Perlora

Coordenaes: 43°34′36″N 5°45′24″W / 43.57673°N 5.75662°O / 43.57673; -5.75662
De Wikipedia
Perlora
Alministración
País España
Autonomía Principáu d'Asturies
Provincia provincia d'Asturies
Conceyu Carreño
Partíu xudicial Xixón
Tipu d'entidá parroquia d'Asturies
Xeografía
Coordenaes 43°34′36″N 5°45′24″W / 43.57673°N 5.75662°O / 43.57673; -5.75662
Perlora alcuéntrase n'Asturies
Perlora
Perlora
Perlora (Asturies)
Altitú 10 m[1]
Llenda con Candás, El Pieloro, Llorgozana, Quimarán, Priendes y Albandi
Demografía
Población 671 hab. (2020)
Porcentaxe 6.59% de Carreño
0.07% de provincia d'Asturies
0.07% de Principáu d'Asturies
0% de España
Más información
Estaya horaria UTC+01:00
Cambiar los datos en Wikidata

Perlora[2] ye una parroquia de les doce del conceyu asturianu de Carreño.

Situación y comunicaciones[editar | editar la fonte]

La parroquia de Perlora alcuéntrase na fastera central de la costa carreñina, estendiéndose p'hacia l'interior, hasta la zona central del conceyu. Llenda col mar Cantábricu al NE, coles parroquies de Priendes y d'Albandi al este, cola de Quimarán al SE, cola de Llorgozana al sur, cola d'El Pieloro al SO y cola de Candás al NO.

La distancia media con Candás, capital del conceyu, ye d'unos 2,95 Km (quedando a 1 km la casería de Perán, como entidá más averada; y a 4,90 km la casería de Colloto, el nucleu más alloñáu).

Pue llegase a Perlora dende Candás y Xixón pela carretera AS-239. Les comarcales CE-2 y CE-3 crucien la parroquia.

La llinia F4 "Xixón-Cuideiru" de FEVE tien apeaderu en Perlora.

Territoriu y población[editar | editar la fonte]

Tien un estensión de 10,96 km².

Tien una población de 729 persones (INE, 2011), 351 homes y 378 muyeres.[3]

Les entidaes de población de la parroquia son les siguientes:

ENTIDÁ CATEGORÍA POBLACIÓN
Les Arenes Casería 32
Arquiella Casería 25
La Bermeya Casería 8
La Braña Llugar 20
La Calabrina Casería 8
El Caliyu Casería Despoblada
Campanal Casería 12
El Barrio la Iglesia Casería 33
El Cantu Llugar 25
El Castru Casería 10
Colloto Casería 4
El Corredor Casería 7
El Cuitu Casería 6
El Cuto Casería 38
Dormón Aldega 39
Espasa Aldega 21
La Estación Casería 13
La Estaquera Casería 52
La Ferrián Casería 9
La Formiga Casería 10
Friera Casería 3
El Monte Casería 26
La Nonzalera Casería 70
Noval Aldega 25
La Pedrera Casería 29
Perán Casería 95
El Perecil Casería 11
Ponteo Casería 15
El Prau Casería 8
La Residencia Llugar 1
La Rodada Casería 9
Rodiles Casería 11
La Rotella Casería Despoblada
El Salguiru Casería 13
La Sierra Casería 4
La Torre Casería 10
La Xabina Casería 4
Yabio Aldega 23

Topónimu[editar | editar la fonte]

Diz Xosé Lluis García Arias al respeutu la entrada Perlora:

"[...]la idea de 'boca' tamién yera nomada en llatín gracies a otru nome, ¯OS, ¯ORIS (EM) que, como yera neutru, el so plural ORA tuvo d'acabar confluyendo col tamién términu llatín ORA, ORAE 'borde', 'oriella de la mar' (EM). D'esti mou se desplica Perlora (Cñ)36 una formación debía a una frase usual y tardía como *PER ILLAM ORAM (MARIS) 'xunto a la boca'l mar' (cap. 14)."[4]

Sitios d'interés[editar | editar la fonte]

Ilesia de San Salvador de Perlora[5][editar | editar la fonte]

Dempués de la destrucción de l'anterior pola Guerra Civil Española, fue reconstruyía nel añu 1940 pol contratista Manuel Pérez y rehabilitada en 1997. Nun presenta carauterístiques arquiteutóniques reseñables, pero sí una cruz pintada nel pórticu pol pintor candasín Alfredo Menéndez, copia de la que presentaba'l monesteriu de San Salvador, que se llevantaba na parroquia, cerca de la bahía de Perán, va cuatrocientos años.

