Cephalanthus occidentalis

De Wikipedia
Cephalanthus occidentalis
Clasificación científica
Reinu: Plantae
(ensin clasif.): Eudicots
(ensin clasif.): Asterids
Orde: Gentianales
Familia: Rubiaceae
Subfamilia: Cinchonoideae
Tribu: Naucleeae
Xéneru: Cephalanthus
Especie: Cephalanthus occidentalis
L.
Distribución
Variedaes

C. o. var. californicus

C. o. var. occidentalis
Consultes
Royal Botanic Gardens, Kew Royal Botanic Gardens, Kew
World Flora Online World Flora online
[editar datos en Wikidata]

Cephalanthus occidentalis (Buttonbush, Button-bush, Button-willow o Honey-bells) ye una especie de planta orixinaria del este y sur d'América del Norte.

Vista de la planta

Descripción[editar | editar la fonte]

Ye un arbustu de fueya caduca o árbol pequeñu qu'algama unos 1-3 m d'altor, pero puede llegar a 6 m . Les fueyes son opuestes o en verticiloss de trés, elíptiques a ovaes, de 7-18 cm de llargu y 4-10 m d'anchu, con un cantu llisu y un peciolu curtiu. Les flores disponer nuna trupa inflorescencia esférica de 2-3.5 cm de diámetru sobre un pedúnculu curtiu. Cada flor tien un amiestu de color blancu a mariellu pálido con cuatro coroles formando un tubu llargo y delgao que coneuta colos sépalos los. L'estigma sobresal llixeramente de la corola. El frutu ye un conxuntu esféricu d'aquenios (nueces).[1]

Variedaes[editar | editar la fonte]

Hai dos variedaes:

  • Cephalanthus occidentalis var. occidentalis (syn. var. pubescens ) – Common Buttonbush. Esti d'América del Norte de Nueva Escocia a Minnesota y el sur de la Florida y Texas Oriental.
  • Cephalanthus occidentalis var. californicus – California Button-willow. suroeste d'América del Norte, oeste de Texas a California (estribaciones de Sierra Nevada, Valle de San Joaquín, Valle de Sacramento, y l'interior de la Mariña Norte) y el sur de Méxicu y América Central.

Ye un arbustu común de los hábitats de güelgues, incluyendo banzaos, llanures d'hinchente, manglares, pocosin, zones riberanes, y el sotobosque de los montes húmedos.[2] Trátase d'un miembru de la flora nos Everglaes.[2] La planta tien un númberu históricu d'usos melecinales, pero tamién ye tóxica por cuenta de la presencia del principiu activu cephalathin.[3][2] Les aves acuátiques y otres aves comen les granes, los coríos utilicen la planta pa la proteición del nial, y los inseutos y colibríes tomen el néctar, al igual que les abeyes que lo utilicen pa faer miel.[2][3]


Taxonomía[editar | editar la fonte]

Cephalanthus occidentalis describióse por Carlos Linneo y espublizóse en Species Plantarum 1: 95, nel añu 1753.[4]

Sinonimia
  • Cephalanthus acuminatus Raf.
  • Cephalanthus angustifolius Dippel
  • Cephalanthus berlandieri Wernham
  • Cephalanthus hansenii Wernham
  • Cephalanthus obtusifolius Raf.
  • Cephalanthus oppositifolius Moench
  • Cephalanthus pubescens Raf.[5]

Ver tamién[editar | editar la fonte]

Referencies[editar | editar la fonte]

  1. «Cephalanthus occidentalis L. buttonbush». Wildland Shrubs of the United States and its Territories: Thamnic Descriptions. United States Forest Service. Consultáu'l 14 de setiembre de 2009.
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 «Cephalanthus occidentalis». Fire Effects Information System. United States Forest Service.
  3. 3,0 3,1 «Common Buttonbush Cephalanthus occidentalis L.». Natural Resources Conservation Service Plant Guide. United States Department of Agriculture.
  4. Cephalanthus occidentalis en Trópicos
  5. Cephalanthus occidentalis en PlantList

Bibliografía[editar | editar la fonte]

  1. Novelo, A. & L. Ramos. 2005. Vexetación acuática. Cap. 5: 111–144. In Biodivers. Tabasco. CONABIO-UNAM, Méxicu.
  2. Pérez, A., M. Sousa Sánchez, A. M. Hanan-Alipi, F. Chiang Cabrera & P. Tenorio L. 2005. Vexetación terrestre. 65–110. In Biodivers. Tabasco. CONABIO-UNAM, Méxicu.
  3. Radford, A. E., H. E. Ahles & C. R. Bell. 1968. Man. Vasc. Fl. Carolinas i–lxi, 1–1183. University of North Carolina Press, Chapel Hill.
  4. Schwegman, J. Y. 1991. The Vascular Flora of Langham Island, Kankakee County, Illinois. Erigenia 11: 1–8.
  5. Scoggan, H. J. 1979. Dicotyledoneae (Loasaceae to Compositae). Part 4. 1117–1711 pp. In Fl. Canada. National Museums of Canada, Ottawa.
  6. Shreve, F. & I. L. Wiggins. 1964. Veg. Fl. Sonoran Des. 2 vols. Stanford University Press, Stanford.
  7. Small, J. K. 1933. Man. S.E. Fl. i–xxii, 1–1554. Published by the Author, New York.
  8. Standley, P. C. & L. O. Williams. 1975. Rubiaceae. In Standley, P.C. & Williams, L.O. (eds), Flora of Guatemala - Part XI. Fieldiana, Bot. 24(11): 1–274.
  9. Voss, E. G. 1996. Michigan Flora, Part III: Dicots (Pyrolaceae-Compositae). Cranbrook Inst. of Science, Ann Arbor.

Enllaces esternos[editar | editar la fonte]