Cardamine resedifolia

De Wikipedia
Cardamine resedifolia
Clasificación científica
Reinu: Plantae
División: Magnoliophyta
Clas: Magnoliopsida
Orde: Brassicales
Familia: Brassicaceae
Tribu: Cardamineae
Xéneru: Cardamine
Especie: Cardamine resedifolia
L.
Consultes
Royal Botanic Gardens, Kew Royal Botanic Gardens, Kew
World Flora Online World Flora online
[editar datos en Wikidata]

Cardamine resedifolia ye una especie fanerógama perteneciente a la familia Brassicaceae.

Ilustración
Vista de la planta nel so hábitat

Descripción[editar | editar la fonte]

Planta con fueyes bása-yos enteres y largamente peciolaes, les caulinares con 3-5 segmentos, peciolos provistos na so base de pequeñes aurícules amplexicaules y cáscares de les silicues ensin nerviu mediu marcáu [1]

Distribución y hábitat[editar | editar la fonte]

Tien una distribución que va dende España hasta los Balcanes, Cárpatos y Sudetes. Tamién nos Alpes.

Nel tramu inferior del pisu alpín de la zona suroeste de Peña Prieta, Cardamine resedifolia vive nes fisuras de los afloramientos de roques ígnees, xilizes, del Carboníferu. (cf. VEEN, Leidse Geol. Meded. 35: 71. 1965) — posiblemente pórfidos cuarzodioríticos — conviviendo con Potentilla nivalis Lapeyr. subsp. asturica (Font-Quer & Guinea) Laínz, [[Valeriana apula]] Pourr., Murbeckiella boryi (Boiss.) Rothm., Saxifraga oppositifolia L., Alchemilla plicatula Gand., Saxifraga willkommiana Boiss, ex Leresche, Asplenium viride Hudson, Silene acaulis (L.) Jacq., Sempervivum giuseppii Wale, Sedum alpestre Vill., Linaria supina (L.) Chaz., s.l., Juncus trifidus L., Minuartia villarsii (Balb.) Wilzeck & Chenevard. y Poa alpina L. la particular naturaleza del sustratu dexa esta llamativa combinación de plantes d'apetencies edáficas marcadamente opuestes, que constitúin comunidaes que paecen representar el tránsitu o contautu ente les mesmes de les fisuras de lapiaces caliares subalpinos y alpinos orocantábricos del Potentillo asturicae-Valerianetum apulae Rivas-Martínez ex Fernández Areces, Penes & T. Y. Díaz 1983 coles comunidaes orófiles, fisurícolas, silicícolas y orocantábricas del Murbeckiella boryi-Saxifragetum willkommianae F. Prieto 1983 corr. Rivas-Martínez & al. 1984.


Nos Pirineos, se circunscribe a microhábitat onde la nieve permanez abondo tiempu, siendo fiel indicador de substratos areniscosos. En Sierra Nevada, paez tener apetencies ecolóxiques similares a les descrites, yá que crez en fisuras húmedes de roques xilizes nos pisos oru y criomediterráneo del sector Nevadense.

Na Espaciu natural de les Sierres de la Paramera y Serrota con Cryptogramma encrespa y Asplenium septentrionale.

Coloniza fisuras y roquedos xilizos o camperes cascayoses con nieve hasta'l branu.

Taxonomía[editar | editar la fonte]

Cardamine resedifolia describióse por Carlos Linneo y espublizóse en Species Plantarum 2: 656. 1753.[2]

Etimoloxía

Cardamine: nome xenéricu que remanez del griegu kardamon = "cardamomo" - una planta independiente na familia del jengibre, usáu como condimento picante na cocina.

resedifolia: epítetu llatín ;Sinonimia:

  • Arabis hastulata Bertero ex DC.
  • Arabis resedifolia Lam.
  • Cardamine gelida Schott
  • Cardamine hamulosa Bertol.
  • Cardamine hastulata Steud.
  • Cardamine heterophylla Bory
  • Cardamine heterophylla Host
  • Cardamine insularis Rouy & Foucaud
  • Cardamine nivalis Schur
  • Crucifera resedifolia E.H.L.Krause
  • Ghinia resedifolia Bubani[3]

Ver tamién[editar | editar la fonte]

Referencies[editar | editar la fonte]

Bibliografía[editar | editar la fonte]

  1. Warwick, S. I., A. Francis & I. A. Al-Shehbaz. 2006. Brassicaceae: Species checklist and database on CD-Rom. Pl. Syst. Evol. 259: 249–258.

Enllaces esternos[editar | editar la fonte]