Asítiase nel barriu d'El Campu la Iglesia.

Ermita de San Andrés de Coyanca[6][editar | editar la fonte]

Anque l'edificiu ye modernu, reconstruyíu en 1940 dempués de la Guerra Civil Española, la construcción data del sieglu X, siendo tamién escuela de la parroquia dende finales del XIX.

Alcuéntrase nel barriu d'El Cantu.

Escueles de Perlora[7][editar | editar la fonte]

Alcuéntrense nel barriu La Espasa.

L'edificiu, obra del arquiteutu Bellido, con ayuda de Miguel de la Cruz, presenta una estructura mui asemeyada a la d'otres escueles que firmara nel conceyu esti arquiteutu, como les de Tamón y Priendes. Por embargu, l'aspeutu esternu bien paez una construcción industrial, alternando piedra y lladriyu.

Inauguráronse'l primer domingu de setiembre de 1912, pa sustituyir a la escuela parroquial que s'alcontraba nel cabildu la ilesia de San Salvador.

Mirador de la Formiga[8][editar | editar la fonte]

Asitiáu nel Monte Fuxa, nel barriu La Formiga, allégase pola Ruta Pintoresca, que discurre dedne la Subida San Roque, en Candás, hasta Perán.

La so estructura ta formada por tres plataformes que surden una d'otra y ábrense n'abanicu adautándose a la forma l'espaciu y la curva que forma'l terrén. Cada plataforma representa la visión p'hacia l'horizonte, y na so interseición, surde un mástil qu'imita'l palu mayor d'un barcu, como homenaxe a la mar y los barcos.

Casa María "La Braña"[9][editar | editar la fonte]

Fue construyía nel barriu La Braña en 1885, pa la familia Prendes.

L'estilu presenta matices indianos, anque ye una construcción de tipu tradicional. L'edificiu, d'unos 300 metros cuadraos, alcuéntrase nel medio un xardín con palmeres. La planta ye rectangular, con una fachada, anguaño mui alterada, d'entrada porticada y dos pisos con distribución asemeyada de cuatro vanos por pisu. El teyáu, a dos vertientes, tapa la casa y la corte averada.

La finca cuenta tamién con dos paneres del sieglu XVIII.

Casa García[10][editar | editar la fonte]

Asitiada na aldega Dormón, fue construyía en 1881 pa Luis Polledo y González Olivares, que la vendió al inxenieru José Ureña y esti, pola so parte, a la familia Alvaré García.

L'edificiu tien una estructura d'estilu tradicional ye cuadrangular, col teyáu a dos vertientes, presenta una galería de madera y vidriu, que sirve de pórticu sosteníu con dos columnes de fierru fundíu. Tamién tien una cenefa de madera calada nel aleru, carauterística de los edificios de la zona.

Destaquen, amás, los restos del xardín y el tendayu de 1899.

Casa García Busto[11][editar | editar la fonte]

Situada na mesma carretera AS-239 Lluanco-Xixón, a l'altura de Perán.

Esta casa de 1895, d'estilu eclécticu, fue crayándose por adición de dellos edificios a un primitivu establecimientu de bebides y comestibles. El conxuntu de viviendes adosaes repite siempre'l mesmu esquema: dos plantes simétriques, con una baxo cubierta con buhardilla.

Destaquen les moldures bermeyes con motivos florales y vexetales grabaos, amás de la rexería de los balcones.

Casa La Xunca[12][editar | editar la fonte]

Nel barriu La Nozalera, la casa data del añu 1893, construyía pa la familia Arrinda, que la vendería poco dempués.

L'estilu la casa ye eclécticu, de raíz colonial. La estructura cuadrangular ruémpese cola entrada avanzada y zarrada y una escalare delantera. El teyáu ye planu y presenta un aleru con modillones neoclásicos y una buhardilla con detalles de gotes y triglifos.

La Casona "El Carmen"[13][editar | editar la fonte]

Asitiada nel barriu de La Nozalera y pertenez a un grupu hosteleru con dellos negocios na zona.

