7916666666667
De Wikipedia
Circuitu Paul Ricard
Autódromu
Llocalización
PaísBandera de Francia Francia
Organización territorial Francia metropolitana
RexónBandera de Provenza-Alpes-Costa Azul Provenza-Alpes-Costa Azul
Departamentu Var
Distritu distrito de Toulon (es) Traducir
Cantón Cantón de Le Beausset (es) Traducir
Comuña Le Castellet
Coordenaes 43°15′02″N 5°47′30″E / 43.250555555556°N 5.7916666666667°E / 43.250555555556; 5.7916666666667
Circuitu Paul Ricard alcuéntrase en Francia
Circuitu Paul Ricard
Circuitu Paul Ricard
Circuitu Paul Ricard (Francia)
Historia y usu
Gran Premiu de Francia
Orixe del nome Paul Ricard
Llargor 5842 m
Web oficial
Cambiar los datos en Wikidata

Paul Ricard ye un autódromu asitiáu en Le Castellet, rexón de Provenza-Alpes-Costa Azul, Francia. Mientres años foi consideráu'l circuitu más seguru de la so dómina. El circuitu tenía trés posibles trazaos, un aeropuertu y una zona industrial. La zona más prominente del trazáu ye la recta Mistral, de más de quilómetru y mediu de llargor, que va siguida de la curva abierta Signes.

Paul Ricard foi sede de numberoses ediciones del Gran Premiu de Francia de Fórmula 1 dende 1971 hasta 1990, y del Gran Premiu de Francia de Motociclismu del Campeonatu Mundial de Motociclismu dende 1973 hasta 1999. Tamién allugó dende 1978 hasta 1999 el Bol d'Or, una carrera clásica del Campeonatu Mundial de Motociclismu de Resistencia, el Campeonatu Mundial de Superbikes en 1989, cuatro feches del BPR Global GT Series na década de 1990 y el Campeonatu de la FIA de Sport Prototipos en 1998.

Más apocayá, el Campeonatu FIA GT visitó Paul Ricard en 2006 y 2009 y 2010, y Le Mans Series apostó en 2010 una carrera de 8 hores. Amás, Paul Ricard ye sede de munches de les pruebes d'iviernu d'equipos de Fórmula 1, y ye pista de pruebes oficial de delles categoríes europees y mundiales, tales como la GP2 Series, la World Series by Renault, el Campeonatu FIA GT y la Le Mans Series.

Historia[editar | editar la fonte]

Recibe'l nome del so creador, el magnate de les bébores que vivía na comunidá cercana de Signes. Foi construyíu nel añu 1969 ya inauguráu en 1970 con una carrera de coches de motores de 2.0 llitros ganada por Brian Redman. Al siguiente añu foi escenariu de les 24 Hores de Turismos, prueba ganada por Alex Soler-Roig y Dieter Glemser con Ford Capri, y del Gran Premiu de Francia de Fórmula 1 apoderáu por Jackie Stewart. El circuitu foi descomanadamente allabáu por cuenta de que yera'l más seguru de la dómina, yá que tenía escapatories, barreres de neumáticos, pianos y guardarailes vistosos.

En 1972, el Gran Premiu de Francia correr nel Circuit de Charade por cuenta d'arreglos en Paul Ricard. En 1973 l'eventu retornó a Paul Ricard y esta vegada'l ganador foi Ronnie Peterson tres el choque qu'engardió a Emerson Fittipaldi y a un jovencísimo Jody Scheckter. En 1975 Niki Lauda apoderó la carrera de 1975 ente que'l so rival James Hunt facer al añu siguiente. En 1978 llegó-y el vez a Mario Andretti.

Na década de 1980 tuvieron lugar dos importantes victories franceses, la de René Arnoux en 1982 y la d'Alain Prost en 1983, dambos pilotos de Renault F1. Tres 1985 el circuitu consolidóse como Gran Premiu de Francia a pesar de la muerte d'Elio de Angelis mientres unes pruebes nél, lo que fizo que s'encurtiara la recta Mistral p'amenorgar drásticamente la velocidá. A pesar d'ello, la recta de Mistral midía más de 1 km y les velocidaes yeren altes, polo que s'apostó hasta 1990. En 1986 y 1987 Nigel Mansell llogró la victoria, ente que de 1988 a 1990 foi Alain Prost quien ganó. Paul Ricard foi sustituyíu en 1991 pol circuitu de Nevers Magny-Cours por cuenta de les velocidaes que s'algamar en ciertos puntos.

Tres la muerte de Paul Ricard, la familia decidió vender el circuitu. En mayu de 1999, foi mercáu por Bernie Ecclestone per cerca de 11 millones de dólares. El circuitu foi dafechu reconstruyíu dende'l so postreru Gran Premiu, los cambeos fueron poner baches en delles curves , modificar curves por que sían más zarraes, principalmente la que vien dempués de la recta de mistral y otres meyores en seguridá. El circuitu sigue activu, principalmente como pista de pruebes, una de los meyores xunto al Circuitu de Xerez.

Nel añu 2010 el circuitu modifico la so salida de boxes, faciendo asina una más amplia y esaniciando unu de los sos famosos trazaos alternativos.

El Gran Premiu de Francia apostar hasta 2008 nel circuitu de Nevers Magny-Cours. En 2018, la Fórmula 1 va apostar una prueba puntuable pal Campeonatu Mundial de Fórmula 1.

Récores de vuelta[editar | editar la fonte]

Años Circuitu Pilotu Equipu Vuelta rápida
1971-1985 5.810 km Bandera de Finlandia Keke Rosberg Williams-Honda 1:39.914 (1985)
1986-1990 3.813 km Bandera del Reinu Xuníu Nigel Mansell Ferrari 1:08.012 (1990)

Galería d'imáxenes[editar | editar la fonte]

Referencies[editar | editar la fonte]

Enllaces esternos[editar | editar la fonte]