Candás (parroquia)

De Wikipedia
Blue globe icon.svgCandás
Candaspuerto.jpg
Alministración
PaísFlag of Spain.svg España
AutonomíaFlag of Asturias.svg Principáu d'Asturies
Provincia provincia d'Asturies
ConceyuFlag of carreno.png Carreño
Partíu xudicial Xixón
Tipu d'entidá parroquia d'Asturies
Códigu postal
Xeografía
Coordenaes 43°35′21″N 5°45′56″O / 43.58903°N 5.7656°O / 43.58903; -5.7656Coordenaes: 43°35′21″N 5°45′56″O / 43.58903°N 5.7656°O / 43.58903; -5.7656
Candás alcuéntrase n'Asturies
Candás
Candás
Candás (Asturies)
Superficie 2.21 km²
Altitú 13 m[1]
Demografía
Población 7193 hab. (2017)
Porcentaxe 151.72%
7109.87%
100%
703472.15% d'España
Principáu d'Asturies
provincia d'Asturies
Carreño
Densidá 3254,75 hab/km²
Viviendes 3822 (2001)
Más información
Estaya horaria UTC+01:00
Cambiar los datos en Wikidata

Candás[2] ye la parroquia más grande ya la villa capital del conceyu de Carreño, n'Asturies. Ta llocalizada a 13 quilómetros del Cabu Peñes, ya estremada de Xixón ya Avilés por unos 15 quilómetros de caúna. Tien 7193 hab. (2017)[3]. Ún de los elementos más significativos del pueblu ye'l cai pesqueru, agora reformáu ya que nel pasáu foi ún de los mas importantes del Mar Cantábricu.

Les fiestes llocales son el Festival de la Sardina (San Félix) el 1 d'agostu y el Cristu'l 14 de setiembre.

Un dulce típicu d'esta villa son les marañueles.

Candás ye la númberu 1.

Xeografía[editar | editar la fonte]

Llocalidaes[editar | editar la fonte]

Nᵘ Nome


Población % población
Candás (parroquia)


1 Candás


7193 0,010,01%


2 El Carbayu


n/d
3 Carnicera


n/d
4 Les Cases del Molín


n/d
5 La Cruz


n/d
6 La Estación


n/d
7 La Forca


n/d
8 El Llagarón


n/d
9 La Mata


n/d
10 La Matiella


n/d
11 El Piñéu


n/d
12 La Piedra


n/d
13 Piñeres


n/d
14 El Regueral


n/d
15 Fuxa


n/d
16 El Sanatorio


n/d
17 El Sevillanu


n/d
18 La Sierra


n/d
19 La Tabla


n/d
20 La Teyera


n/d

Sitios[editar | editar la fonte]

  • El Pibidal
  • El Pielgo
  • La Talina

Historia[editar | editar la fonte]

Primeros poblaores na cueva Oscura de Perlora, (anguaño desaniciada, añu 13.000 e.C..) Ente los oxetos afayaos destaquen, un teniente o Farpón de güesu, restos de bisontes, toros xabaces, caballos ya ciervos. Esti material alcuéntrase nel Muséu Arqueolóxicu d'Asturies.

Dólmenes nel monte Areu (3000 e.C..) Alcontráronse 35 túmulos hasta güéi, pero namái dos tan visibles.

Nel sieglu XII, el puertu de Candás y el d'Entrellusa (Perlora), algamen a ser de los puertos más emportantes na captura del xibarte en tol Cantábricu .

Tresportes[editar | editar la fonte]

Carreteres[editar | editar la fonte]

Candás ta comunicada per carretera con:

Ferrocarril[editar | editar la fonte]

Candás cuenta con estación, talleres y residencia del históricu ferrocarril mineru del Carreño, güei llinia de cercaníes de FEVE ente Xixón y Cuideiru. Amás de la estación tien dos apeaderos, ún nel centru la villa (Candás Apeaderu) y otru nel Regueral

Ver tamién[editar | editar la fonte]

Referencies[editar | editar la fonte]

Enllaces esternos[editar | editar la fonte]