L'edificiu ye d'estilu rexonalista montañés y fue construyida en 1947 pal motrimoniu Moré de Carreño, Félix y Carmen, que-y da nome a la casona. La inauguración fue un acontecimientu pa la zona, hasta'l puntu de qu'acudiera a ella l'obispu d'Uviéu, Benjamín d'Arriba y Castro.

El 15 de xunu de 1968, mercáronla Mª Jesús Prendes y Moisés Suárez, pa convertila nun establecimientu hosteleru que, anguaño, tien dos estrelles.

Casa Xabina[14][editar | editar la fonte]

Asitiada nel númberu 1 del barriu de Yabio, la casa data de 1934 y fue obra d'Ángel Rodríguez pa la familia Pérez, qu'inda ye la propietaria.

L'estilu arquitéctónicu ye'l carauterísticu de los indianos del país, anque la familia ná nun tuviera que ver cola inmigración n'América. Son dos pisos simétricos, de cuatro estancies caúna, nun solu cuerpu rectangular. La fachada de "prestixu", a onde se llega por una escalera de doble balaustrada, precedida por un xardín de palmeres.

A destacar les construcciones averaes, como la corte y la panera.

Turruxón de Yabio[editar | editar la fonte]

Como'l so nome indica, alcuéntrase nel barriu de Yabio.

Fuera una construcción defensiva d'época Románica. Les piedres de les cuatro parés usáronse pa la edificación de cases y cuadres, quedando solo la paré este, que s'alcuentra n'avanzáu estáu de deterioru y cubierta de vexetación.[15]

Fontes[editar | editar la fonte]

  • Fonte de L'Arquiella[16]: adosada a una muria, del sieglu XX.
  • Fonte y bebederu Casa La Bermeya[17]: nel barriu La Bermeya, ye del 1953 y de titularidá privada.
  • Fonte La Nozalera[18]: del sieglu pasáu.
  • Fonte, llavaderu y bebederu de La Braña[19]: del sieglu XX.
  • Fonte, llavaderu y bebederu del Cuto, nel barriu de Campanal[20]:del sieglu XX.
  • Fonte, llavaderu y bebederu de Friera[21]: onde la carretera CE-3, al altor de la Curvas de "Les Gates"; ye del sieglu XX.
  • Fonte Toribio[22], en Coyanca.
  • Fonte La Cueva[23], rehabilitada nel 2006.

Fiestes[editar | editar la fonte]

  • Domingu siguiente al 17 de xineru: San Antonio Abad, Fiesta del Ramu.
  • Segundu domingu de xunetu: Fiesta Sacramental de Santiagu Apostol.
  • 6 d'agostu: San Salvador.

Entidaes sociales de la parroquia[editar | editar la fonte]

A.V. "Río Espasa"[editar | editar la fonte]

Direición: Edificiu Escueles de Perlora, Barriu La Pedrera

Códigu Postal: 33491 - Perlora

Presidente: José Félix Caballero Miranda

Teléfonu: 985 87 22 52

Comisión de Festexos "El Salvador"[editar | editar la fonte]

Direición: Carretera Xeneral S/N

Códigu Postal: 33491 - Perlora

Presidente: Faustino Ortíz Sánchez

Teléfonu: 636175025

Grupu Cultural "Xana" de Perlora[24][editar | editar la fonte]

Direición: Escueles de Perlora. Barriu La Pedrera.

Códigu Postal: 33491 - Perlora.

Presidente: Enrique Molina Pérez

Teléfonos: 985 87 05 33 / 985 87 10 84

Club Victoria de Perlora[editar | editar la fonte]

http://www.clubvictoriadeperlora.es/arriba.htm (enllaz rotu disponible n'Internet Archive; ver l'historial y la última versión).

Direición: Edificiu Les Escueles

Apartáu de Correos: 97

Códigu Postal: 33438 - Perlora

Presidente: Miguel Álvarez López

Teléfonu: 985 87 08 82

Equipu de Deportes Autóctonos Perlora[editar | editar la fonte]

Direición: Café Bar El Paseo - Ctra. Xral.

Código Postal: 33491 - Perán. Perlora

Presidente: Faustino Ortiz Sánchez

Referencies[editar | editar la fonte]

  1. Afirmao en: Modelo Digital del Terreno de España de 5 metros. Editorial: Institutu Xeográficu Nacional d'España.
  2. «Espediente colos topónimos oficiales de Carreño». BOPA.
  3. Nomenclátor INE [1]
  4. Xose Lluis García Arias, "Toponimia Asturiana"[2]
  5. Páxina del Ayuntamientu de Carreño (enllaz rotu disponible n'Internet Archive; ver l'del Ayuntamientu de Carreño historial y la del Ayuntamientu de Carreño última versión).
  6. Páxina del Ayuntamientu de Carreño (enllaz rotu disponible n'Internet Archive; ver l'del Ayuntamientu de Carreño historial y la del Ayuntamientu de Carreño última versión).
  7. Páxina del Ayuntamientu de Carreño (enllaz rotu disponible n'Internet Archive; ver l'del Ayuntamientu de Carreño historial y la del Ayuntamientu de Carreño última versión).
  8. Páxina del Ayuntamientu de Carreño (enllaz rotu disponible n'Internet Archive; ver l'del Ayuntamientu de Carreño historial y la del Ayuntamientu de Carreño última versión).
  9. Páxina del Ayuntamientu de Carreño (enllaz rotu disponible n'Internet Archive; ver l'del Ayuntamientu de Carreño historial y la del Ayuntamientu de Carreño última versión).
  10. Páxina del Ayuntamientu de Carreño (enllaz rotu disponible n'Internet Archive; ver l'del Ayuntamientu de Carreño historial y la del Ayuntamientu de Carreño última versión).
  11. Páxina del Ayuntamientu de Carreño (enllaz rotu disponible n'Internet Archive; ver l'del Ayuntamientu de Carreño historial y la del Ayuntamientu de Carreño última versión).
  12. Páxina del Ayuntamientu de Carreño (enllaz rotu disponible n'Internet Archive; ver l'del Ayuntamientu de Carreño historial y la del Ayuntamientu de Carreño última versión).
  13. Páxina del Ayuntamientu de Carreño (enllaz rotu disponible n'Internet Archive; ver l'del Ayuntamientu de Carreño historial y la del Ayuntamientu de Carreño última versión).
  14. Páxina del Ayuntamientu de Carreño (enllaz rotu disponible n'Internet Archive; ver l'del Ayuntamientu de Carreño historial y la del Ayuntamientu de Carreño última versión).
  15. Páxina del Ayuntamientu de Carreño (enllaz rotu disponible n'Internet Archive; ver l'del Ayuntamientu de Carreño historial y la del Ayuntamientu de Carreño última versión).
  16. Páxina del Ayuntamientu de Carreño (enllaz rotu disponible n'Internet Archive; ver l'del Ayuntamientu de Carreño historial y la del Ayuntamientu de Carreño última versión).
  17. Páxina del Ayuntamientu de Carreño (enllaz rotu disponible n'Internet Archive; ver l'del Ayuntamientu de Carreño historial y la del Ayuntamientu de Carreño última versión).
  18. Páxina del Ayuntamientu de Carreño (enllaz rotu disponible n'Internet Archive; ver l'del Ayuntamientu de Carreño historial y la del Ayuntamientu de Carreño última versión).
  19. Páxina del Ayuntamientu de Carreño (enllaz rotu disponible n'Internet Archive; ver l'del Ayuntamientu de Carreño historial y la del Ayuntamientu de Carreño última versión).
  20. Páxina del Ayuntamientu de Carreño (enllaz rotu disponible n'Internet Archive; ver l'del Ayuntamientu de Carreño historial y la del Ayuntamientu de Carreño última versión).
  21. Páxina del Ayuntamientu de Carreño (enllaz rotu disponible n'Internet Archive; ver l'del Ayuntamientu de Carreño historial y la del Ayuntamientu de Carreño última versión).
  22. Páxina del Ayuntamientu de Carreño (enllaz rotu disponible n'Internet Archive; ver l'del Ayuntamientu de Carreño historial y la del Ayuntamientu de Carreño última versión).
  23. Páxina del Ayuntamientu de Carreño (enllaz rotu disponible n'Internet Archive; ver l'del Ayuntamientu de Carreño historial y la del Ayuntamientu de Carreño última versión).
  24. Páxina del Ayuntamientu de Carraño (enllaz rotu disponible n'Internet Archive; ver l'del Ayuntamientu de Carraño historial y la del Ayuntamientu de Carraño última versión).

Enllaces esternos[editar | editar la fonte]